(Maria Ballús amb L’Aneguet Lleig. Foto Yoana Miguel)

S’ha estrenat aquest divendres 3 de juliol de 2020 el nou espectacle que la companyia del Teatre La Puntual ha elaborat amb la incorporació de l’actriu Maria Ballús, que s’estrena en el difícil paper d’intèrpret solista i manipuladora dels titelles. L’obra és una adaptació del conte tradicional a càrrec de Néstor Navarro, que signa també la direcció d’escena. Intervenen en l’equip de producció Eugenio Navarro com a director creatiu, Jordina Salvany en la confecció dels titelles i Eugenia Susel com a responsable de tot l’aspecte plàstic, tant dels titelles com dels exquisits decorats fets per a l’espectacle. Mariona Sagarra s’ha encarregat de la música, Pau Vila de la il·luminació i les cançons estan signades per la mateixa actriu, Maria Ballús i Néstor Navarro.

Foto Yoana Miguel.

Es podria dir que la qualitat en general, el bon gust dels detalls i el rigor interpretatiu són els elements que defineixen aquesta nova aventura escènica de La Puntual, comandada amb decisió per Néstor Navarro, que pren el relleu del seu pare Eugenio, que segueix nogensmenys actiu des de la rereguarda. Una aposta clara del director per un discurs escènic àgil, ben ritmat, que fuig de les grandiloqüències i de la impostació sobre-actuada, i que es basa en aquesta bona combinació que sempre dona l’ofici sumat al sentit comú.

Foto Yoana Miguel.

Maria Ballús és l’encarregada de posar les veus i de moure tots els titelles de l’obra, en un escenari obert en el que sempre està present com a actriu manipuladora. No és gens fàcil assumir aquest paper de situar-se darrere dels personatges que animes, mentre alhora els dobles amb la veu i el rostre, que s’ha de mantenir neutre però sense defugir l’empatia emocional envers els titelles, ja que la seva vida depèn de la que li sàpiga donar la manipuladora. I no tots els actors saben estar a dos llocs a la vegada, davant i darrere, dintre del personatge i fora, visible i ocult, donar la cara i alhora mantenir-la retirada i en un segon lloc… Maria Ballús ho ha aconseguit amb una nitidesa increïble i amb una naturalitat que sorprèn en una actriu tan jove.

El Gall-Gat amb l’Aneguet, Foto Yoana Miguel

I potser és en l’aspecte musical de la interpretació quan més sobresurt la seva feina, en posar veu a unes cançons que canten els titelles, amb una veu greu, suau i vellutada, que fa que les transicions entre les escenes esdevinguin una mena de gronxadors anímics on intèrpret i espectadors s’hi poden bressolar.

Foto Yoana Miguel.

Si sumem a aquesta cadència musical-discursiva el decorat creat per Eugenia Susel, de dotze metre de llargada, que es va enrotllant i desenrotllant a mesura que el personatge fa el seu camí, l’espectacle podria durar tot el que volgués, tal és la seva capacitat d’atraure i gronxar l’atenció del públic, passant d’una escena a l’altra mentre el fons visual es va enrotllant i desenrotllant. Un decorat d’una qualitat excepcional que l’il·luminador ha sabut tractar amb la llum, donant matisos i profunditat a les dues dimensions de la pintura plana.

Foto Yoana Miguel.

Un altre apartat són els titelles, d’una exquisida factura que semblen petites escultures en moviment, cada personatge amb el seu gag corresponent associat a la forma que li és pròpia.

Maria Ballús i Néstor Navarro. Foto Yoana Miguel.

Sens dubte el gran mèrit de l’espectacle és haver aconseguit una obra senzilla en la que s’ha tret punta  a la qualitat de tots els seus components, sense defugir l’humor sorneguer característic de la casa -indispensable en aquesta mena de propostes- i sense mai sortir-se de to. Una elegància tranquil·la plena d’ofici i alhora de joventut, la que li dona Maria Ballús. Un plat gràcil i exquisit. Chapeau!

Etiquetas: , , , , ,