Continua el festival If Barcelona que durant tot el mes de novembres desplega el seu ric programa d’espectacles, trobades, tallers, conferències i presentacions de llibres. Per veure i navegar per la complexitat d’aquest festival insòlit, que dirigeix Sara Serrano i que aposta per conformar-se com un pol de recerca, innovació, intercanvi, creació i exhibició, el millor és visitar la web https://ifbarcelona.cat/ .

Des de Putxinel·li anirem seguint bona part de les seves activitats, que completarem més endavant amb diferents mirades sobre el seu desenvolupament.
En aquest article avançarem algunes de les activitats programades per a aquesta setmana que del 10 al 16 de novembre.
Institut del Teatre
Día 13 de novembre, a les 16:30, a l’Auditori de l’Institut:
CONVERSA – TECNOLOGIES SOMÀTIQUES, amb Javier Martín
Activitat teòrica que complementa les metodologies pràctiques desenvolupades al Graner, Fàbrica de Creació, i que comparteix els eixos principals de la recerca metodològica de Javier Martín, artista resident al Graner 2025. Aquesta activitat tanca una fase dins d’aquesta recerca teòrica i pràctica que ha portat l’artista, al llarg de l’any, a col·laborar amb diverses institucions, festivals i agents culturals i socials del territori català, amb una atenció especial a la ciutat de Barcelona.

Foto: Javier Martín
Ballar a través de tecnologies somàtiques diverses —sovint minoritzades o subalternes— obre la porta a preguntes essencials sobre l’estar dels cossos avui. Quina saviesa amaguen els seus gestos? Quines meditacions ens ofereixen? Quines presències construeixen?
Javier Martín combina la creació coreogràfica i performativa amb l’escriptura, els laboratoris i les conferències. Des d’una mirada crítica i epistemològica, investiga les arts del moviment i activa una somateca: un arxiu corporal i imaginari de sabers cinètics diversos.
Des dels seus inicis, ha creat i presentat més de trenta peces, entre les quals Beltenebros (2025), El punto impropio A/S/V(2023), Figuras del umbral (2021), Teorema (2020), SOMA (2019) o Método negro (2018). Ha presentat el seu treball a Espanya, França, Portugal, Rússia, Ucraïna, Mèxic, Uruguai, Guatemala, Colòmbia i Tailàndia. Les seves coreografies han comptat amb el suport de diverses institucions i centres culturals, tant públics com privats.
Día 13 de novembre, a les 18:30, a l’Auditori de l’Institut:
PRESENTACIÓ LLIBRE – EL DIOS MANIPULABLE, de Sergio Artero (pròleg de Toni Rumbau)
Les titelles acompanyen la humanitat des de temps immemorials. Han funcionat com a miralls psicosocials i com a projeccions de desitjos i aspiracions. Tant és així que podríem pensar que l’ésser humà ha sentit sempre la pulsió de convertir-se en una d’elles.

Portada del llibre
Aquest llibre ofereix un estudi transdisciplinari —alimentat per la història, la filosofia, l’antropologia, la psicologia, entre d’altres— i una reflexió profunda sobre el misteri que envolta les titelles: aquestes formes antropomòrfiques i manipulables que poden esdevenir epònims privilegiats dels imaginaris simbòlics de les societats d’ahir i d’avui.
Un manual adreçat no només a professionals del teatre i de les titelles, sinó també a totes aquelles persones interessades en la cosificació de l’individu i la manipulació de la comunitat.
La presentació del llibre, comptarà amb la presència de l’autor, Sergi Artero, que anirà acompanyat de Toni Rumbau (autor del pròleg).
Sergio Artero (Madrid, 1980) és poeta, actor i director teatral. Llicenciat en Art Dramàtic, especialitzat en Interpretació Gestual i Direcció d’Escena (RESAD), i diplomat en Filosofia (UNED). Desenvolupa la seva activitat artística a la companyia Saltatium Teatro i ha treballat com a titellaire amb formacions com La Pícara Locuela, Teatro Mutis o Ayayay Teatro. Durant set anys va coordinar El Festival del Muñeco / Cine de Pigmalión. Té una sòlida trajectòria com a docent de teatre i dramatúrgia, i va ser director del Taller Municipal de Teatro de Segòvia (curs 2022-2023). Actualment dirigeix el grup artístic Zaquizamí.
Teatre Sagarra. Santa Coloma de Gramenet
Dia 15 de noviembre
A Mans Lliures, de Toni Rumbau. Direcció d’Eudald Ferré
A les 18:30h. Sala petita del Teatre Sagarra
Amb la peça A Mans Lliures, Toni Rumbau culmina la seva Trilogia de les Mans, iniciada amb A Dues Mans (1987) i continuada amb A Mans Plenes (2009).
A Mans Lliures és un espectacle solista que resulta de creuar les dues primeres produccions de la Trilogia, per concloure-la quadrant els continguts que l’han anat composant amb una altra visió que els integra. Amb aquesta nova producció, el titellaire i escriptor celebra cinquanta anys de trajectòria.

Foto Jesús Atienza
Són lliures les nostres mans? Són lliures les mans del titellaire? O millor, què mou les mans del titellaire? Sabem que els personatges del teatre de titelles tradicional són arquetips. Llavors, són lliures les mans que es deixen moure pels ells?
En aquesta obra, el castellet és l’ànima del titellaire a l’interior de la qual habiten els principals oposats que ens condicionen. Per sota dels arquetips, sorgeixen els dos titelles; les mans, fartes d’aquestes disfresses que juguen a les dualitats, s’alliberen a través de l’humor i de les pulsions absurdes i vitalistes del llenguatge dels titelles populars de tota la vida.

Foto Rebecca Simpson
Toni Rumbau és titellaire i escriptor, fundador de la històrica companyia La Fanfarra de Barcelona (1976-2015), del Teatre Malic (1984-2002), del Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions (1993), de les revistes digitals Putxinelli.cat i Titeresante.es. Amb els seus espectacles ha recorregut mig món. És autor de novel·les i assaigs, així com de l’òpera Euridice i els Titelles de Caront, creada amb Joan Albert Amargós. També va ser comissari de l’exposició Figures del Desdoblament (2015) i fundador del festival IF Barcelona.
Idea i interpretació: Toni Rumbau
Direcció: Eudald Ferré
Música: Octavi Rumbau Masgrau
Ajudant de direcció: Rebecca Simpson
Ajudant de dramatúrgia: Itzel Silvestre
Titelles: Mariona Masgrau, Eudald Ferré
Escenografia: Toni Rumbau, Eudald Ferré, José Menchero
Ombres: Toni Rumbau, amb la col·laboració de Mercè Framis
Vestuari titelles: Pamen Ruiz Montserrat
TRIA FATA, de Cia. La Pendue, amb Estelle Charlier i Martin Kaspar Orkestar
A les 20h. Sala gran del Teatre Sagarra
Ella és titellaire, ell és músic, i al seu cabaret s’hi juga, ni més ni menys, la vida i la mort.
Amb la poètica del burlesc i del cabaret, La Pendue situa l’espectador cara a cara amb la mort, a través d’una dramatúrgia estructurada com una nina russa: dins la vida de la vella dama hi batega la dels intèrprets, i viceversa, fent del titella un símbol universal de la condició humana.

Foto: Virginie Meigné
Guardonat amb el Premi al Millor Espectacle i el Premi del Jurat Internacional a la Fira de Titelles de Lleida, així com amb la Pilota de Plata del jurat de les Tres Pilotes al festival Sur la route du Sirque (Nexon).
La Pendue, companyia de teatre, titelles i metàfores sensibles, va ser fundada el 2003 a Grenoble (França) per Estelle Charlier i Romuald Collinet, exalumnes de l’École Supérieure Nationale des Arts de la Marionnette de Charleville-Mézières (1999-2002).
Gestionada per l’Associació Théâtre de l’Homme Ridicule, ha construït el seu propi taller i sala d’assaig als turons de Grenoble.

Foto: Virginie Meigné
Titellaire: Estelle Charlier
Música: Martin Kaspar Orkestar
Direcció: Estelle Charlier
Titelles i escenografia: Estelle Charlier i Romuald Collinet
So i il·luminació: Anthony López i Andi Luchsinger