‘Vila Sabates’, de la cia. La Mà de l’Artista, a l’Autèntica

Glòria Arrufat en plena actuació. Foto Gerard Franquesa

De divendres a diumenge s’ha pogut veure a Barcelona aquest darrer cap de setmana, a l’espai L’Autèntica que es troba al barri de Gràcia, al carrer Sant Martí 18, l’obra Vila Sabates, una creació de la companyia La Mà de l’Artista, amb interpretació de la marionetista Glòria Arrufat acompanyada pel músic i clown Moisès Queralt. La direcció ha estat a càrrec de Raquel Loscos i la il·luminació d’Ivo García.

L’espai, que no coneixia, malgrat comptar amb una trajectòria de 20 anys, va demostrar tenir un gran arrelament al barri i a la ciutat, amb una sala plena de gom a gom, que ofereix una programació per a la infància de curta edat. L’Autèntica també és un lloc d’aprenentatge teatral, amb organització de tota mena de cursos i fins i tot amb produccions pròpies, majorment dedicades al públic infantil. Però anem al gra.

Moisès Queralt en plena actuació. Foto Gerard Franquesa

Vila Sabates es pot dir que des del punt de vista titellaire és un espectacle solista, amb una única intèrpret, marionetista en aquest cas, Glòria Arrufat, més l’actuació en paral·lel del músic, clown i narrador, aquí convertit en sabater, Moisès Queralt. Una funció la seva també d’home orquestra, ja que toca una varietat enorme d’instruments i d’aparells sonors, amb molta gràcia i brillantor. De fet els dos intèrprets ocupen dos espai separats a l’escenari, podríem dir que són dos mons en paral·lel, interconnectats per la dramatúrgia sonora, en un feliç acoblament que dona una gran agilitat i desimboltura a la proposta.

Tot comença en un taller de sabates, quan el suposat sabater ens presenta una vila, o més aviat un poblet, en el que els seus habitants són tan petits que caben en una sabata.

Foto Gerard Franquesa

Vila que veurem al costat del sabater ocupant un espai circular, que constitueix de fet un escenari rotatiu, una de les grans troballes de l’obra. I de seguida ens adonem que aquests habitants tan petits són els insectes, uns quants d’ells, per descomptat, els quals per sort apareixen en unes mides considerables, casi bé humana. Fins i tot una senyora puça, unes bestioletes que quan normalment quan actuen als escenaris no es deixen veure, aquí té unes dimensions importants.

Però la gràcia de tot aquest afer és la feina que fa la gran manipuladora de marionetes que és Glòria Arrufat. En efecte, el seu domini en aquesta especialitat titellaire, de la que és tant constructora com actriu manipuladora, ha assolit uns nivells que poques vegades es veu en un escenari, mostrant una seguretat interpretativa impressionant. Perquè a més de moure les marionetes, que ja en si sempre comporten unes dificultats tècniques considerables, la Glòria els hi posa les veus, que la majoria de les vegades són cançons cadascuna amb una veu adaptada a l’espècie animal actuant: un grill, l’esmentada puça, una marieta, l’aranya, una libèl·lula i un centpeus. I tot ho fa la marionetista com si fos la cosa més fàcil del món, sense mai perdre el contacte amb el públic, ajustada al seu paper d’animadora dels titelles de fil però també d’intèrpret que parla tant als seus personatges com als espectadors, o al mateix sabater. Una imatge de tranquil·la fluïdesa i habilitat que conquereix l’espectador, quan de fet estem veient que la cosa no té res de fàcil.

Foto Gerard Franquesa

Claus en la proposta són les cançons, escrites per Moisès Queralt i Raquel Loscos, amb arranjaments de Xavi Lozano, en ritmes de rumba catalana, les quals articulen la cadència de l’espectacle en combinació amb la circularitat rotativa de l’espai de les marionetes. Així es van lligant les diferents escenes amb el caminar cantat del grill. Unes cançons molt reeixides, algunes de les quals es van repetint i que Glòria Arrufat, amb l’acompanyament del músic-sabater, interpreta amb molt gràcia i contenció. A destacar també la il·luminació, a càrrec d’Ivo García, plena de subtileses i que puntua molt bé el ritme acompassat de l’obra, com és propi d’aquest gran artista de la llum.

Foto Gerard Franquesa

Tot plegat crea un espectacle rodó, en un sentit simbòlic i literal de la paraula, que enganxa i quasi bé hipnotitza l’espectador, atrapat per la cadència del moviment escènic, les cançons i el bon quefer de les marionetes, totes elles perfectament ajustades als personatges que encarnen.

Una història que gira a l’entorn de conceptes molt senzills, però que són suficients per crear una òptima dramatúrgia titellaire, feta de repeticions rotatives i a ritme de rumba catalana, la qual atrapa tant als més petits com als seus papis i mamis. Admirable al cent per cent!