Ha començat l’edició del TOT Festival d’aquest any amb l’espectacle “La Màquina Màgica” de la companyia Animamundi, una aposta del Poble Espanyol per aquest grup veterà de l’escena titellaire catalana, creat per l’ombrista d’origen suec Kerstin von Porat que des de 1988 es dedica a aquesta especialitat escènica a Catalunya. L’obra es va representar el divendres 22 de març a les 20h a l’Espai Teatre, inaugurant així la programació del Festival. S’ha pogut veure també el dissabte 23 i el diumenges 24 a les 11h.

‘La Màquina Màgica’ de Animamundi.

AnimamundiL’obra encaixa molt bé amb l’escenari que l’acull, el Poble Espanyol, un espai com se sap dedicat majorment a l’artesania, en presentar un poble “on tothom sap fer coses boniques i útils amb les seves mans”. Dos són els protagonistes: el pianista Simón Fa-Sol i la Teixidora Aurora. Són veïns i, quan ella treballa, li agrada sentir la música del Fa-Sol. Els altres personatges són artesans que viuen al poble i que mantenen entre tots una molt bona relació. La Pepa ceramista, l’Edu fuster, la Dora bufadora de vidre, etc. Fins que un dia apareix una màquina màgica al centre del poble que fa totes les coses d’una manera automàtica, no sense haver cruspit abans les velles eines del treball amb les mans. L’automatització del poble acaba amb la convivència  i la màquina no fa més que portar desgràcia i depressió. Fins que al Fa-Sol se li desperten les mans i la música retorna el bon humor al poble –i la caixa es migparteix.

Però el més interessant del muntatge és la manera en què es va explicant la història, amb dos escenaris laterals per als titelles (de taula) i una pantalla al mig on a vegades es replica l’acció dels ninots i a vegades és simplement l’escenari de l’acció principal. Aquesta pantalla esdevé el centre de l’espectacle, amb un ús molt divers i ric de les distintes tècniques del teatre d’ombres. Hi ha una combinació d’ombres directes i d’ombres fetes des d’un retroprojector, una tècnica que la von Porat ha treballat profusament. Aquest pas d’un registre, el dels titelles, al de les dues dimensions de les ombres, aconsegueix crear un ritme molt àgil a l’espectacle, ben sostingut per les veus de les dues manipuladores, la mateixa Kerstin von Porat i Elisenda Rué, veus molt ben posades i agradables, amb l’entranyable i peculiar accent suec de la directora.

Les ombres grans que es combinen amb el cos de les dues manipuladores estan molt aconseguides i creen uns personatges que funcionen molt bé en la pantalla d’ombres. L’espectacle, ple de color, ritme i bones músiques funcionals, és ideal per al públic familiar. El títol, “La Màquina Màgica”, que fa referència a la malèvola màquina que trenca la convivència al poble, serviria també per definir l’espectacle en si, ja que el sistema creat per la companyia de la pantalla central amb els dos petits escenaris laterals, constitueix de fet una mena de màquina màgica que produeix tots els efectes visuals que veu el públic. Una màquina de crear imatges i d’explicar històries senzilles i ben adreçades als més petits.

‘Hansel i Gretel’, de Trac Trac.

El conegut conte dels Germans Grimm és la base d’aquesta obra per a una única manipuladora, Àngels Valero, que la representa amb titelles de taula. La coneguda obra, ben estimada pel públic operístic gràcies a l’òpera amb el mateix nom de Engelbert Humperdinck, va atrapar al públic de la carpa on es presentava l’espectacle al Poble Espanyol. Amb un dramatúrgia senzilla que comença i acaba amb un gat a qui la manipuladora decideix explicar-li un conte, l’argument es centra en dos escenaris: el bosc i la casa de xocolata de la bruixa. El bosc és presentat amb tota una sèrie d’animals que el poblen: un cargol, unes papallones, una abella que quasi bé parla amb el públic, fins que apareixen Gretel i Hansel, els dos germans que acabaran caient en mans de la Bruixa.

AnimamundiEl que fa que la proposta sigui especial és que en cap moment s’obvien els costats foscos de l’obra, tot i que el dramatisme queda convenientment ensucrat per les mateixes llaminadures de la donota del bosc i per un to que evita recrear-se en els costats més truculents de la història, cosa lògica i sempre aconsellable en un espectacle infantil. Però la bruixa acaba caient al forn i de ben segur els nens més imaginatius deuen haver sentit la pudor de socarrimat del seu cos en cremar-se.

Àngels Valero desplega les seves dots vocals i manipuladores en una feina difícil de solista en què també fa anar els llums i el so. La història està explicada d’una manera clara i senzilla, que és sempre el més important, amb uns titelles que es deixen veure bé enmig d’una escenografia de trets estilitzats. Al final, el públic ha aplaudit amb ganes i molts nens s’han acostat a l’escenari per veure de prop els titelles i conèixer a la bruixa que malgrat haver desaparegut dins del forn, seguia sencera darrera l’escenari.

Etiquetas: , , , , ,