(Jordi Monserdà, mostrant alguns dels titelles de l’exposició)

Arribem a Mollet i ens trobem amb l’entusiasme incansable d’en Jordi Monserdà, creador i director de la Mostra Internacional de Titelles de Mollet, MITMO, que enguany arriba a la seva 14a edició.

Exposició Titelles del Món

Estem davant una tarda intensa, plena de curiositats. El Jordi, fill notori d’aquesta ciutat, ens obre les portes del Centre Cultural La Marineta, espai que acull durant aquest mes una part del patrimoni que Galiot Teatre ha anat apilant durant 27 anys de vida artística. Es tracta de l’exposició Titelles del Món, una mostra representativa del valuós patrimoni cultural que conserva aquesta companyia.

Ens faltaria més d’un article per a explicar totes les interessants anècdotes que hi ha darrere de cada titella de l’exposició.

Històries que van acompanyades de l’afecte pels titelles que expressa Jordi Monserdà en cadascuna de les seves explicacions.

En el recorregut trobem titelles de la nostra localitat catalana, fins a quatre dels continents del món, i és que aquesta exposició ens convida a un viatge a través de la cultura del titella, un viatge que podem fer fins al 30 d’abril i que recomanem que cap titellaire s’ho perdi.

Giravolta Titelles

També vam poder gaudir d’una petita mostra de Giravolta Titelles, la nova instal·lació de Galiot Teatre que serà estrenada pròximament a la Fira de Titelles de Lleida. Es tracta de quadres que representen un diorama de contes clàssics, la unitat mínima de composició, i que conviden a l’espectador a jugar i a recrear la història a través dels mecanismes que ens proposa el seu creador, en Jordi Monserdà, a qui no se li escapa cap detall, tant en els passos dramatúrgics que ha de seguir el “jugador” com en la construcció dels quadres escènics que estan fets amb materials que encaixen perfectament amb el sentit de cada conte. Amb aquesta mostra cobra particular significat la frase que va inspirar al Jordi des de l’inici la creació del festival: “Vine a gaudir dels titelles i sigues tu el protagonista”.

El conte dels Tres Porquets al Giravolta Titelles

I és que el Jordi no solament contagia el seu entusiasme, sinó que amb cada acció fa un pas endavant en la difusió del coneixement del teatre de titelles. De l’exposició sortim somiant amb la possibilitat d’un museu de titelles a la comarca del Vallès Oriental, un espai lúdic i d’aprenentatge per a tots els públics. Somni que ens encantaria que recollissin les autoritats polítiques i que tant de bo pugui fer-se realitat en un futur pròxim.

Amb aquest bon sabor de boca i carregats d’il·lusió ens dirigim al Teatre Can Gomà per a veure Safari de la companyia La Baldufa Teatre, guardonada amb el Premio Nacional de las Artes Escénicas para la Infancia y la Juventud 2020. Abans de donar inici a l’espectacle, el personatge de Mollet Mullat ens presenta a la companyia. Els nens ho esperen, saben on s’amaga, responen a les seves preguntes i s’alegren de veure-ho un any més en aquesta festa escènica de Mollet.

SAFARI, quan el Bullying es disfressa de bromes

Apreciem una escenografia en tons blaus, ocres i marrons que combina amb els vestuaris del Pinyot i el Carabassot, narradors i protagonistes de la història. Preparats per a una nova aventura, els dos personatges es presenten en to de clown, joc que mantenen durant tota l’obra i que crea una connexió immediata amb el públic, que segueix les seves accions i que poc a poc va descobrint a través d’ells la trama oculta que hi ha darrere d’aquesta aventura per la sabana.

La il·luminació i la música s’uneixen a la dúctil escenografia per a crear els diferents ambients del viatge de manera orgànica, seguint amb el codi lúdic que fa gaudir a l’espectador infantil.

Els personatges de la sabana estan interpretats per titelles grans amb dibuixos que suggereixen un estil africà, tant en els seus colors com en les seves formes.

La història ens revela a un lleó poruc, incapaç de rugir. A mesura que avança la història, els nens aniran descobrint a través d’anècdotes comptades amb el recurs del flashback i amb titelles de taula de menys mesura, com el lleó ha estat víctima de bullying pels seus companys de la selva. Amb aquest argument, La Baldufa Teatre s’arrisca a tractar un tema de vital importància per als infants, atès que des de l’inici de l’escolarització, són molts els nens i nenes que es troben amb conflictes que van minorant la seva autoestima. Celebrem que des de l’escena se li doni espai a aquests temes i els abordi de forma tan assertiva.

Ombres xineses de tots els colors

Anem a la Sala Fiveller on la companyia de la Mercè Framis ho té tot instal·lat per a delectar als més petits amb la poesia visual de l’espectacle La Lluna la Pruna.

Cançons com a: Sol Solet, Cargol treu banya o Peix Peixet són entonades pels espectadors, mentre continuen atents les breus anècdotes que els presenta aquest tendre espectacle que s’adapta a les necessitats del seu públic.

En aquest espectacle d’ombres xineses, gaudim d’una àmplia gamma cromàtica que conjuga els colors primaris. La Mercé Framis i l’Olga Olveira animen espais i personatges que els nens i nenes van reconeixent. L’animació és delicada i impecable i els personatges gaudeixen de molta personalitat.

Tant en el ritme com en la construcció dramatúrgica, La Lluna la Pruna mostra afecte i coneixement pel seu públic. La descripció dels personatges, dels objectes i la repetició són sàvies propostes que ajuden els seus espectadors a seguir el que passa en escena. En una etapa en el qual el descobriment de les coses és essencial, les formes i els colors són claus per a acompanyar aquest procés.

Un espectacle molt recomanable per a famílies amb petits de 0 a 6 anys, però que sense dubte fa tornar a la infància a qualsevol persona de la platea.

El Rei de la casa, l’aventura de l’empatia

Per a acomiadar-nos d’aquesta estupenda tarda i també del MITMO, anem al conegut Mercat Vell on ens espera El Rei de la Casa, una proposta de la companyia The Farrés Brothers que ens fa reflexionar sobre la relació entre germans.

Aquesta vegada ens trobem amb un gran teatrí en relleu que ens facilita la visualització dels titelles animats a sobre d’ell. Aquesta estructura mòbil que representa l’habitació d’un nen, guarda en les seves entranyes un no lloc on habiten reis de tots els temps.

Amb humor, els animadors juguen amb elements propis de l’imaginari infantil davant l’arribada d’un germà. La quotidianitat es va entreteixint amb la fantasia i és aquí on entren aquests reis de tots els temps, que representen el poder que comporta vestir una corona.

Els nens creixen, i sobretot ho fan a partir de les experiències amb els seus iguals, i potser sigui aquest l’element més significatiu en la dramatúrgia d’aquesta obra, en la qual el germà gran fa un viatge d’aprenentatge fins arribar a sentir empatia pel seu germà petit.

No importa qui té la corona, sinó l’amor que es va gestant quan ens posem en el lloc de l’altre.

Tanquem el teló del MITMO amb el desig que va expressar públicament el seu director en acomiadar-se: Que l’any vinent Mollet Mullat i totes les propostes artístiques de la Mostra Internacional de Titelles del Vallès Oriental tornin a omplir d’alegria els carrers de Mollet.

Etiquetas: , , , , , , ,