En el marc del programa del festival IF Barcelona – Titelles, Màquines i Fils, el Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l’Institut del Teatre presenta l’exposició Capturar l’alè amb fotografies de Jesús Atienza. L’inauguració serà el dijous 22 d’octubre, a les 19:30, just després d’acabar la primera sessió del Simposi sobre Titelles i Alteritat organitzat conjuntament per l’Institut del Teatre i l’IF Barcelona, al vestíbul i altres espais de l’entrada de l’Institut del Teatre.

Jesús Atienza
Figura del Wayang Kulit. Fotografia de Jesús Atienza.

L’exposició recorrerà diferents centres cívics, biblioteques i teatres. Igualment el maig de 2016 es podrà veure al Congrés Mundial d’UNIMA que es celebrarà a Tolosa.

Jesús Atienza (Milmarcos, Guadalajara, 1956) va començar a introduir-se en l’àmbit dels titelles el 1977 a través de les marionetes de Harry V. Tozer i des de llavors és un dels fotògrafs que més ha retratat aquest gènere, i ho ha fet amb una qualitat que l’ha portat a ser considerat com un dels millors fotògrafs de les marionetes. Un fotògraf per altra part ben conegut pels lectors de Putxinel·li, ja que moltes de les fotografies publicades en aquesta revista digital han sorgit de la seva càmara.

Jesús Atienza
Jesús Atienza, al MAE del Institut del Teatre.

Text de presentació de la mostra fotogràfica, per Adolfo Ayuso

El titella és un instrument que neix a la vida accionat per un actor. D’un Hamlet de carn a un Hamlet de cartró hi ha un camí que voreja el precipici. El titella és un cadàver que amb el seu rostre immòbil ha de fer sentir al públic que és capaç de somriure o d’estremir-se.

El titellaire disposa de molt pocs segons per aconseguir aquest miracle. El fotògraf de titelles encara en té menys, de temps. Una mil·lèsima de segon després del clic, el titella tornarà a estar mort. Atrapar-li un esclat de vida vol ofici i virtuosisme. Centenars d’excel·lents fotògrafs capten colors i suggeriments formidables, però no capten el llampec vital d’una marioneta.

En Jesús Atienza ha viscut amb titelles i titellaires des de 1977, quan, buscant les marionetes de Harry V. Tozer es va trobar amb les marionetes de Pepe Otal. I des d’aquell moment va viatjar amb els titellaires i les titellaires en les seves pròpies furgonetes, va menjar i dormir amb ells i amb els seus ninots. Per tot Catalunya, per tot Espanya i per bona part d’Europa.

El 1978 va fundar, amb l’equip del seu mestre Albert Guspi, el Centre Internacional de Fotografia de Barcelona, el CIFB. Allà, amb els millors fotògrafs del món, va aprendre a fotografiar el món. Van triar la fotografia social, no la fotografia plàstica. I, dins de l’àmbit social, l’Atienza va optar per allò més lligat a la vida i a la mort: el circ, el tatuatge, la carn, les marionetes.

La marioneta està unida al seu animador per un cable d’energia. Fotografiar aquesta sinergia està a l’abast de molt pocs fotògrafs. I, entre ells, Jesús Atienza documenta els temps, les persones, els espais i les mirades més tendres o més enigmàtiques entre creador i creat, amb una precisió que voreja l’esglai. I ho fa com un notari que ho testimonia curosament, però que, a més, dóna fe dels respirs voluptuosos de titella i titellaire.