(Javier Aranda en ‘Saetas de papel’. Foto Jesús M. Atienza)
Per entendre el que es va poder viure el passat cap de setmana, 25 i 26 d’abril, a les instal·lacions de l’Ateneu Popular 9 Barris, cal remuntar-se, concretament, al 30 de maig del passat any. Aquell dia es va produir una reunió entre els organitzadors: l’Ateneu Popular 9 Barris, l’Associació Titellaire de Roquetes, la Casa-Taller de Marionetas de Pepe Otal i el Teatre La Puntual, per valorar el Ròmbic 2024 i posar fil a l’agulla del que hauria de ser el Ròmbic’25. Allà mateix es va constituir la comissió, que s’ha anat reunint periòdicament, per encetar un dels millors ròmbics que ens han ofert les quatre entitats en aquests onze anys de vida del festival, tant per la qualitat de les propostes com per l’homogeneïtat de la programació.
Un nou Ròmbic
Des d’aquell dia del mes de maig, la comissió, fidel a la seva manera de treballar, es va reunir al llarg de l’any unes quantes vegades, a les diferents seus dels organitzadors, per donar forma al festival d’enguany. Una llarga preparació que ha donat els seus fruits onze mesos desprès en la seva onzena edició.
El primer que s’havia de posar en marxa i amb una certa urgència era la convocatòria de residència, que oferia a una companyia en un estadi final de creació, la possibilitat d’utilitzar el teatre de l’Ateneu durant uns dies i, amb la col·laboració dels seus tècnics, acotar qüestions tècniques de la producció. A més, la companyia seleccionada es comprometia a estrenar el seu espectacle obrint el Ròmbic. Desprès d’uns quants debats entre les persones que van constituir el jurat, a mitjans d’octubre es va triar a la companyia de Maria Solà.
D’esquerra a dreta: Néstor Navarro, de La Puntual, Paula López, de la Casa-Taller de Marionetes de Pepe Otal, i Josep Anton Ruíz, de l’Associació Titellaire de Roquetes. Foto Jesús M. Atienza
Els organitzadors ja tenien l’eix d’aquest Ròmbic: l’espectacle de divendres, la tècnica emprada, el tipus d’espectacle, la temàtica… Ara calia vestir la resta.
Cal dir que, essent quatre els organitzadors, existeix una dificultat afegida, que és la de posar-se d’acord en cadascuna de les fases de la producció, però aquestes quatre entitats estan bregades en mil batalles i els seus representants a la comissió tenen una visió compartida i comunitària basada en la confiança cap els altres. Tant és així, que la proposta va anant transformant-se en funció de les companyies disponibles, de la temàtica… i del pressupost, fins arribar a la programació definitiva. Tot a punt per gaudir del Festival… o no?
Néstor Navarro, de La Puntual. Foto Jesús M. Atienza
La programació d’espectacles només és una de les branques que ofereix la gent del Ròmbic. A més de l’aposta per l’ajut a la creació d’espectacles per a adults i la programació pròpiament dita, aquest any cal destacar la continuïtat en la col·laboració institucional que han mantingut amb el Pla de Barris de Roquetes, que va començar el 2024, per tal d’oferir formació als alumnes de tercer i quart de l’ESO de l’Institut-Escola Turó de Roquetes, que treballen les arts escèniques i, en especial, el teatre d’objectes, i als alumnes de primer de l’ESO de l’Institut Barri Besòs que treballen el projecte “Titellaires”.
A més, s’havia de donar forma a aquelles propostes complementàries que sempre ofereix el Ròmbic. En aquesta edició, es va decidir que hi hagués una exposició i una xerrada-taller.
Com veieu, el Ròmbic no són només quatre espectacles distribuïts en un parell de vesprades del mes d’abril. Tot un luxe gaudir-los, però la feinada que hi ha rere aquesta proposta calia destacar-la i, fins i tot, emmarcar-la. A més, les línies mestres de la col·laboració entre les quatre entitats: ajut a la creació, ajut a la formació, treball comunitari i generació d’una proposta que pretén enfortir el teatre de titelles per a adults a Catalunya, reflecteixen una intenció ben estructurada dels organitzadors.
Exposició de cartells i Activitats de Formació
Però, passem a la crònica d’un cap de setmana ben profitós. La relació d’activitats i propostes va començar a principis d’abril, quan es va inaugurar l’exposició de cartells del Ròmbic al Centre Cultural Ton i Guida del barri de Les Roquetes, un dels equipaments municipals de Barcelona gestionat, amb un tarannà comunitari, per part d’entitats cíviques. En aquest cas per la Plataforma d’Entitats de Roquetes.
Imatge de l’esposició de cartells. Foto Associació Titellaire de Toquetes
Dijous 24 d’abril va haver una master-class dels integrants de la companyia canadenca, Old Trout Puppet, als alumnes de quart de l’ESO de l’Institut-Escola Turó de Roquetes liderats per l’actriu Momo Fabré que és la responsable del programa curricular.
El torn per a les formacions va continuar divendres al matí, amb un passi exclusiu de l’espectacle de Maria Solà als alumnes de l’Institut-Escola Turó de Roquetes, que continuaven l’experiència immersiva en el Ròmbic i als alumnes de l’Institut Barri Besòs, guiats en el seu projecte curricular i que ja acumula unes quantes edicions, per la Inés Àlvarez, integradora social de l’institut i titellaire amateur. L’alumnat, durant la sessió, va poder conèixer, de primera ma, el treball artístic de l’actriu.
I a primera hora de la tarda, ja ficats en farina i en un acte d’última hora publicitat a professionals de l’àmbit dels titelles a casa nostra, l’enginyer anglès, expert en il·luminació d’espectacles, en David Duffy, (@david.puppet.light) va oferir una xerrada sobre la seva feina artística, les col·laboracions que ha encetat en la seva vida professional i que l’han engrescat a participar en un munt de muntatges teatrals a nivell mundial.
Fets reals, de la cia. De Maria Solà
Acabada la xerrada, els participants i la gent que s’havia apropat a l’Ateneu, van entrar al teatre a gaudir de l’estrena de l’espectacle “Fets reals” de la companyia de Maria Solà. Un espectacle fresc, intens, tragicòmic, amb les entrades exhaurides, on la Maria, en un exercici autobiogràfic, va relatar les dificultats que suposa ser actriu i mare a la vegada. Un d’aquells espectacles mixtes, tant actuals, on es superposen tècniques actorals i monòlegs suportats amb objectes i titelles, uns titelles que així tenen el seu lloc en la producció.
Maria Solà. Foto Jesús M. Atienza
“Fets reals” va ser l’ estrena d’un espectacle que, amb els aplaudiments conreats al final del mateix, se li augura un bon futur. El públic va entrar ràpidament al joc de l’actriu, que va dibuixar una infància tremenda, una joventut amb moltes dificultats laborals i una superació de les mateixes mentre el fill anava cremant etapes de la vida. El públic, entregat, ho va gaudir de valent.
Foto Jesús M. Atienza
Cal dir que, en el procés de creació d’aquest espectacle, il·lustres titellaires com la Julieta Gascón o la Marieta Rojo van fer les seves aportacions en un gran elenc de col·laboracions.
María Solà. Foto Jesús M. Atienza
República Tòxica, amb Puppet Pro
Sortint del teatre, la companyia catalana, República Tòxica, va oferir als assistents al bar de l’Ateneu, el seu arxiconegut espectacle d’improvisació, Puppet Pro. La barreja entre sopar de pinxo i espai preparat per l’ocasió, va generar un ambient cabareter on la companyia i els seus personatges, quatre homes i quatre dones, vuit arquetips, tots muppets, ens van engrescar en un munt d’històries d’improvisació, a vegades canalles, a vegades tendres, moltes vegades irreverents.
Lidia Clua i Miquel Nevado, República Tòxica. Foto Jesús M. Atienza
Una feina executada i defensada per la Lidia Clua i el Miquel Nevado en un exercici titellaire i de rapidesa mental excel·lent. El públic va agrair la frescor de la iniciativa amb riures i aplaudiments a dojo.
Foto Jesús M. Atienza
El dia no acabava aquí pels organitzadors i el grup de voluntaris que donaven suport al Festival. Més enllà de mitjanit, quan tothom ja havia abandonat les instal·lacions de l’Ateneu, s’havia de muntar la grada supletòria al bar, que serviria per acollir al voltant de cent persones en el primer espectacle programat per dissabte. Un altre espectacle amb “sold out”.
Saeta de papel, de Javier Aranda
Aquesta primera proposta pel dissabte era, potser, la més esperada de la convocatòria. Tornava al Ròmbic en Javier Aranda, reconegut titellaire aragonès, que ja va deixar empremta en els seus dos espectacles anteriors, a la segona i quarta edició del festival. En aquesta ocasió presentava, quasi com a estrena, el seu últim treball Saetas de papel… i no va decebre!
Foto Jesús M. Atienza
En Javier és un geni de la manipulació, de la complicitat amb el públic i amb els seus titelles, allò que en diuen figura del desdoblament. I els seus titelles i ell, ell i els seus titelles, van inundar l’espai d’una atmosfera molt i molt especial.
Foto Jesús M. Atienza
Es podria dir que en Javier ha superat les expectatives dipositades en ell i que continua amb fermesa amb aquest nou muntatge en la seva llarga carrera professional en el teatre i, específicament, en el teatre de titelles per a adults.
Old Trout Puppet amb Famous Puppet Death Scenes
Una vegada acabat aquest espectacle i havent agafat forces a la barra del bar, gestionat a les mil meravelles per la cooperativa Alterevents, tocava entrar de nou al teatre per gaudir de la proposta internacional d’enguany. En aquesta ocasió, aprofitant una gira europea de la companyia canadenca, es va aprofitar per presentar al país a la companyia Old Trout Puppet que ens va oferir l’espectacle Famous Puppet Death Scenes i en veritat si que hi havia escenes de mort, moltes! Tantes com cinquanta maneres de morir sobre un escenari a càrrec dels més de cinquanta titelles que omplien el rebost de la companyia.
Foto Jesús M. Atienza
Excel·lent la posada en escena, on es podia notar la feina tècnica d’en David Duffy i de les tres actrius titellaires que, quan sortien d’entre bambolines, interpretaven i donaven veracitat a l’espectacle amb els seus rostres i faccions, les seves facetes ingènues, sàdiques, boges… Un espectacle que va recollir el seu premi en forma d’aplaudiments, valorant l’esforç creatiu de la companyia i l’enorme quantitat de titelles que van pujar a escena. Quasi tres-centes persones van poder gaudir-lo.
Foto jesús M. Atienza
El Ròmbic va acabar com la primera nit, amb una altra sessió d’improvisació a càrrec de la República Tòxica, on es van reunir un munt de titellaires catalans que ja tenen, com a referència, aquest festival en la seva agenda. Un bon lloc per gaudir dels titelles i de la conversa amigable entre tots ells i elles.
Foto Jesús M. Atienza
Caldria proposar més festivals on el titella es converteixi en un element cultural que doni resposta a les necessitats del públic adult. A Les Roquetes, en aquest barri de la perifèria barcelonina, ja ho han aconseguit. Llarga vida al Ròmbic!
