De vegades, els titellaires ens oblidem que, a més de les nostres figures i ninots, existeixen uns altres titelles de mides i significacions ben diferents a les habituals. Em refereixo als gegants, aquests éssers d’alçada descomunal que no pertanyen a cap grup, companyia ni mestre titellaire, sinó que tenen com a servidors el poble sencer. Curiosa, aquesta manifestació titellaire en què els manipuladors són persones anònimes i populars, voluntàries la majoria de les vegades, que representen la voluntat d’una col·lectivitat d’estar representada per uns éssers grans, elegants i cerimoniosos, que surten i s’exhibeixen en dies assenyalats segons els protocols festius de cada ciutat.

Els Gegants de la Ciutat
Els Gegants de la Ciutat amb l’Àliga en primer pla, darrera la vitrina del Palau de la Virreina.

A més a més, ens sorprendria saber que aquestes figures altives i nobles tenen una vida pròpia extraordinària, amb un activitat força complexa i a vegades frenètica que s’acosta molt a la que poden tenir, per exemple, els reis d’Espanya. En ser figures representatives i de protocol, actuen i presideixen els actes més importants de la ciutat, com són les seves festes més assenyalades, però també els actes més importants de renom local o internacional (visites de personalitats eminents, inauguracions de grans mostres o exposicions, olimpíades, etc). Per conèixer totes aquests detalls de la vida dels Gegants de Barcelona, que són els que ens ocupen en aquest article, el millor és entrar a la web de la Coordinadora de Geganters de Barcelona, que és l’entitat encarregada de tenir cura d’aquest important patrimoni protocolari ciutadà.

Capgrossos macers
Capgrossos Macers. Foto extreta de la web dels Geganters de Barcelona.

Com ens diuen els Geganters de Barcelona, “els Gegants de la Ciutat són la més alta representació del protocol barceloní, juntament amb l’Àliga de la Ciutat. I formen part, ja que tenen el rang més elevat, del Seguici Popular de Barcelona, amb els Capgrossos Macers, el Bestiari Històric de la ciutat (l’Àliga, els Cavallets Cotoners, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac de la Ciutat Vella i la Tarasca de Barcelona), els gegants del Pi i els de Santa Maria del Mar. Encapçalen el Seguici Popular a les festes històricament més rellevants que es celebren al llarg de l’any a Barcelona; Santa Eulàlia, el Corpus i la Mercè.”

El Lleó de Reus
El Lleó del Seguici Festiu de Reus.

S’ha de dir que els Gegants de Barcelona són el rei  Jaume I i la reina Violant d’Hongria,  en honor d’aquests importants monarques catalans, tot i que, com ens diu la Wiquipèdia sobre el tema (veure aquí), durant la dictadura franquista se’ls rebatajà amb els noms de Fernando i Isabel, en honor als Reis Catòlics.

Coincidint amb les Festes de Santa Eulàlia, es pot veure aquests dies, fins al 17 de febrer, una interessant exposició a l’entrada del Palau de la Virreina, en plena Rambla, on s’exposen els Gegants de la Ciutat (ficats dins d’una gran vitrina, lloc per altra part on resideix aquesta família monàrquica en companyia de l’Àliga, la Gegantona Laia, i els gegants del Carnestoltes de Barcelona o Vells de la Casa Caritat) conjuntament amb els figures del Seguici Festiu de Reus. Segons hem sabut, l’Ajuntament de Barcelona vol instaurar a partir d’ara el costum que els Gegants de Barcelona convidin cada any per aquestes dates uns parents seus d’una altra ciutat de Catalunya. I s’ha decidit començar per Reus, la gran rival de Tarragona, posseïdora d’una rica tradició en figures i bestiari popular. Citem de nou als Geganters de Barcelona per explicar-nos aquestes característiques dels de Reus:

Basilisc de Reus
El Basilisc del Seguici Festiu de Reus.

“Així, aquestes Festes de Santa Eulàlia, s’exposa al Palau de la Virreina el Seguici Festiu de Reus, que surt per les Festes de Sant Pere (al juny) i per les de la Mare de Déu de la Misericòrdia (al setembre), i és la primera vegada que es desplaça al complet fora de la capital del Baix Camp. Hi podeu veure exposats els entremesos de carcassa que configuren el Seguici: l’Àliga, el Lleó, el Bou, el Drac, la Víbria, el Basilisc, la Mulassa i els Gegants, el Carrasclet, els Nanos, el Ball de Cavallets i el Ball de Galeres. I els veureu al carrer el diumenge 17 pel matí (en cercavila) i per la tarda (en lluïment a la plaça de Sant Jaume, quan també es farà la tradicional Tronada de Sant Pere). En aquests dos actes, s’hi sumaran els balls populars: el Ball de Diables, de Pastorets, de Pere Joan Barceló, de Cercolets, de Prims, de Valencians, de Mossèn Joan de Vic, de Gitanes, de Bastons i els Castellers.”

Els Cavalls de Reus
Cavallets del Seguici Festiu de Reus.

Com podem veure, un programa ben complet i una ocasió única de veure en plena activitat aquests habitants de cartró pedra de la nostra ciutat que tenen la funció de representar-nos quan volem mostrar el millor de casa nostre.

Impressiona veure la importància que ha tingut l’Àliga en el protocol històric de la ciutat. Com ens diu Wiquipèdia al respecte, el seu ball estava considerat com el màxim honor amb el que es podia rebre a monarques i nobles que visitaven la ciutat. Per exemple, ballà davant del Rei de Portugal el 1463, de Carles I el 1519, de Felipe II el 1599, de Felipe V el 1701 i davant de l’Arxiduc Carles el 1703. El Decret de Nova Planta (1716), que eliminà els furs i les constitucions de la Corona d’Aragó, i les prohibicions de 1771 (en les que Carles III també va prohibí les Corrides de Toros), rebaixaren els seus privilegis i simbolismes, tot i que l’Àliga va tornar a sorgir el 1807, durant la canonització de Sant Josep Oriol. Se la recupera el 1989 sota la nova figura de l’escultor Xavier Jansana i Font, en un projecte de recuperació de la Imatgeria Festival de Barcelona vella per l’Associació de Festes de la Plaça Nova –junt a la Catedral.

l'Àguila
L’Àliga de Barcelona. Foto de Jordi Ferrer (Wiquipèdia)

Qui vulgui aprofundir més en la vida, els detalls, els misteris i les anècdotes dels Gegants de Barcelona, considerats com els més antics de Catalunya i, pel que sembla, també d’Europa, us recomanem “El Llibre dels Gegants de la Ciutat”, d’Amadeu Carbó i Martorell, editat per l’Ajuntament de Barcelona.  El llibre fou presentat el divendres 11 de febrer de 2011 -vigília de Santa Eulàlia-,  al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, en una diada històrica en què per primera vegada en 587 anys, i en aquest lloc que és la màxima representació del poder de la ciutat, els nostres gegants acompanyats pels Capgrossos Macers hi van fer el seu ball.

Etiquetas: , , ,