(L’espai de la BiblioMusiCineTeca de persianes baixades. Foto BiblioMusiCineTeca)

En l’època que som, val la pena detenir-se uns instants i fixar-nos en un projecte, la BiblioMusiCineTeca, que acaba de complir 15 anys i ho ha celebrat amb una exposició al Centre Cultural Albareda del Poble Sec. Una exposició que s’ha pogut veure del 10 al 25 de setembre d’aquest any 2025.

Un projecte d’una importància cabdal, si tenim en compte el seu caràcter vocacional i la seva entrega a tractar i desenvolupar temàtiques de la més radical actualitat, centrades en un concepte que en certa manera abraça totes les seves activitats: el concepte d’Alteritat, és a dir, l’obertura a l’Altre i a la Diferència, o també a la Diversitat, però sense renunciar a les pròpies arrels: en aquest cas, Mèxic, Espanya, Catalunya i el Poble Sec.

Ferran Baile i Sònia García, en una imatge extreta de l’exposició al C.C.Albareda. Foto T.R.

Dos són els factòtums del projecte: Sònia García i Ferran Baile, fundadors de l’associació que porta aquest nom multifacètic: BiblioMusiCineTeca. És a dir, una biblioteca, un arxiu musical i un altre de cinema. I entremig, totes les arts i especialitats que es poden combinar i poden aparèixer en aquestes caselles: teatre, òpera, titelles, folklore, antropologia, novel·la, poesia, assaig, memòria, història, documentals, pel·lícules antigues i modernes, cabaret (especialment el que es relaciona o s’ha relacionat amb el Paral·lel), i  encara més que em deixo.

Un espai que l’interessat por trobar al carrer Vila i Vilà nº 76, ben a prop del mític Molino (clicar aquí)

La Revolta dels Titelles

Des de Putxinel·li coneixem bé tant el projecte com el lloc. El 2012, just quan vam iniciar la nostra triple revista, vam emprendre junts l’ambiciosa aventura d’entrevistar en vídeo a totes les companyies i mestres titellaires professionals de Catalunya. Ho vam fer creant un equip de 5 persones: Ferran Baile i Sac-Nité García (videoartista) per part de la BiblioMusiCineTeca, Cesc Martínez i Toni Rumbau per part de Putxinel·li, i el fotògraf Jesús M. Atienza.

Captura d’una de les pàgines de la web de La Revolta dels Titelles

El resultat ha estat espectacular i únic en el mapa titellaire peninsular. Així ho defineix la pàgina web que mostra les entrevistes lliurement als interessats (vegeu aquí):

‘La revolta dels titelles‘ és un projecte audiovisual multimèdia sobre el món dels titelles a Catalunya, explicat pels seus i les seves protagonistes.

Titellaires que han desenvolupat la seva tasca en territori català, adreçada no tan sols a nens sinó també als adults, ens apropen a aquest fascinant i complex univers, que s’ha convertit en una particular filosofia de vida.

Amor, llegenda, il·lusió, fantasia, patiment, mort, aventura… Qualsevol cosa pot passar durant aquesta revolta.’

Aquest arxiu audiovisual es troba avui també al Centre de Documentació de l’Institut del Teatre, que ha volgut disposar d’aquest fons únic i tan aclaridor d’una època i d’un parell o tres de generacions del món del teatre de titelles a Catalunya.

Un projecte del que tant la BiblioMusiCineTeca com la revista Putxinel·li s’en senten molt orgullosos d’haver realitzat.

Observatori Mèxic

La Bibliomusicineteca és també un observatori del món cultural mexicà. Petit però amb una mirada de gran profunditat, ja que s’interessa per una molt àmplia gama d’aspectes de la cultura d’aquest gegantesc país. S’entén que això sigui així perquè Sònia García, fundadora junt amb Ferran Baile del projecte, és una periodista i escriptora mexicana que va exercir a Mèxic i també a Catalunya, concretament al diari El Periódico.

Collage d’imatges i objectes a l’exposició del C.C.Albareda. Foto T.R.

Això explica que cada mes de novembre, es celebri al seu espai la Festa dels Morts tan característica de Mèxic, que hi hagi l’obligat altar amb les ofrenes simbòliques als difunts, i que molts mexicans i barcelonins s’hi acostin per gaudir d’aquests costums tan exòtics i atractius per a qualsevol persona amb un mínim d’inquietuds culturals.

Però no només es celebra aquesta festa. Constantment hi ha presentacions de llibres, compositors, cantants i altres artistes mexicans que viuen o estan de pas per Barcelona, que donen conferències, presenten exposicions o participen en xerrades sobre múltiples temes.

Una atalaia de les Arts Escèniques

No ens hem d’oblidar que Ferran Baile ha estat periodista de la secció d’espectacles per a diversos diaris durant tota la seva vida professional, la qual cosa ens explica que la BiblioMusiCineTeca s’hagi centrat amb tanta dedicació i entusiasme  a les diverses disciplines escèniques. Des de l’òpera fins els titelles, passant pel teatre professional i popular, i molt especialment pel cabaret.

Cartell de l’actuació feta per Verónica González, del Teatro dei Piedi a la BiblioMusiCineTeca. Foto Ferran Baile

S’han publicat llibres sobre els populars Pastorets, dels que en Baile és un bon coneixedor, però sobretot hi ha hagut un interès per celebrar i reivindicar un gènere que va centrar bona part de la vida dels habitants del Poble Sec i del Paral·lel: el cabaret i el music-hall.

El Cabaret

Moltes figures secundàries del Molino, de l’Arnau, de l’Apolo i de tants teatres que hi va haver al Paral·lel, han passat per la BiblioMusiCineTeca, s’han sentit recolzats, admirats i reconeguts, s’han fet exposicions, monogràfics audiovisuals sobre els anys daurats d’aquesta zona de Barcelona, i algunes figures importants, com la famosa Bella Dorita, han rebut homenatges i se les ha celebrat.

La Bella Dorita ha centrat una bona part de l’interès de la BiblioMusiCineTeca al món del cabaret. Val la pena recordar aquí a aquesta artista tan important de la Barcelona més popular del segle XX. Diu la Wikipèdia sobre ella:

…es va presentar el 1917 a un concurs de bellesa organitzat pel Royal Cabaret, local en què s’iniciaria al món de l’espectacle, debutant el 1923. Va ser reina de bellesa, tanguista i cupletista a diverses sales i teatres, com Pompeia, Rigat, Novelty, Bataclán, Cómico, Español, Arnau, Victoria, Nuevo, o Apolo, on començà a consolidar-se la seva carrera. En aquells anys, va fer classes de cant i veu i va representar obres de teatre costumista català.

La Bella Dorita en una imatge extreta de l’exposició al Centre Cultural Albareda. Foto T.R.

Finalment recalaria en un altre establiment de varietats, El Molino, on prendria el seu nom artístic definitiu i es convertiria en una estrella. Hi faria famoses cançons com La pulga, El tren, La vaselina, Poco a poco o Fumando espero (del compositor Joan Viladomat i que més tard cantaria Sara Montiel)…

Aventura editorial

Des de fa dos anys i amb direcció de Sònia García, la BiblioMusiCineTeca s’ha llançat a l’aventura editorial amb un segell propi, la BiblioMusiCineTeca Edicions.

Alguns dels llibres editats per la BiblioMusiCineTeca, exposició al C.C.Albareda. Foto T.R.

S’han editat 27 llibres, la majoria escrits per dones amb molta presència d’escriptores llatinoamericanes, els quals estaran presents a la propera Fira de Frankfurt. Igualment el mes de novembre assistiran a la Fira de Guadalajara, a Mèxic.

Els Gegants

La cultura popular ha despertat sempre el seu interès com hem anat dient al llarg d’aquest article. I molt concretament el tema dels gegants. A fi d’ajuntar el seu espai a la vida del barri, han creat des de la BiblioMusiCineTeca diversos gegants, com són els mexicans el Jarocho i la Jarocha, els quals desfilen regularment per les festes locals.

La Jarocha al Poble Espanyol flanquejada per Sònia García (esquerra) i Kel Kamoeze. Foto BiblioMusiCineTeca

Aquests gegantons, que corresponen a la tradició de les anomenades mojigangas de Veracruz, han tingut un gran protagonisme al barri, especialment quan es celebra cada any al Poble Espanyol la gran festa Vive Mexico, on es fa el tradicional Grito de la Independencia. L’any 2019, en el context d’aquesta festa, es van agermanar els Gegants del Poble-sec y la Jarocha i el Jarocho, cosa que els permet desfilar en les festes ciutadanes de Barcelona i del barri.

Les gegantes de Frida Khalo i La Jarocha davant del Molino. Al fons, la gegante del Poble Sec La Rosa, l’única que ensenya la cama de tots els gegants de Catalunya. Foto BiblioMusiCineTeca

Una creació recent ha estat la geganta Frida Khalo, construïda pels mateixos membres de l’Associació, agermanada també amb els gegants del Poble Sec, i que ja desfila pels carrers. Sol acompanyar exposicions, recitals de poesia o actes femenins del barri.

Activisme cultural de qualitat

Ens trobem davant d’un cas únic a Barcelona d’activisme cultural de gran qualitat i d’uns altíssims valors afegits: una associació que va començar empesa per la vocació emprenedora dels seus dos fundadors, Ferran Baile i Sònia García, i que s’ha acabat convertint en un lloc que compte amb un equip de més de 16 persones, cadascuna encarregada d’una o altra de les especialitats del Centre.

Membres de l’actual equip de la BiblioMusiCineTeca. Imatge extreta de l’exposició al C.C.Albareda. Foto Ferran Baile

Lluny de quedar-se en perspectives d’altura de les elits culturals de la ciutat, la BiblioMusiCineTeca no ha dubtat baixar al carrer, compartint objectius i activitats amb les altres associacions del barri, dinamitzant la vida col·lectiva dels veïns amb aportacions que tenen a veure amb la memòria històrica dels diferents carrers, dels locals més emblemàtics, però també amb la vida cultural del present, obrint les seves portes als artistes i escriptors locals que comparteixen similars inquietuds.

Un activisme exemplar que tanmateix s’ha mogut sempre des de la modèstia més absoluta. Què més es pot desitjar d’un projecte cultural privat i de base com és la BiblioMusiCineTeca?