(Josep Mª Carbonell al Festival de Cervia amb alguns dels seus alumnes de l’Institut del Teatre. Foto Mauro Foli)

Parlarem en aquesta segona crònica de la Diada Mundial Titellaire 2026 (vegeu la primera aquí ) de l’homenatge a Josep Mª Carbonell. Una Diada que s’ha celebrat al Mit, el Museu Internacional dels Titelles de Catalunya, a Palau-Solità i Plegamans, sota l’impuls de Teia Moner i Miquel Espinosa, directors del MIT, conjuntament amb la Junta d’Unima Catalunya.

També ens referirem a l’exposició que es pot veure al Mit, Museu Internacional dels Titelles de Catalunya, fins el mes de juliol dels UBöts creats per Joan Aguirramota.

L’Homenatge

Van ser els encarregats de conduir la sessió Mercè Framis i David Laín, dos reputats titellaires que van ser alumnes i amics de Josep Mª Carbonell, uns bons coneixedors per tant de la importància que va tenir la seva figura.

Ho van fer seguint el fil narratiu que marcaven les imatges que s’anaven projectant, amb fotografies compilades per a l’ocasió, moltes d’elles cedides per qui també va ser alumne i amiga d’en Carbonell, Rosa Mª Coca.

David Laín i Mercè Framis en la presentació. Foto Ferran Baile

A més de les imatges, hi va haver múltiples vídeos d’amics, alumnes i coneguts d’en Carbo (així li deien els seus pròxims) que van respondre a la crida feta per UNIMA Catalunya. A destacar la col·laboració d’Alfred Casas, que va moure els fils des de la discreció que el caracteritza perquè responguessin el major número de persones que considerava imprescindibles.

De tots ells es va fer un muntatge en el que apareixien moltes cares conegudes de l’entorn de l’homenatjat i del sector. Igualment se’n van projectar uns quants amb substancioses aportacions, extrets alguns de la Revolta dels Titelles (entrevistes que es van fer del 2012 al 2020, una iniciativa de la Bibliomusicineteca, el fotògraf Jesús Atienza i la revista Putxinel·li – vegeu aquí). D’altres van ser directament enviats pels amics que es van voler sumar amb sucosos parlaments sobre Carbonell.

Un reconeixement necessari. Crida a la col·laboració

Reproduïm a continuació el text llegit pels dos ponents, en David Laín i la Mercè Framis, redactat per la Junta de UNIMA Catalunya i l’Alfred Casas, en els que s’explica l’objectiu de la present trobada a l’entorn d’en Josep Mª Carbonell:

Aquesta xerrada d’avui és només l’inici d’una proposta més àmplia d’homenatge a Josep M. Carbonell, que es desplegarà en els propers mesos.

Encara no els coneixem i per tant no podem avançar tots els detalls, però el projecte s’emmarca en el curs 2026-2027, coincidint amb el 50è aniversari del departament de titelles de l’Institut del Teatre, i compta amb la col·laboració de l’Institut del Teatre i del Museu de les Arts Escèniques.

Josep Mª Carbonell. Foto fons Rosa Maria Coca

En el marc de la preparació d’aquesta xerrada, ens hem posat en contacte amb diferents persones amb l’objectiu de recopilar i organitzar informació sobre la figura i la trajectòria de Josep M. Carbonell. En aquest procés, hem pogut constatar el record viu i l’emoció que encara desperta la seva persona, fet que ens anima a continuar aquesta tasca.

Per això, també us volem animar a ser partícips d’aquesta recollida d’informació, amb la voluntat de donar-li forma i recorregut. Estem treballant per trobar la millor manera de convidar-vos a participar-hi i fer-nos arribar els vostres testimonis, materials i records, per tal que entre tots puguem construir una bona biografia de Josep M. Carbonell, la seva activitat, el seu llegat i la seva repercussió dins l’àmbit dels titelles.

De moment, hem estat recopilant informació entre persones que van ser alumnes seus i també professionals que hi van tenir un contacte estret, amb la grata sensació compartida que tots i totes estem molt contents de poder-ne parlar, de recordar-lo i de fer-lo present. Més enllà de tot el que vam aprendre amb ell, hi ha també una estima profunda que ens uneix.

Josep Mª Carbonell amb un titella de carrer de la cia. Plantxet i Cia. Foto fons Rosa Maria Coca

Paral·lelament, estem consultant els arxius de l’Escola de Titelles. No és una tasca fàcil, ja que es tracta d’una època anterior a la digitalització, en què tota la documentació es conservava en paper, i cal revisar armaris i arxius físics amb un cert esforç.

També hem contactat amb persones de fora de Catalunya que el van conèixer i van treballar amb ell per compartir aquesta iniciativa. En tots els casos hem rebut una resposta entusiasta i un gran suport perquè aquest treball de recuperació de la història de Carbonell pugui tirar endavant.

Volem agrair molt especialment la iniciativa “La Revolta dels Titelles” (projecte creat per Ferran Baile, de la Bibliomusicineteca, Jesús M. Atienza, fotògraf, i Toni Rumbau, de la revista Putxinel·li), que fa uns anys va enregistrar en vídeo entrevistes biogràfiques a molts titellaires. Entre aquest material hi ha un extracte dedicat a Josep M. Carbonell, amb vuit intervencions, de les quals avui en mostrem algunes parts.

Josep Mª Carbonell en un encontre amb titellaires catalans. Foto fons Rosa Maria Coca

El que presentem avui és, en definitiva, un work in progress. Ens encantarà comptar amb la vostra ajuda: qualsevol informació, record o document que pugueu aportar serà molt valuós per continuar construint aquest projecte col·lectiu.

Algunes dades sobre Josep Mª Carbonell

Alternant-se en la paraula, David Laín i Mercè Framis van anar explicant el recorregut vital de Josep Mª Carbonell, ajudant-se de les imatges que havien aconseguit aplegar. Van ser les seves unes paraules profundament emotives, donada la gran relació que van tenir amb el seu director, company i amic. Potser en allò que més es va insistir, és en el fet de considerar a Carbonell no només com algú amb una gran capacitat de gestió, sinó un mestre ple d’empatia i d’implicació en tot allò que feia. Algú rigorós però humà fins al moll de l’os, amic dels seus amics, alegre i bon vivant, obert a les novetats i a la vida.

Josep Mª Carbonell en un viatge a Itàlia. Foto fons Rosa Maria Coca

Les seves àrees d’acció, i sempre basant-nos en els testimonis que en David i la Mercè van anar desgranant, van ser les següents:

– Fundador i professor de l’Escola de Titelles, juntament amb Joan Andreu Vallvé.
– Director de moltes edicions del Festival Internacional de Titelles de Barcelona,
– Secretari acadèmic de l’Institut del Teatre.
– Impulsor de la Unima Catalunya i Unima Federación España.

Cartell de ‘Miles Gloriosus’, obra creada per l’Escola de Titelles de l’Institut del Teatre. Fons MAE

Carbonell va néixer el 1945 a Vilanova i va estudiar Belles  Arts. Abans d’interessar-se pels titelles, va treballar en una agència de publicitat i a l’INLE (Instituto nacional del Libro Español). Es va integrar al grup de titelles L’Espantall, amb Joan Andreu Vallvé i altres companys. I el 1976 va fundar, amb Joan Andreu Vallvé, l’Escola de Titelles de l’Institut del Teatre:

El Festival Internacional de Titelles de Barcelona

Una de les seves accions més importants va ser dirigir el Festival Internacional de Titelles de Barcelona des del 1982 fins el 1992, any de la seva mort. Un festival que junt a la Mostra de Titelles que es feia a Terrassa, pensat especialment per mostrar el treball de companyies de tot l’Estat, va ser transcendental per donar a conèixer les millors companyies que hi havia llavors al món.

Cartel del 11è Festival Internacional de Teatre de Titelles 1994. Fons MAE

Un homenatge molt emotiu

Va ser la tònica dominant de la sessió que van dirigir Mercè Framis i David Laín, amb la participació de tots els que hi van assistir. Com ja s’ha dit abans, les qualitats humanes de Josep Mª Carbonell van ser les més elogiades, sense menystenir els immensos mèrits d’haver posat en peu tantes iniciatives com l’Escola de Titelles, la companyia de l’Escola, la Unima catalana i la federal, i haver posat el Festival a un nivell altíssim, juntament amb la Mostra de Titelles de terrassa.

Josep Mª Carbonell. Foto fons Rosa Maria Coca

Una figura que va ser indispensable en aquell moment. La seva mort s’ha de considerar com una terrible pèrdua que va debilitar un sector sempre a la corda fluixa. Ara que el teatre visual, d’objectes i de titelles està ocupant uns llocs centrals en el teatre contemporani, rememorar el seu treball i la seva influència no pot fer més que reforçar aquests nivells assolits, recuperant uns referents bàsics del sector.

Exposició d’UBöTs, de Joan Aguirremota

Tancarem aquesta crònica amb la menció de l’entranyable exposició que es pot veure aquests dies a una de les sales de la planta baixa del MIT – Museu Internacional dels Titelles de Catalunya, la dels titelles creats per Joan Aguirremota: els UBöTs.

Però què són els UBöTs?

Per respondre a aquesta pregunta, recorrerem a la pròpia definició que en fa el seu autor:

Els UBöTs són criaturas nascudes del reciclatge, de la imaginació i de l’estima als objectes oblidats.

UBöt. Foto T.R.

Es tracta d’éssers creats a partir de materials reutilitzats: fustes, metalls, teles, cargols, filferros, eines velles, peces de joguines, i restes de material elèctric, ordinadors, mòbils, motos, cotxes i petits electrodomèstics.

Cada UBöt és una figura única amb un caràcter propi. Tots tenen una història secreta i una única missió, protegir persones de manera invisible i silenciosa.

Origen del projecte

Segueix dient la cartel·la de l’exposició:

UBöts. Foto T.R.

Tot comença en un taller domèstic on les mans d’un creador curiós i apassionat per la reutilització van decidir donar una nova vida a allò que ja no servia. En lloc de llançar els objectes vells, va estar observant-los i escoltant la seva història per veure quina essència podia recuperar d’ells perquè cada objecte, per petit que sigui, té una energia emmagatzemada.

Aquest va ser el cas del Professor Xatarra, un personatge galàctic del cosmos del Planeta Ferròsia. El Professor va descobrir que molts objectes rebutjats encara posseïen poders per ajudar els humans.

Dos UBöts. Foto T.R.

Així va prendre forma la missió del professor Xatarra: crear amb ajuda dels seus alumnes un enorme grup d’UBöTs que projectessin aquestes energies positives i protectores sobre el nostre món.

Qui hi ha darrera del UBöTs?

Un fuster, anomenat Joan Aguirremota, que de tant treballar al llarg de la seva vida, i tal com explica en la presentació dels UBöTs, no va tenir temps de fer totes les joguines que havia pensat pel seu fill.

En jubilar-se, va muntar un petit taller amb la intenció de donar una nova vida als retalls de fusta i peces metàl·liques sobrants. Així creà el primer personatge, l’ UBöT-001. Fabulant en família, van imaginar que aquests éssers, a mig camí entre ninots i robots, formaven part d’un món invisible: els UBöTs.

Dos UBöts. Foto T.R.

A poc a poc, amics, tallers i obres van aportar peces que havien tingut una funció i que ara en tindrien una altra.

És així com va néixer un univers imaginari: creat per l’Escola de Reciclatge del Professor Xatarra, aquests éssers tenen la missió de protegir infants i adults sense ser vistos.

Diu Joan Aguirremota:

Tots estem protegits per algun UBöT en algun moment.
Això és mirar, i no només veure.

Una exposició que l’amant dels titelles i dels objectes transformats no s’hauria de perdre. Fins el mes de juliol, al MIT.