Qui pensi que això dels déus i de les velles mitologies és cosa del passat i que les actuals societats occidentals tenen tota aquesta qüestió superada, que vagi ràpid a La Gleva per veure com d’equivocats estan: coneixeran i gaudiran d’unes realitats mistèriques que, sorprenentment, segueixen formant part de la nostra naturalesa humana.
En aquest petit teatret del barri del Farró de Barcelona veuran aparèixer encarnats en tres actrius a Dionís, el déu del vi, de les disbauxes, dels carnavals, i dels trànsits furiosos de les mènades i les bacants. Però atenció, no es pensin que assistiran a una catarsi d’actrius posseïdes per la follia, res d’això, perquè a l’escenari, a més del cos i l’esperit dels intèrprets, mana la paraula, l’eina principal que s’usa per invocar al déu, pare de la Tragèdia i del Teatre, en totes les seves virtuts, les alliberadores, però també les obscures i destructores.
Foto companyia
La mestria d’Eurípides -i de l’equip que veuran a La Gleva: les tres fabuloses actrius Màrcia Cisterió, Antònia Jaume i Marta Ossó, capitanejats pel brillant director d’escena Albert Arribas– ens porta als fonaments de la cultura clàssica, la que ha modelat la nostra civilització, a través de la Tragèdia i de les profunditats del pensament grec.
Foto companyia
Avui, el Citerió, aquestes muntanyes prop d’Atenes on la mitologia situa les danses i la follia sagrada de les mènades i bacants, el tenim tots ben amagat a dins, no cal mostrar-lo amb cap escenografia -com tampoc ho demana el text d’Eurípides-. I potser l’obra, ja des de la seva estrena al Teatre de Dionís d’Atenes l’any 405 abans de Crist, proposava aquesta ampliació anímica: admetre el terrible poder d’un déu, Dionís, que ens habita fins al moll de l’os. Un déu que s’ha de témer i respectar, i al qual hem de saber com posar límits, si no volem que se’ns mengi i ens posseeixi, com li passa a Penteu, rei de Tebes, i a Àgave, la seva mare, la vida dels quals acaba com el rosari de l’autora.
La posada en escena fa que les tres actrius encarnin totes les veus de la Tragèdia, com si elles mateixes estiguessin sota una mena de trànsit pel qual els múltiples personatges parlen a través d’elles, amb una translació impecable entre ells i una perfecte il·lació de les paraules. Les veiem com posseïdes per una mena de pathos fet d’una refinada sensibilitat de ment i cos, i d’una potent intel·ligència que és la que ens porta, a través de les paraules, al moll de l’assumpte plantejat.
Foto companyia
Una també intel·ligent proposta escènica, que ens deixa l’espai necessari perquè actrius i paraules ens vagin conduint pels interiors foscos de la Tragèdia. Veure com allò que Penteu considera una simple qüestió d’ordre públic, de desafiament al seu deliri autoritari, és en realitat una força mistèrica i alliberadora capaç de vèncer qualsevol obstacle, i que en l’obra encarna l’Estranger, que no és ningú més que el propi Dionís. Déu astut, que sap com enganyar els seus enemics, excitant la curiositat del rei, de sobte induït a voler veure d’amagat com les Bacants es lliuren als seus excessos.
Un verdader luxe poder entrar tan profundament en aquests misteris tan bàsics, comuns i contradictoris, d’ alliberació i possessió, que Dionís ha protagonitzat des de l’època clàssica.
Foto companyia
Avui que els rituals i els sacrificis es fan generalment per satisfer als nous déus de la mecànica, la tecnologia i la IA, unes divinitats que ens posseeixen per destruir-nos per dins, val la pena recordar coses bàsiques, de què estem fets per conèixer els verdaders reptes i perills, i veure’ls des de la imaginació i la intel·ligència que un teatre com el d’aquestes Bacants ens ofereix.
És per això que, senyores i senyors, si volen repassar la lliçó, vagin al Teatre La Gleva. No se’n penediran. Funcions fins el dia 15 de febrer.
Fitxa artística
Direcció: Albert Arribas
Actrius: Màrcia Cisteró, Antònia Jaume i Marta Ossó
Traducció: Jordi Pàmias
Veu en off: Mònica Almirall
Espai escènic i vestuari: Sílvia Delagneau
Espai sonor: Guillem Rodríguez
Coproducció: Centaure Produccions, Teatre La Gleva, Festival Clàssics
