Que la Fira de Titelles de Lleida s’hagi convertit en Estratègica, una condició que compartirà amb les Fires de Tàrrega, la Mediterrània de Manresa o la Fira Trapezi de Reus, no és cap fruit de l’atzar sinó d’un cúmul de voluntats que des de fa temps s’han proposat aquesta fita. Per començar, el mateix Centre de Titelles de Lleida, fundat per Joan Andreu Vallvé i Julieta Agustí, els quals van assentar les bases perquè això fos possible. I, en una fase més recent, especialment després de la sobtada mort de Julieta Agustí per accident de tràfic, per les dues persones que van agafar el relleu i el condueixen avui amb sàvia mà per les conegudes sendes de la seva activitat: Elisabet Vallvé i Oriol Ferré.

Oriol Ferré i Elisabet Vallvé
Oriol Ferré i Elisabet Vallvé.

Per parlar d’aquesta qüestió i d’altres que considerava interessants tractar, em vaig citar amb els dos directors de la Fira de Titelles de Lleida el mateix dia de la seva obertura. Tenia moltes preguntes apuntades a la meva llibreta, però de seguida que vam iniciar la xerrada, els temes es van anar encadenant els uns amb els altres, cosits per l’entusiasme contagiant amb el que els dos joves responsables de la Fira anaven desgranant les seves reflexions.

– Després de 26 anys d’experiència, podem dir que la Fira s’ha posicionat  com un referent internacional pel que fa als programadors que hi assisteixen. És potser allò que més ens interessa. També constitueix una novetat que decidíssim fer una tria molt estudiada dels festivals que volíem que vinguessin. Busquem aquells que poden estar més interessats pel tipus d’espectacles que presentem, i que encaixen amb una sensibilitat similar a la nostre. Escollim les ciutats i els festivals que ens semblen més propers a nosaltres, i els convidem a venir. La fórmula està resultant molt efectiva, com anem comprovant any rere any.

Equip femení Fira de Titelles de Lleida
Part de l’equip de la Fira de Titelles de Lleida.

Les paraules  de l’Elisabet estan corroborades per l’impressionant nombre de professionals que venen a la Fira, siguin programadors, companyies, promotors, agents o responsables de mitjans de comunicació: uns 300! Penso que s’ha de tenir una visió aguda i molt professional per realitzar una selecció no sols de companyies sinó també de programadors i d’altres implicats en la matèria. I la logística que representa coordinar i acollir un tal nombre d’assistents, tot buscant satisfer les seves expectatives amb trobades temàtiques, espectacles, punts d’encontre i convivència, és enorme. L’Oriol m’explica la decisió de convertir la Fira en Estratègica:

– És el nostre objectiu principal: establir una relació de la Fira amb la ciutat i l’entorn territorial cada vegada més complexa i profunda. Avui les més de 35.000 persones que es mobilitzen per acudir als espectacles aquests tres dies comencen a ser importants per a l’economia local. Són moltes les que venen de fora, fins i tot de França acudeixen grups que es traslladen en autocar fins aquí. Tenim l’Ajuntament al nostre costat, així com el Conseller de Cultura de la Generalitat, que ja s’han manifestat en aquest sentit. Més que voler créixer en dies i nombre d’espectacles, nosaltres preferim oferir una Fira en la que tothom pugui veure tots els espectacles, evitant la saturació que a vegades es produeix en aquests esdeveniments. Cuidar el programador i el visitant de fora és tan important com presentar bons espectacles. Per això també donem molta importància a l’Espai Pro, el lloc de trobada, que volem que sigui viu i informal, que és la millor manera de potenciar les trobades productives.

Quan pregunto pel tema econòmic, em diuen que el pitjor és que aquesta sensació de partir de zero cada vegada, segueix sent una constant.  Una característica sens dubte de la cultura del país, sempre a mercè de les vicissituds polítiques i del poc compromís estratègic de les institucions. Una inèrcia que la Fira intenta trencar amb aquest aposta per la professionalització de la logística i la visió estratègica del seu planteig, en aquest cas ben recolzada per les principals administracions. Però deixem ràpid el tema de les carències empesos per la dinàmica del projecte i de les idees que porten entre mans.

Angel Calvente
Ángel Calvente, de El Espejo Negro.

– Aquest any hem començat a fer una coproducció, concretament amb la Companyia Tombs Creatius de teatre de carrer, amb la intenció d’ajudar i acompanyar la seva creació. Un camí que pensem profunditzar en edicions posteriors. També ens interessa molt potenciar l’element de formació, amb tallers, cursos i master-class, com que la que realitzem aquest any amb el mestre Ángel Calvente, de la mítica companyia El Espejo Negro, de Màlaga. Volem optimitzar recursos, créixer en qualitat més que en quantitat. També estem molt orgullosos del nostre públic, que cada any veiem més preparat i exigent. S’entén que sigui així si tenim en compte que durant 26 anys han vist espectacles de tota mena i d’una gran qualitat.

La seva voluntat de relacionar-se socialment amb l’entorn es manifesta a través de diverses actuacions, com per exemple els espectacles amb traducció a la llengua de signes catalana que fan en col·laboració amb l’associació ‘Deixa’ns signar’.

– També hem plantejat una actuació a l’Hospital Arnau de Vilanova, o la campanya ‘Puja al Carrofil per l’esclerosi múltiple’, en col·laboració amb la companyia Efímer que estrenen a la Fira un Carrussel amb animals de roba. O l’entrada gratuïta a un espectacle a canvi d’una bossa d’aliments, col·laborant d’aquesta manera en el Banc d’Aliments de la ciutat. I donar sang comporta un descompta a les entrades dels espectacles…

Els hi pregunto com veuen el moment actual dels titelles a Catalunya i al món.

– És un moment molt dolç, diu l’Elisabet. Avui és una constant trobar espectacles de Catalunya a la majoria de fires i festivals de l’Estat. A l’últim Feten, a Gijón, diverses companyies d’aquí es van emportar els premis més importants. Sí, hi ha un augment significatiu de la qualitat i de la professionalització de les companyies, que cada dia se saben moure millor pels circuits professionals. Importants han estat també els Focus Catalans que s’han pogut veure en diversos festivals d’Europa, amb l’ajuda del Institut Ramon Llull, una iniciativa que ha ajudat a potenciar aquest ressorgiment del sector. Pel que fa a nivell internacional, el moment és cada vegada més bo i interessant. Penso que ara es recullen les collites d’allò que s’ha sembrat en el passat, de tantes companyies innovadores que van obrir camí actualitzant el llenguatge dels titelles. Això es nota i els resultats són palpables.

Nèlida Falcó
Nèlida Falcó, directora de l’Àrea de Teatre de la Generalitat de Catalunya.

Preguntats sobre quins són els objectius més importants del Centre de Titelles, diuen el següent:

– D’entrada, estabilitzar el nostre projecte. És a dir, consolidar aquest conversió de la Fira en Estratègica, i per això, assentar bé el funcionament del Centre de Titelles, que és el seu motor. Per altra part, tenim pendent acabar la rehabilitació del Convent de Santa Teresa. Ens agradaria poder disposar d’espai per a presentar exposicions, o fer tallers i cursos més estables. També ens interessa molt continuar amb la col·laboració que ja vam tenir amb altres regions europees, és a dir, la nostra aposta per la Regió Marioneta, en la que hi van participar dos festivals de França i el de Teresetes de Palma de Mallorca.

Penso que els dos directors de la Fira van ben encaminats. A la tarda, quan es va inaugurar oficialment el Festival a l’Espai Pro, amb un generós pica-pica, els parlaments dels polítics assistents van ser especialment clars respecte a llur actitud.

Àngel Ros
Àngel Ros, Alcalde de Lleida.

La directora de l’Àrea de les Arts Escèniques de l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya, Nèlida Falcó, va expressar el recolzament del seu departament a la Fira com a projecte estratègic en la cultura del país. També l’alcalde de Lleida, un gran defensor de la Fira des de sempre, va insistir en la importància de la indústria cultural en el futur, que el Centre de Titelles i la Fira representen en relació al teatre de titelles: haver-la convertit en Fira Estratègica és d’una gran importància per la ciutat, una conquesta en la que l’Ajuntament si sent plenament identificat.

pica-pica inauguració Fira de Titelles de LLeida
Pica-pica durant la inauguració.

Un futur, el de la Fira i el del Centre de Titelles de Lleida, que semblen no sols assegurats i ben dirigits, sinó també correctament adreçats envers fites cada vegada de més interès tàctic i estratègic.

Etiquetas: , , ,