(Foto Teatres del Farró)

Vet aquí un muntatge acabat d’estrenar a La Fàbrica, de Teatres del Farró, que podríem situar sota el signe del pèndol, en constituir una imatge que sintetitza el planteig de l’obra i defineix en bona part la seva dinàmica. I si tenim en compte que qualsevol obra de teatre no és més que un enginy que permet encaixar i fer visible un Temps en un Espai, en aquest cas la mecànica de com aquest Temps transcorre és sens dubte el pèndol.

El pèndol connecta dos extrems oposats. En el cas que ens ocupa són els següents: els anys setanta i l’actualitat; dues generacions enfrontades: la de Montserrat Roig i la de Josep Pla; dues localitzacions oposades: Barcelona i L’Empordà i el Mas Pla; el novell i el veterà; l’esquerra i la dreta política; el masclisme i el feminisme; la literatura de creació i la d’observació; i encara segurament anirien sortint més oposicions pendulars en Pla per Roig.

Per altra part, hi ha l’oscil·lació dels mateixos actors que alhora són i no són els personatges que representen, ja sigui Laura Roig respecte a Montserrat Roig, i Jordi Coromina en relació a Pla i al senyor Vergés. Unes transicions d’identitat fetes amb gran mestria.

I és la referida riquesa de continguts condensats en aquesta sèrie d’oposicions allò que converteix la proposta de Ferran Utzet, tan magníficament interpretada per Laura Roig i Jordi Coromina, en una obra realment excepcional, que ens va traslladant constantment d’una banda a l’altra. Ens veiem així obligats a situar-nos els espectadors en el punt fix d’on penja l’esmentat pèndol, un punt zero d’observació que ens permet l’equanimitat capaç de deixar-nos observar i acceptar aquest joc d’oposicions, una ponderació que la mateixa dinàmica pendular transmet als dos protagonistes, i que desperta l’emoció del públic, indefugiblement atret per onades d’empatia envers els dos personatges.

Foto Teatres del Farró

En cap moment predomina un dels extrems, sinó que contínuament els dos protagonistes van encarnant els oposats corresponents, defensant cadascun les seves posicions sota la mirada atenta de qui exerceix funcions d’àrbitre o de mestre de cerimònies, el senyor Vergés amic de Pla, l’editor que acompanya a la jove periodista-escriptora, una mena d’alter ego comercial del Pla murri.

No val la pena entrar en detalls, perquè aquests els gaudirà l’espectador quan vagi a La Fàbrica a veure l’obra. Uns detalls preciosos i de tota mena, que omplen els continguts dels diàlegs i monòlegs, i alhora contextualitzen a la perfecció els seus diferents moments.

Amb aquesta proposta, La Fàbrica accentua la seva aposta per abordar temes i autors coneguts i controvertits, com ho és el Verdaguer de ‘Sum Verbis’, i ara Josep Pla confrontat a Montserrat Roig, grans noms tots ells claus de la literatura catalana. Una aposta que està obtenint uns resultats extraordinaris.

Sens dubte val la pena anar a La Fàbrica de Teatres del Farró a veure aquest Pla per Roig, per saber una mica més d’on venim i on anem.