(Imatge del carilló situat a la torre principal de l’Ajuntament de Munic: a les 11h i a les 12h, sonen a l’uníson 43 campanes i s’activen 32 figures de coure, que escenifiquen dues danses als seus dos nivells. Foto T.R.)

Sí, estem d’acord, però com sostenir aquest desig? És que potser, vist amb antelació, l’any nou no se’ns apareix negre com el carbó?

Per sortir de dubtes, millor parlar amb qui més sap sobre aquesta qüestió, el vell senyor 2025.

El trobo on sol amagar-se l’any sortint quan arriben aquestes dates, al forat més recòndit del cafè més vell del barri, envoltat de fum i amb una ampolla d’aiguardent sobre la taula.

– Bona nit, senyor 2025.

– Bona nit. Que rar que algú em vingui a veure…

Miro el rellotge i m‘adono que falten pocs minuts per fer les dotze i deixar pas al nou any 2026.

– Ja falta poc, és veritat, se li acaba el temps…

El Abuelo Mayorga, campaner de les campanes de la torre de l’Ajuntament renaixentista de Plasencia, Extremadura. Foto Wikipedia

– El temps… Això dels anys és com allò d’aquells reis que coronaven per a un únic regnat de dotze mesos. En acabar, el despatxen i se’n coronava un altre.

– Que li treguin el que ha ballat, senyor 2025!

– En això té raó. No vegi com m’han fet ballar en aquesta fugaç vida meva…

– Moltes guerres i injustícies té en el seu haver.

– I què se me’n dona? De què serveix néixer nen i arribar amb les millors intencions, si ningú no t’escolta? Vostès van celebrar el meu naixement amb festes i revetlles, però al cap de dos dies, es van oblidar de mi i van començar a fer de les seves…

– Bé, no sé si és el cas, la veritat, però dubto que el seu successor, l’any 2026, vingui amb bones intencions. L’han publicitat amb cara de pocs amics i disposat a menjar-se el món!

– Bah, això és perquè són víctimes de la propaganda i s’ho creuen tot. El pobret 2026 neix com un angelet, més bo que el pa de cada dia. Només que a part del minut u, ja ningú no li farà cas en res.

– Em deixa esmaperdut! No sabia que vostès naixien amb bones intencions. Amb la dècada que portem…!

– El problema no és el nou any que neix, sinó que ningú, per més que en néixer parlem i alcem la veu, ningú es molesta a escoltar.

– Escoltar el temps… No sabia que vostès, els seus representants a la Terra, tinguessin tantes ganes de parlar.

Calendura i Calendureta, campaners autòmats d’Elx encarregats de tocar les hores al campanar del rellotge de l’Ajuntament situat a la Torre de la Vetlla o Sentinella de l’antiga muralla medieval, la qual cosa aconsegueixen colpejant les campanes amb sengles maces. El més gran, Miquel Calendura, toca a les hores punta i l’altre, Vicent Calendureta, els quarts. Foto i text de Wikipedia

– Ah, el temps, li diré un secret: el Temps, el meu amo i senyor, només parla quan neix. La resta del temps compleix amb la seva funció de temps: passar, arrasar, tallar. I un altre secret: només parla de tu a tu, cara a cara, d’un en un, ja que el que més odia és el ramat. Dit això, senyor meu, aneu a la vostra festa de cap d’any i tapeu-vos les orelles com tothom fa a aquesta hora.

– Disculpi, però això que em diu, em sona a ressentiment, ara que se li acaba el temps…

Va omplir la copa d’aiguardent, la buidà i es va oblidar de mi. Va sonar la primera campanada i es va esfumar convertit en res.

Atordit i espantat, vaig sortir al carrer, a veure si escoltava alguna cosa del nou any que naixia.