(La balena Kujira, del Centre de Titelles de Lleida)

S’ha pogut veure, de l’1 al 5 de gener de 2021, un atractiu programa dins de les activitats per a les famílies origramades per l’Ajuntament de Barcelona, compost de tres propostes ben interessants: el nou espectacle itinerant del Centre de Titelles de Lleida centrat en la figura d’una balena blava anomenada Kujira, l’exposició de les escultures dinàmiques centrades en la vida aquàtica del col·lectiu Ferroluar, i l’espectacle sonor del percussionista i creador Enric Monfort, també centrat en la l’univers marítim.

Caseta de l’entrada. Peixateria mecànica de Ferroluar.

Una bona tria de la Cooperativa Quesoni, responsable de l’organització.

Kujira, la balena blava.

La nova creació del Centre de Titelles de Lleida, després de l’èxit aconseguit per l’elefant vermell Hathi, és un magnífic titella de grans mides que representa una balena blava i es diu Kujira. Creada pel titellaire i escenògraf Joan-Andreu Vallvé, fundador del Centre de Titelles de Lleida, Kujira està pensada per actuar i interactuar amb el públic d’una manera itinerant en un context de plaça o carrer.

Una proposta d’allò més adequada per a l’època que vivim, afectada per la pandèmia i que exigeix distància i espais oberts.

El Centre de Titelles de Lleida ha mostrat un cop més la seva fidelitat a un estil de disseny acurat, precís i sintètic, capaç d’ajuntar l’abstracció amb una figuració realista de mínims que estableix perfectament els trets definitoris de la balena. Es serveix per això d’una simple però eficaç estructura amb rodes servida per tres únics manipuladors, encarregats de moure el conjunt i donar vida a la boca i al cos del gran mamífer marítim.

Per donar més vida als trets figuratius de la balena, no han dubtat en afegir l’element aigua, que surt de la boca com solen fer aquests animals, cosa que atorga al titella un plus extraordinari de realisme i versemblança.

La presentació del titella es fa en un context de compromís ecològic envers aquesta espècie amenaçada, i per això es serveixen d’una estètica de tipus japonès, amb els manipuladors vestits a la manera nipona, i fins amb lletres i paraules dites en la seva llengua.

Molt important és l’aspecte sonor, amb un fons de sons de mar però sobretot, amb els cants típics de les balenes, que com se sap i s’explica amb detall durant l’espectacle, són capaces de cantar i emetre sons per comunicar-se a molts kilòmetres de distància entre sí.

Kujira amb els seus tres manipuladors.

El públic va seguir encantat la passejada de Kujira, amb gran delit de grans i petits, els uns meravellats de veure un titella tan gran i bonic, els altres complint amb els seus deures paterns amb explicacions particulars sobre el món de les balenes i altres detalls d’aquests animals meravellosos.

Vida Aquàtica, de Ferroluar.

Sempre és un plaer veure les escultures mecàniques creades per Raúl Martínez Beteta, director de la companyia Ferroluar, d’animals diversos, en aquest cas relacionades amb la vida aquàtica. Es tracta d’una parada de peces que es posen en moviment activades per sensors que capten la presència dels espectadors.

L’estètica de mecanismes fets amb peces metàl·liques de reciclatge s’imposa en aquella part del moll del Port Olímpic, ja que fins i tot la caseta de l’entrada on es rep als visitants està dissenyada segons els mateixos criteris de tractament de deixalles de Ferroluar.

Musclera de Ferroluar.

Impacten les diverses escultures exhibides, d’una companyia que es mou per tot el món i que ha aconseguit crear un estil propi. No per res molts museus i centres d’art han mostrat les seves peces, i algunes formen part ja de les seves col·leccions permanents.

Musclos, peixos, cargols de mar, l’esquelet d’una terrorífica boca de peix per on els espectadors són convidats a passar…  Ajuntar la curiositat pel món animal amb la mecànica i l’automatització del moviment és allò que aconsegueix captivar l’espectador, meravellat per aquestes creacions artístiques que van més enllà de la natura i de la robòtica.

Concert d’Enric Monfort.

El recorregut dels espectadors, que primer desfilen per entre les peces de Ferroluar, i després segueixen a la balena Kujira, un cop ha agafat vida i es desplaça pel moll, acaba davant d’un petit escenari on el reconegut artista sonor Enric Monfort de Castelló resident a Amsterdam, ha muntat la seva parada: diversos instruments de percussió i tota una col·lecció d’ampolles de distintes formes i mides.

Enric Monfort amb les ampolles.

Amb un discurs que parla del missatge ficat en una botella que s’ha llançat al mar, la sessió s’inicia amb un minimalisme de sonoritats extretes a les ampolles que a poc a poc va creixent per acabar-se convertint en un concert de percussió de tema marítim, amb un fons canviant d’electrònica que reprodueix els sons produïts a l’inici, bufant les ampolles.

Un magnífic final per a una proposta que ha sabut combinar un ampli ventall de teatre visual, sonor i d’objectes, a l’entorn de l’univers marítim i ben situat en un dels molls del Port Olímpic.

Etiquetas: , , , ,