(Dimonis de l’exposició Banyetes. Foto Micro Troupe)

‘Avui parlem del dimoni. D’en Banyeta, del dimoni Cucarell, del dimoni Esquat, d’en Pere Botero …, i altres éssers atrabiliaris i trapelles que omplen l’escena popular i les rondalles catalanes, des dels Pastorets a la festa al carrer, passant pels castellets dels titellaires’.

Amb aquestes paraules de l’actor i folklorista Bienve Moya s’inicia el parlament d’inauguració de l’exposició ‘Banyetes’ de la companyia Micro Troupe, que estarà al vestíbul de la sala El Jardí de Sant Quintí de Mediona els dies 13, 14 i 15 de juny de 2025. Retre un petit homenatge a aquest personatge tan característic dels putxinel·lis, i dels titelles en general, ha estat una manera de celebrar els 25 anys de la companyia de teatre, creada i dirigida per Joan Gispert i Porcar i Elena Mesa Alonso (vegeu aquí). S’ha aprofitat que a l’esmentada localitat de l’Alt Penedès, la colla local del Ball de Diables celebra la seva festa anual: ‘Venite venite’, i que conviden a diverses colles d’altres poblacions, així doncs els Banyetes de Micro Troupe estaran ben acompanyats.

Durant aquests 25 anys, Micro Troupe ha conegut molts i molts diables, alguns d’ells sense banyes, els més perillosos! Però podem dir que els dimonis amb els que s’han relacionat ‘són d’una altra pasta, d’una pasta més propera a la nostra’, a la dels humans. ‘Aquests nostres dimonis o diables, malgrat que sembla que han estat trets de les narracions sagrades de les religions, en realitat el seu caràcter els fa més propers als follets i fades’. Així continua parlant l’amic Moya dels banyetes titelles.

Foto Micro Troupe

I és que, com no havia de ser el diable un dels personatges més populars del teatre de titelles? A les llegendes, contes, rondalles, cançons, …, hi apareixen repetides vegades. Segons Sylvia Lagarda-Mata, al seu llibre ‘El diable és català’, diu que tenim més de 70 mots per designar a aquest personatge. Està a les nostres festes juntament amb altres elements de l’imaginari popular i també al teatre, als escenaris o als carrers.

Foto Micro Troupe

Juntament amb la mort, el fantasma, el guàrdia …, ha format part de l’elenc tradicional de l’univers dels putxinel·lis. El dimoni ‘com més dolent més lleig, com més lleig més dimoni, i el dimoni a l’infern!’ I llavors el tiraven i sortia una flamarada de la pipa de foc. Això passava a les funcions dels Didó, com en les de moltes altres companyies. Tot i ser de bona pasta, aquest personatge sempre és el que rep les garrotades.

Dimoni amb la ‘pipa de foc’. Foto Micro Troupe

A l’exposició es pot veure els diables de la ‘Colla del Castellet’, ball de diables de foc amb titelles, que molts cops ha estat acompanyat pels timbalers i timbaleres petites de les colles locals allà on es feia la funció. En Barrabí, el jove diable trapella que està més per fer amics que no pas per fer barrabassades. El Cabrot, nascut dels carrerons de Cervera al Pas de les Bruixes. En Fumcendrós, un dimoni penedesenc que intenta enredar a un pagès, però es troba amb un llenyataire i … El del Pont del Diable que com diu la rondalla  acaba perdent la juguesca amb la velleta. I també el ‘compare’ Atzaries, diable gitano que prové d’una llegenda gracienca i que té tanta por com ganes de fer el vermut.

Foto Micro Troupe

I ja per acabar, es pot citar aquella frase dels titellaires de Barriga Verde de la família Silvent, que anunciava la fi de la funció: ‘Morreu o demo, acabouse peseta’ (Mort el dimoni, s’ha acabat la pesseta).

Foto Micro Troupe