(Harry V. Tozer amb Jesús Atienza, any 1992)

Unima Catalunya va organitzar ahir, dijous 15 de febrer de 2018, una trobada de titellaires al teatre-taller de la companyia L’Estaquirot Teatre, a Vilanova i La Geltrú, per celebrar dues coses: un homenatge al fotògraf Jesús Atienza, i els 45 anys d’existència de la companyia amfitriona, L’Estaquirot Teatre.

Assistents a la festa homenatge al local de l’Estaquirot Teatre. Foto Jesús Atienza.

Igualment l’actual junta de la Unima, composada per Eudald Ferré (President), Lídia Clua (Secretària), Glòria Arrufat (Tresorera), i els Vocals Carles Cañellas, Xesco Quadras i Pere Bigas, va presentar la nova web de l’associació, un important pas endavant que permetrà als socis introduir notícies, mentre alhora s’ofereix al públic el cens de companyies en actiu a Catalunya. La seva adreça és: http://www.unima.cat/

Junta d’Unima Catalunya: d’esquerre a dreta, Pere Bigas, Eudald Ferré, Glòria Arrufat, Lídia Clua, Carles Cañellas i Xesco Quadras. Foto Jesús Atienza.

Toni Rumbau va presentar també l’estudi fet conjuntament amb Unima Catalunya sobre el sector dels titelles, encàrrec de la directora de l’Àrea de les Arts Escèniques de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Nèlida Falcó. Es va destacar l’alta participació de titellaires en el mateix i la importància d’alguna de les conclusions a les que l’estudi ha arribat. També es va destacar la relació que a partir d’ara mantindrà la Junta d’Unima Catalunya amb l’ICEC del Departament de Cultura, com a principal entitat representativa del sector dels titelles.

Mina Trapp, Adolfo Ayuso y Pierre-Alain Rolle. Foto de Jesús Atienza.

Homenatge a Jesús Atienza

Va ser Adolfo Ayuso, vingut expressament des de Zaragoza per participar en l’homenatge, l’encarregat de glosar l’obra i la vida entregada a la fotografia i molt en especial al món dels titellaires, de Jesús Atienza (veure aquí). Una carrera, la seva, que va començar els anys 70 quan els atzars de la vida el van fer ensopegar amb el món de les marionetes, primer amb les el mestre Harry V.Tozer però de seguida amb Pepe Otal i el seu Grupo-Taller de Marionetas a Barcelona. Va ser una perdurable fascinació la que va sentir per aquest món de fils i desdoblaments, de manera que des de llavors l’ull de la seva càmera no ha fet més que retratar tot allò que anava passant pel seu davant en aquest àmbit de l’activitat humana.

Jesús Atienza, l’any 1976.

Tal com va explicar Ayuso, és una verdadera providència que existeixi aquest testimoni visual d’una època i d’unes activitats que normalment el vent de la història s’endú i esborra per sempre. Gràcies a la seva feina, els curiosos i els historiadors poden i podran documentar-se en fonts fidedignes sobre tot allò que es va fer aquells anys fins avui mateix, i no només a l’entorn de les marionetes d’Otal, sinó de tota la professió dels titellaires a Catalunya i a Espanya. Un testimoni únic i excepcional, per la feina de certificar l’existència d’unes persones i d’unes pràctiques teatrals, i també per la seva categoria artística: allà on arriba la mirada del fotògraf, s’hi posa també la de l’artista que hi ha darrere la càmera. Primer amb el blanc i negre de la fotografia analògica, després amb el color i amb la càmera digital.

Viatge a Croàcia l’any 1993, operació Titelles per la Pau, organitzada per Unima Catalunya.

Paulette San Martín, titellaire xilena instal·lada des de fa molts anys a Barcelona, va presentar un vídeo amb imatges d’aquest recorregut d’Atienza per entre els titelles i els titellaires, cares conegudes, especialment del gènere femení, les amistats de les quals Atienza ha conreat des de sempre amb especial cura i delicadesa. Les agraciades pel seu ull fotogràfic li ho han regraciat amb una amistat entregada i incondicional.

Jesús Atienza dalt l’escenari busca el millor pla, amb el Grupo-Taller de Marionetas de Pepe Otal. Foto Jordi Bover.

Aquest homenatge ha volgut reconèixer, agrair i posar de relleu aquesta feina silenciosa i oculta que és la del fotògraf, de qui treballa sempre darrere la càmera, sense sortir mai a la foto. Una feina que es basa en l’obertura i en l’interès per l’altre, allò que tothom pregona però ningú practica, i que és consubstancial a la professió del fotògraf vocacional, com és el cas de Jesús Atienza.

Un homenatge al qual tots els titellaires presents s’hi van sumar amb un indissimulat entusiasme, cosa que com és lògic va emocionar molt a l’artista premiat amb aquest reconeixement.

45 anys de l’Estaquirot Teatre

Tot i que el temps dels titellaires passa a poc a poc, degut a la suma de feines i de temps diferents que circulen per les seves mans, la mítica companyia de Vilanova i la Geltrú, després de celebrar les seves quatre dècades d’existència l’any 2013 (veure aquí), ha arribat als 45 anys, una edat que en el camp del teatre es pot considerar ja com d’una certa maduresa.

Albert Albà, Olga Jiménez, Alfred Casas i Núria Benedicto, de l’Estaquirot Teatre, davant del pastel. Foto de Paulette San Martín.

Però allò que encara fa més excepcional aquest aniversari, és que l’Estaquirot hi arriba amb la plenitud de les seves forces, just quan es troba en un dels moments més dolços de la seva carrera artística: funcions a punta pala i reconeguda qualitat artística fruit d’una persistència en el bon fer i en l’encert del seu equip creatiu. Núria Benedicto, Olga Jiménez i Albert Albà, junt amb l’Alfred Casas, constitueixen els puntals incansables del projecte Estaquirot, una companyia de repertori que sempre es guarda sorpreses al calaix per a les seves noves aventures.

Unima Catalunya i els presents a l’acte de Vilanova van cantar als Estaquis el corresponent ‘Happy Birthday to you’ i els van obsequiar amb un pastel doble d’alta qualitat. La festa va continuar tota la tarda complint plenament amb els seus objectius: propiciar l’encontre, la companyonia còmplice i l’intercanvi fecund i productiu.