S’ha pogut veure, els dies 5 i 6 de novembre, l’espectacle ‘Años Luz’, de la companyia asturiana Luz, Micro y Punto, a La Sala de Sabadell, també conegut com Auditori Miguel Hernández,  al barri de la Roureda, aquest magnífic espai dedicat al públic infantil i familiar que dirigeix Eulàlia Ribera amb una programació de gust exquisit i de la que ha aconseguit corresponsabilitzar -ne a pares i espectadors habituals.

Luz, micro y Punto es una companyia asturiana que amb els anys s’ha convertit en un referent a tot Espanya en el camp del teatre d’ombres, un llenguatge que les tres components del grup han conreat amb tossuda vocació. Les ombristes i titellaires Patrícia Toral i Chantal Franco, més la música i compositora Verónica R. Galán, són les tres components de la companyia, l’origen de la qual es remet a l’enamorament que va sentir l’enginyera tècnica industrial especialitzada en mecànica Patrícia Toral per les ombres, que la va portar a estrenar un primer espectacle a La Veleta, la capital de Malta.


‘Años Luz’ és un espectacle que té com a principal característica i virtut, el joc constant entre el sortir i entrar de la llum a l’ombra, de posar-se darrere i davant de la pantalla, de mostrar l’efecte i la causa de les imatges que es van creant. Tot es fa en directe i a la vista del públic, com la música, que també ensenya els seus trucs i els objectes que amaguen les seves sonoritats. Crec que aquest estar ‘dins i fora’, ‘darrere i davant’, amb llum i amb foscor, en una successió constant de canvis d’estat, és la clau que explica l’atenció dels espectadors sobre l’obra, sense necessitat d’explicar una història amb una narrativa determinada, sinó jugant simplement amb les imatges, el ritme, els colors, les sonoritats musicals, i el joc dual de les dues manipuladores, simbolitzades per un cor i una estrella.

És la paradoxa de la dualitat interior allò que s’escenifica a l’escenari, una dualitat que ens remet a la subjectivitat personal (el cor) i a l’alteritat més extrema i llunyana (l’estrella). I res millor per expressar aquesta paradoxa de les contradiccions a la vista, que aquest joc d’estar a dos llocs a la vegada, davant i darrere, amb llum i amb ombra, dins i fora. Una dualitat que les dues ombristes manipuladores encarnen com a personatges.

Lògicament, aquest tipus de feina demana uns acabats de caire sintètic, d’una estètica polida que les ombristes de Luz, Micro y Punto omplen de ritme alegre i colorit, el qual busca l’expansió emotiva. Això demana també una presència de les actrius adequada i plaent, que fugi de la sobreactuació però dotada alhora de l’energia suficient per crear aquest dinamisme escènic de canvi constant entre les tensions binàries abans apuntades.  Una presència de la que les tres intèrprets de la companyia gaudeixen en profusió, amb una entrega a la comunicació i una empatia envers el públic que les permet captar i conquerir-lo des del principi fins al final.

L’altre encert és la naturalitat amb la que les titellaires tracten la tècnica de les ombres, la qual mai esdevé feixuga sinó que s’integra perfectament en el joc escènic dels canvis constants de situació.

En definitiva, un excel·lent espectacle que els espectadors de La Sala van premiar amb sentits i sincers aplaudiments.

Etiquetas: , , , , ,