(Setmana de la Moda de París. Gener 2023. Disseny de la coneguda firma Schiaparelli. La model desfilant per la passarel·la, perfectament podria ser una actriu manipulant un titella-tigre en el context d’un espectacle. Foto: La Vanguardia)
Amb una certa freqüència, les arts escèniques: teatre, òpera, ballet, decideixen apropar-se al món dels titelles i les marionetes. També ho pot fer la literatura, com per exemple en el conte Pinotxo de Carlo Collodi. O en el capítol del retaule de Maese Pedro, pertanyent a la novel·la Don Quijote de la Mancha de Cervantes.
Apropaments diversos a un llenguatge titellaire, que poden concretar-se únicament en l’aspecte estètic o incloure també aspectes argumentals i dramatúrgics.
També la ciència, en el seu besant robòtic i tecnològic en ocasions sembla emparentar amb titelles i marionetes. Pot dir-se el mateix del cine i la televisió.
Aquests parentius de similitud, afinitat, col·lateralitat o coincidència, es poden produir sense que existeixi el precedent d’una intencionalitat. Aquest seria el cas d’alguns dissenys pertanyents a la creació de la firma Schiaparelli. I també, a alguns dels creats per Viktor and Rolf. Uns i altres han estat exhibits recentment a la Setmana de la Moda de París.
Després de la defunció d’Elsa Schiaparelli, la firma que du el seu cognom ha anat –al llarg dels anys- perpetuant el seu estil, sempre sorprenent, sempre oferint novetats en la presentació de les seves col·leccions.
La firma Schiaparelli, -per a evitar possibles reticències per part dels col·lectius animalistes- va aclarir que els caps d’animals presents a la seva desfilada no eren autèntics, no procedien del treball d’un taxidermista, sinó que eren de construcció sintètica i artesana. Raó afegida per a poder-los considerar agermanats amb l’estètica dels titelles.
Creats per la firma Schaparelli, podem trobar dissenys anteriors a la Setmana de París, aptes també per a continuar insistint en aquestes relacions de proximitat entre moda i titelles. Vegin vostès, les dues imatges següents:
A les pantalles següents, tres dissenys de Viktor and Rolf anteriors a la recent desfilada de París. Els quals també ens possibiliten establir analogies i relacions tangencials amb estètiques titellaires. Jutgin, vostès mateixos:
Les grans marques de la moda s’esforcen, cada vegada més!, per aconseguir que la presentació de les seves col·leccions esdevingui un gran espectacle. Per les passarel·les desfilen vestits veritablement sorprenents, d’impacte, de vegades farcits d’una espectacularitat que sembla fer-los “impossibles”…
A posteriori, per tal de poder ser lluïts còmodament en esdeveniments on s’imposa el glamur i el postureo dintre d’una certa normalitat…, molts d’aquests vestits han de ser desproveïts de les seves teatralitats més superlatives.
Per anar tancant l’article i a modus de “suggeriment”. Tal vegada, algun dels diversos Festivals de Titelles i Marionetes que se celebren al llarg de l’any, es podria plantejar –amb un indispensable sentit de l’humor i atorgant via lliure a la imaginació més delirant- incloure en la seva programació una desfilada de moda. A la passarel·la, no cal dir que només hi tindrien lloc vestits dissenyats exclusivament per a titelles o marionetes i exhibits únicament per titelles i marionetes.
