(Imatge de l’obra, amb Jaume Tugores a la guitarra. Foto companyia)

Es va poder veure aquest dimecres 18 de març al Progrés de Martorell l’obra El Matí Inventat, a partir d’una idea i la música del guitarrista i compositor mallorquí Jaume Tugores, junt amb la companyia Olveira-Salcedo de Teatre d’Ombres, responsables de la dramatúrgia i posada en escena. Va ser en una sessió de matí, en consonància amb el títol de l’obra, feta per al públic escolar de Martorell.

El Progrés de Martorell

No recordava aquest fantàstic teatre de Martorell, que pertany al Centre Cultural i Recreatiu El Progrés creat l’any 1906 i que compte amb un gran escenari, un fossat per a orquestra i un amfiteatre que amb les llotges i la platea té un aforament oficial de 1000 persones.

Edifici del Centre Cultural i Recreatiu El Progrés. Foto T.R.

El teatre, construït per l’arquitecte Josep Ros i Ros l’any 1931 amb l’actuació del tenor Hipòlit Lázaro que interpretà l’opera Aida, i reformat el 1998, fa goig amb els seus colors daurats, una preciosa boca d’escenari i una no menys bonica aranya de cristall compacta com a llum central de la sala.

Interior del teatre. Foto T.R.

Quasi bé just davant del teatre hi ha la fundació Francesc Pujols, amb la seva Torre de les Hores, allà on va viure l’eminent i excèntric filòsof, literat i savi de Martorell. Després de retre-li el meu modest homenatge, vaig aprofitar també l’ocasió de veure de nou el famós Pont del Diable, aquesta meravella, versió gòtica del pont romà que havia existit al mateix lloc.

Pont del Diable. Foto T.R.

Una visita que em va permetre constatar la gran personalitat d’aquesta noble ciutat que és Martorell , envoltada avui d’autopistes però no per això menys gallarda i suggestiva.

El Matí Inventat

És l’hora d’anar al gra i celebrar el gran interès d’aquesta proposta dels dos ombristes Olga Olveira i Juvenal Salcedo en combinació amb la música en directe de Jaume Tugores. Dos eixos de l’espectacle que s’han fusionat per crear una obra misteriosa i enigmàtica, que es produeix sense cap paraula, només amb el suport sonor de la guitarra de Tugores.

Juvenal Salcedo, Jaume Tugores i Olga Olveira. Foto companyia

Una composició quasi bé autobiogràfica del reputat compositor, de la que n’ha fet un disc amb el mateix títol, i que constitueix una mena d’homenatge al naixement dels seus dos fills. La mateixa història que fila l’espectacle té a veure amb aquesta referència personal de Tugores. Com diu el programa:

El protagonista emprèn una aventura fantàstica en què ha de fer diverses tasques i proves per conquerir el seu do, la música. Pel camí, rebrà l’ajuda de personatges màgics que us faran un regal. Li lliuraran una guitarra i dos talismans, els seus fills. Així aconseguirà superar tots els reptes a través d’un viatge per transmetre al món la bellesa que es pot crear amb aquest do.

Foto companyia

Un argument que tanmateix s’ha d’endevinar entre les diverses capes visuals i sonores que teixeixen l’obra, ja que un dels seus atractius és la manera com s’expressen aquests continguts: mitjançant un sofisticat treball en l’ús de les ombres amb imatges que es superposen i es creuen, creant suggestives composicions quasi bé pictòriques en el joc de la llum i dels diferents objectes.

Són composicions i efectes òptics que a la vegada s’acoblen amb la guitarra de Jaume Tugores, que sentim com pinzellades sonores que busquen crear atmosferes profundes i enigmàtiques. Es serveix per això de diversos pedals que li permeten modificar les sonoritats: per repetició, en forma de loop, sostenint el so o sumant seqüències rítmiques i melòdiques, de forma que a vegades ens veiem immersos en un fons sonor de mena orquestral. Igualment un pedal li serveix per crear potents baixos com si fos un bombo elèctric. Tot plegat és d’una tal riquesa que ajuda a fer volar la imaginació, excitada per les imatges visuals que veiem a les tres pantalles penjants on es projecten les ombres.

La gràcia de tot plegat és que la visió de les imatges deixa entreveure també l’acció dels dos ombristes, l’Olga i el Juvenal, que veiem furtivament movent llums d’esquitllentes o manipulant les siluetes dels personatges o petites plataformes que conformen els paisatges visuals que veiem a les pantalles.

Olga Olveira, Jaume Tugores i Juvenal Salcedo darrera les pantalles. Foto T.R.

Un tipus d’obra que obra les portes a l’espectador perquè es pugui fer cadascú la seva història, mentre la percepció es deixa bressolar per aquesta suma de plàstica i so, a través de pinzellades musicals sustentades pels jocs de llum, i viceversa.

Val la pena descobrir, en acabar l’espectacle, el rerefons que s’amaga darrera les tres pantalles: un món minuciós de peanyes, plataformes i curioses construccions que conformen petites maquetes quasi bé abstractes, com penjades en el buit, i que les imaginem movent-se per davant dels focus i les llanternes dels equips luminotècnics de Olveira-Salcedo.

Un espectacle poètic de tres paisatgistes que han decidit sumar la subtilesa dels seus quefers artístics per crear un món combinat d’enigmàtica bellesa.