(Elena Tarrats en plena representació. Foto ©Festival Perelada-Miquel González)
S’ha presentat aquest dimecres 16 de juliol de 2025 al Festival de Perelada, en una única funció d’estrena, la darrera producció d’Òpera de Butxaca Hort/Garden. Una creació de la cantant-actriu Elena Tarrats, coautora de la composició musical, junt al compositor Mario G.Cortizo, que també ha fet la direcció musical, amb un llibret i dramatúrgia d’Helena Tornero, direcció d’escena, escenografia i vestuari de Silvia Costa, i disseny de so i concepció sonora de Damien Bazin. Amb la participació del Icarus Ensemble.
Un espectacle de difícil classificació, ja que no sent una òpera a l’ús, sí participa d’aquest principi de creuament de llenguatges que caracteritza la creació operística, amb un fort component plàstic i visual de la proposta i una important presència de la música que ocupa literalment tot l’espai escènic, a través d’una disposició escampada dels intèrprets per l’hort o el jardí on es centra l’acció. Els espectadors, situats a dues bandes de l’escena, participen igualment, per la seva proximitat, a la curiosa cerimònia a la que se’ns convida a participar, sense que en cap moment en perdem la connexió.
Ens trobem davant d’un treball solista d’Elena Tarrats, en ser la protagonista única de l’experiència que se’ns mostra. Un treball magnífic d’una intèrpret que ho és tot en una: cantant i actriu de cos i de veu, amb una dicció clara, segura i perfectament lligada a la música. Treball solista però també coral, en estar acompanyada pels músics que exerceixen d’oficiants d’una mena de ritual d’apropament entre el món vegetal i l’humà, protagonitzat per una noia jove (Tarrats, que en l’obra respon al nom d’Abril) que viu alhora l’experiència de la mort i de la reproducció. Els agents musicals, responsables d’aquesta mena d’interface entre la natura i la sensibilitat humana, estan comandats pel director musical, Mario G.Cortizo, que comparteix el mateix vestuari de color verd de la intermediació musical.
Foto ©Festival Perelada-Miquel González
I crec que aquest és el gran encert i la novetat de la proposta de Tarrats, posar en escena i cara a cara dos mons que podrien ser oposats però que apareixen aquí ple de vasos comunicants: l’excitada sensibilitat humana comandada per les emocions, i la llunyana sensibilitat vegetal, que se’ns apareix displicent, fecunda i distant.
De fet, els catalitzadors d’aquest emmirallament entre els dos mons són la mort de l’avi, i el naixement d’un bebè que l’Abril està esperant. Mort i vida, els dos elements essencials de la vida al nostra planeta, siguin mosques, humans, bolets o bactèries. Ara bé, s’han centrat els autors en l’espai d’un hort, el que cultivava l’avi de la protagonista, i en aquest moment de la vida de la noia que veu com de sobte se li ajunten a les mans els dos batecs bàsics del viure.
Podríem dir que mentre l’Abril viu i pateix les intenses i a voltes terribles emocions d’aquesta doble vivència natural, l’hort manifesta les seves emocions a través de la música, el verdader canal de comunicació entre els dos mons, mitjançant una composició que destil·la sonorament les dues sensibilitats oposades i mira d’ajuntar-les o, si més no, de compassar-les. Plàsticament, les emocions de l’hort són els fruits que genera: tomàquets, albergínies, cebes, enciams, mongetes, taronges o mandarines, més un tronc vell i abatut d’arbre que roman sense vida al mig de l’escenari, per recordar-nos que la Mort i el tempus fugit regnen en els dos mons, potser més en l’humà que en el vegetal….
Foto ©Festival Perelada-Miquel González
L’originalitat de la proposta és que explora l’emmirallament entre els dos mons des de la sensibilitat i les emocions. Acota molt bé els termes de la relació, sense caure en altres disquisicions. Es centra en la crua realitat dels fenòmens bàsics que ens agermanen: la vida i la mort. En definitiva, el Temps si hi sumem el creixement i la generació de fruits (humans i vegetals). Un temps que vivim tots els éssers vius del planeta de diferent manera.
Ara bé, la música, i la sensibilitat que apareix en el fenomen de l’autoconsciència, condueix les emocions als sentiments i aquests a una percepció diferent del temps i els seus processos. Hort/Garden així ens ho sembla anunciar, gràcies a una escenificació on les emocions humanes es desdoblen en els músics i les seves sonoritats, establint un diàleg en el que els humans podem entendre millor allò que som i com viure el temps, sense les presses i el desgast de les emocions desfermades. Una sensibilitat, la vegetal, misteriosa i enigmàtica, a la que tanmateix tant ens agrada mirar-nos-hi.
Hot/Garden converteix tota aquesta casuística en una preciosa cerimònia de retrobament, impregnada de ple per l’ofici i el bon fer d’Elena Tarrats, i per una intel·ligent i refinada posada en escena i ‘posada en música’ de tots els seus elements i col·laboradors, en una curiosa òpera-visual i sensitiva que ens parla de coses essencials per a la nostra supervivència com espècie.
Òpera de Butxaca, tan ben conduïda per Dietrich Grosse i Marc Rosich, ha mostrat un cop més la seva gosadia en presentar títols que van més enllà de les convencions clàssiques i que obra nous camins, tant conceptuals com dramatúrgics, a l’òpera i al teatre visual i musical.
Chapeau i felicitats!
Fitxa artística
Elena TARRATS, idea original, cantant-actriu i co-compositora
Mario G. CORTIZO, composició, orquestració i direcció musical
Helena TORNERO, dramatúrgia i llibret
Damien BAZIN, disseny de so i concepció sonora
ICARUS ENSEMBLE
Laura FAORO, flauta
Michele FONTANA, clarinet
Maria GILDA GIANOLIO, arpa
Francesco PEDRAZZINI, percussió
Yoko MORIMYO, violí
Adán Alejandro GÓMEZ DOMÍNGUEZ, violoncel
Silvia COSTA, direcció d’escena, escenografia i disseny de vestuari
Andrea SANSON, disseny d’il·luminació
Davis HART, disseny tècnic de so, ajudant escenografia i construcción
Rosabel HUGUET DUEÑAS, assistent de direcció
Daniel BLANCO, assistent de producció
Esperanza PASCUAL TERRASA, ajudant de vestuari
Dietrich GROSSE, producció
Una producció d‘ÒPERA de Butxaca i Nova Creació en coproducció amb el Festival Perelada
