Foto Elisenda Canals
Es pot veure aquests dies de Nadal al Teatre La Fàbrica l’espectacle Sondheim X Sondheim, una producció dels Teatres del Farró amb direcció de Mario Gas, que també intervé en l’obra. Un homenatge al gran lletrista i compositor de musicals Stephen Sondheim (Nova York, 1930-Roxbury, Connecticut, 2021), un dels autors que més coneix Gas en haver representat unes quantes obres seves al llarg dels anys.
Haig de dir que l’obra em va agradar molt, i des de la meva ignorància en les coses d’aquest gènere, em pregunto si l’espectacle es pot considerar un musical. I només se m’ocorre respondre que sí i que no. Crec que és més que un musical i que potser no ho sigui en absolut. Sí, per descomptat, té tots els atractius dels musicals de veritat, de manera que l’espectador que estima aquest gènere hi caurà de genolls o de quatre potes, vull dir, que en sortirà entusiasmat.
Però podríem dir que Sondheim X Sondheim s’enfila vers uns altres registres, més propers al cabaret literari de veritat, aquell que busca la intimitat de l’espectador, i que toca tecles profundes de la persona humana. I per assolir aquests objectius, posa en escena el triangle format per intèrprets, músics i els mateixos espectadors, amb un director a escena que també és el presentador i mestre de cerimònies que els fa girar lentament a l’entorn d’una idea central múltiple i difosa: el pas del temps, la joia de cantar i actuar davant d’un públic, el testimoni d’unes experiències centrades en els personatges representats, que tant els intèrprets com el director es miren amb circumspecció i complicitat, des de la distància i la ironia dels anys.
Un cabaret literari que adquireix una curiosa fesomia de cerimònia teatral d’homenatge i d’invocació de la figura de Stephen Sondheim i d’algunes de les seves obres mestres més importants.
Però no és un homenatge a l’ús. S’ha posat en primera instància això que podríem anomenar ‘la veritat del teatre’ i que té un personatge principal: el Temps, àrbitre i autor verdader de tot allò que passa als escenaris. Un Temps que s’encarna en la batuta del mestre de cerimònies, l’encarregat de marcar els ritmes, de situar les atmosferes, de posar en paraules els misteris que s’amaguen entre els bastidors i les vides de la gent del teatre, entre els personatges d’obres que hem vist ja en múltiples ocasions, i que són casi com uns familiars que podrien acudir a un dinar de Nadal, ni que sigui d’amagat.
Mario Gas. Foto Elisenda Canals
Mario Gas borda aquest rol entre entregat i displicent, distant i alhora íntimament proper. Exerceix amb mestria aquest paper d’uixer del Temps en la figura d’un vell conserge que dona les entrades i les sortides, que obra portes o deixa les finestres obertes per ventilar l’habitació, que s’asseu a un costat contemplant amb filosòfica mirada com el Temps ha passat i segueix passant entre les corre-cuites del clarinet o les filigranes esbojarrades dels arpegis del piano, mentre els intèrprets donen de si el millor d’ells, entregats als personatges que coneixen en profunditat perquè ja els han representat abans en obres de dues i tres hores, que aquí deixen caure com pinzellades d’unes vivències caduques però sempre entranyables i carregades d’aquesta energia que fa pujar els actors als seus do de pit. Pinzellades que van composant la cerimònia teatral, com si aquest ritual escènic d’invocació anés teixint el Temps per convertir-lo en un espai d’autoconsciència teatral, per així poder-lo tocar i percebre’l tots plegats. I què més es pot esperar d’una funció de teatre que crear la il·lusió de deixar veure i tastar el Temps convertit en espai poètic, filosòfic i tangible?
De tot això va aquest Sondheim X Sondheim, mentre regala als espectadors versats en el teatre musical traços i contorns de títols emblemàtics com Sweeney Todd, A Little Night Music, Follies o Golfus de Roma, per citar-ne només uns quants.
Vicky Peña en un assaig amb Pep Pladellorens. Foto Elisenda Canals
Hauríem d’insistir aquí en la mestria dels intèrprets-cantants, cadascun d’ells en registres que coneixen molt bé i que per això poden treure el millor d’ells en les seves intervencions, per a alegria i fruïció dels espectadors. Són els actors cantants Pep Molina, Vicky Peña, Xavier Ribera-Vall, Muntsa Rius, Teresa Vallicrosa i Xavi Fernández; més el director-poeta-presentador Mario Gas. La música en directe és a càrrec de Pep Pladellorens al piano i d’Alberto Lisinicchia Porta al clarinet i saxo.
Però no es queda la cosa en malenconies. El Temps no ho acceptaria, ni segurament tampoc Sondheim, ni els intèrprets que s’han conjurat a La Fàbrica. Per això en una de les últimes seqüències, l’uixer ens diu una cosa molt important: s’ha d’escoltar als nens, que és tant com dir que hem de deixar parlar el futur a través d’ells. Ho diu Sondheim a través d’una de les més maques cançons escollides, Els nens escolten, extreta de Into the Woods, tan magistralment interpretada per Vicky Peña. Deixar que el Temps segueixi ordint les seves argúcies i martingales en les generacions que ara s’inicien des de la innocència i l’afany de jugar.
Vagin a la Fàbrica dels Teatres del Farró a veure aquest Sondheim X Sondheim. Pur cabaret literari-musical del millor, i perfecte per frustrar les malenconies del Nadal, amb sofisticades dosis de fruïció, intel·ligència i regeneradora reflexió.
Fitxa artística:
Direcció: Mario Gas
Intèprets: Xavier Fernández, Mario Gas, Pep Molina, Vicky Peña, Xavier Ribera Vall, Muntsa Rius, Teresa Vallicrosa.
Direcció musical i piano: Pep Pladellorens
Clarinet/saxo: Alberto Lisinicchia Porta
Ajudant de direcció: Roger Peña
Disseny de so: Orestes Gas
Disseny de llum: Quico Gutiérrez
Espai escènic: Sebastià Brosa
Traduccions cançons: Roser Batalla i Roger Peña
Tècnic de llums: Pol Ruiz
Regidoria: Ainhoa Juárez
Producció: Amici Miei Produccions
