(Exposició sobre Luís Fontanet al Marionetàrium. Foto Pilar Gálvez)

La companyia Herta Frankel, del Marionetàrium del Tibidabo de Barcelona, presenta aquest estiu una nova exposició i un nou espectacle: la dedicada a Luís Fontanet, el gran constructor català de marionetes que va ser el primer a entrar en contacte amb Herta frankel i la companyia dels Vienesos, i l’obra titulada Cabrioles del fil.

Cabrioles de fil, un festí de marionetes

Qui vulgui aquest estiu gaudir d’un bon tiberi de marionetes, l’especialitat titellaire del fil, podrà delectar-se acudint al Tibidabo i presenciant una de les múltiples sessions que ofereix el teatret del Marionetàrium amb la posada en escena d’algunes de les obres mestres de la marionetista Herta Frankel, que amb tant d’encert dirigeixen Pilar Gàlvez i Ferran Gómez.

Harpo Marx, marioneta construïda per Luís Fontanet. Foto Marionetàrium Herta Frankel

Els personatges que actuen en Cabrioles de fil provenen la majoria del llegat històric d’Herta Frankel, restaurades i sempre a punt per actuar a càrrec dels dos mestres constructors de la companyia, Ferran Gómez i Oriol Pont, i mogudes per l’equip del Marionetàrium: el mateix Oriol Pont, Litus Codina, Òscar Gallart, Germán Lamuedra i Candela Lloveras, el dissenyador i escenògraf Enrique Conde, mentre Pili Gàlvez també manipula i controla les llums.

El presentador Julio Jaleo. Marioneta de Ferran Gómez. Foto Marionetàrium Herta Frankel

Són peces que brillen per la seva preciosa factura i la riquesa dels seus moviments, sempre molt ben mogudes pels titellaires de la companyia.

Comença l’obra amb l’aparició d’un conjunt de nou ballarines que van donant voltes per l’escenari amb unes llanternes de paper que creen una atmosfera d’un refinat lirisme, al so d’una música oriental. Una obertura de l’espectacle insòlit i preciós, que en situa en un univers que va més enllà de les marionetes, i que, per exemple, ens trasllada al teatret d’autòmats que hi havia -avui crec que en permanent estat de restauració- al propi Museu d’Autòmats del Tibidabo, que està a pocs metres del Marionetàrium: aquell teatret que ens mostrava un carrer de Madrid amb una colla de parelles ballant el xotis i que tant va entusiasmar a alguns dels personatges de la Generació del 27, com va testificar el mateix Luís Buñuel.

Imatge de les vaporoses ballarines que obren l’espectacle. Foto T.R.

Aquí, però, hi ha la riquesa d’uns moviments que van girant i es van movent per l’escenari, i que ens obliga a imaginari uns mecanismes prou sofisticats perquè això sigui possible a través dels moviments transmesos pels fils.

Si es té la fortuna de veure l’obra pel darrera, un descobreix unes creus giratòries de les que pengen tres marionetes, de manera que amb tres d’aquests artefactes n’hi ha prou per moure les nou ballarines.

Si ens hem estès en aquest número és només per indicar la riquesa i la complexitat que s’amaga darrera de l’espectacle, que compta amb un pont -la plataforma alçada i allargada des d’on es mouen les marionetes- ample i d’una gran comoditat, només possible quan es disposa d’un espai estable d’exhibició, com és el Marionetàrium del Tibidabo.

Carles Codina ‘Litus’ movent el cavall des del pont de marionetes, darrera l’escenari. Foto T.R.

L’amazona equilibrista que evoluciona damunt d’un cavall és sens dubte un altre dels números forts de l’obra, per la gran bellesa del cavall, tot ell de talla de fusta, i per la mestria de la dona equilibrista.

També els pallassos malabaristes ens sorprenen pels seus intercanvis de pilotes que volen pels aires i aterren al nas, la mà, el peu o el genoll dels executants.

Marionetes penjades darrera del pont, amb el Pato Donald al mig, obra de Luís Fontanet. Foto T.R.

Impacte el Pato Donald d’unes mides descomunals, així com la figura d’Harpo Marx amb la seva arpa actuant junt a la ballarina Anna Pavlova, uns clàssics d’Herta Frankel.

Per altra part, l’espectador gaudirà amb les facècies del pallasso Bròquil Samfaina, i el presentador Julio Jaleo, dues marionetes creades per Ferran Gómez i que exerceixen el paper d’enllaç entre les diferents escenes en la majoria dels espectacles de fil del Marionetàrium. I no ens oblidem de la gosseta Pruna, companya d’en Bròquil Sanfaina, que recorda al públic el gosset televisiu Marilín, que Herta Frankel va exhibir amb tant d’èxit a TVE.

Un espectacle que ens trasllada a l’esperit més pur dels històrics Parcs d’Atraccions europeus, capaços de connectar èpoques així com generacions diferents entre sí, i que constitueixen el seu pinyol secret, amb figures animades que guarden tot el misteri d’aquells ninots hieràtics de l’antigor i que les diverses cultures del món han dotat de moviment mitjançant els enginys del fil i les seves múltiples tecnologies artesanals associades.

Exposició dedicada a Luís Fontanet

Al vestíbul del teatre, en un espai on la companyia Herta Frankel sol mostrar alguns dels seus tresors més preuats, rau instal·lada una refinada exposició magníficament instal·lada pel Marionetàrium, amb la intenció de retre un homenatge a un dels mestres constructors més importants i entranyables que van treballar per Herta Frankel i Artur Kaps, el cap dels Vienesos: Luís Fontanet.

Lluís Fontanet junt amb Herta Frankel al fons i Lola Flores, amb la marioneta que la representa. Fons fotogràfic del Marionetàrium Herta Frankel

No es tracta d’una exposició exhaustiva de tot el material pertanyent a Luís Fontanet que la companyia guarda als seus magatzems. No hi hauria suficient espai tot i que seria molt desitjable que algun dia es fes. Com dèiem al principi, es tracta més d’un homenatge que vol retre un reconeixement a aquesta figura clau en la carrera d’Herta Frankel, el primer mestre que va construir marionetes pels Vienesos.

Quatre marionetes de Luís Fontanet a l’exposició del Marionetàrium: Tonto, Pepito, Tía Cristina i Gruñón. Van ser les protagonistes dels primers programes infantils de TVE: ‘Fiesta con Nosotros’ i ‘Día de Fiesta’ (1962-1969). Foto T.R.

Va ser l’any 1946 quan Arthur Kaps va assistir a la funció inaugural del Teatre de Marionetes de Barcelona, que dirigia el gran mestre Harry V. Tozer a la Cúpula del Coliseum. Va quedar tan entusiasmat de l’espectacle, que d’immediat va idear la incorporació de quadres de marionetes a les revistes dels Vienesos. Li ho va proposar al mestre Tozer, però aquest, en veure que necessitaria marionetes més grans d’escenari per actuar sense el clàssic pont que ell solia utilitzar, l’adreçà al seu amic i col·laborador Luís Fontanet, el qual acceptà entusiasmat l’encàrrec dels Vienesos. És així com a partir de 1948 i al llarg de molts anys, Luís Fontanet va dissenyar i construir nombroses marionetes per a Herta Frankel.

Danny Kaye, marioneta de Luís Fontanet (1950. Restaurada pel Marionetàrium el 2005). Foto T.R.

D’on venia Fontanet?

Amb estudis efectuats a l´Escola Massana de Barcelona, Centre d´Art i Disseny, el 1939 és decorador del Teatre Espanyol de Barcelona. Soci del Foment de les Arts Decoratives (F.A.D), s’encarrega d’organitzar espectacles infantils. I així el 1944 presenta al F.A.D. el Teatre de marionetes de Harry Vernon Tozer, el qual, a partir d’aquesta trobada, crea i dirigeix una secció de marionetes dins del FAD. Luís Fontanet esdevé d’aquesta manera un íntim acòlit del marionetista anglès.

Detall de la vitrina amb els objectes de mercahndising de l’època. Exposició Marionetàrium. Foto T.R.

La seva col·laboració amb Kaps y Herta Frankel va ser molt fecunda, creant per a la marionetista austríaca algunes de les seves marionetes més conegudes i emblemàtiques.

L’exposició, amb un vistós moble vitrina construït per l’escenògraf Ramón de los Heros, destaca no només per les marionetes exposades, sinó també per l’interessant mostrari del ‘merchandising’ que en l’època creà la companyia Herta Frankel per donar a conèixer els seus números, personatges i cançons. D’alguna manera, amb aquest recull de postals, joguines, llibres per a infants, discs i altres objectes de record, l’exposició ens mostra el perfum de la vida quotidiana d’aquells anys.

Marlene Dietrich. Marioneta de Luís Fontanet (1949, restaurada el 2005). Foto T.R.

Una exposició que no sols ens trasllada a una altra època, sinó que ens dona un magnífic tast de tot allò que s’amaga darrera del Marionetàrium i de l’aventura artística d’Herta Frankel a Barcelona i a tot Espanya. Un vertader luxe pel públic de la ciutat.