Per a qui ens agrada el món dels objectes singulars, val molt la pena visitar aquesta exposició que es pot veure al Museu Marítim de Barcelona, feta amb peces que van de 1870 a 1939 i que pertanyen la majoria a la Col·lecció Antoni Juncosa. He dit la majoria perquè n’hi ha també d’altres procedències, com el mateix Museu Marítim, el Museu de la Joguina de Figueres, el Museu Etnològic de Barcelona i altres fonts privades.

Vaixells de Joguina, Museu Marítim de Barcelona
Entrada de l’exposició.

L’artífex del projecte és Mireia Mayolas, directora de l’àrea d’Educació i Activitats del Museu. La seva llarga experiència en el camp de les aplicacions museístiques dirigides al món dels nens, explica l’encert del plantejament, amb una proposta expositiva en la que el visitant és convidat a entrar en una mena de casa de joguina a l’inrevés: de mides descomunals (la porta d’entrada, la taula, la cadira, el rellotge…) de manera que l’adult i, per descomptat, la canalla, se senten tots ‘nens’ entrant en una casa de somni. Una picada d’ullet que et predisposa a una visita amb la invitació d’afegir a les peces exposades moltes més capes de significació i de ressonància que les habituals d’un ‘museu seriós’.

Vaixells de Joguina, Museu Marítim de Barcelona

En efecte, l’exposició ens mostra un recorregut per la història de la joguina basada en la idea del viatge i especialment del viatge per mar. Un recorregut diacrònic que s’inicia el 1870 i que ens mostra l’abisme que existeix entre els primers joguets creats per a les famílies burgeses de l’Europa del segle XIX, i els que es fan ara per a la canalla contemporània, amb aquesta filosofia de la banalitat que l’actual societat de consum ens imposa amb els seus objectes d’ús ràpid i efímer. Els textos de Pere Capellà Simó, el gran especialista en el món de les joguines, ens introdueixen magníficament en els secrets dels objectes exposats, contextualitzant-los tot destacant els seus trets més rellevants.

Vaixells de Joguina, Museu Marítim de Barcelona

Impacte veure vaixells de vapor fets per navegar de veritat amb la seva caldera, de mides reduïdes perquè els nens -i els adults!- els facin córrer jugant a la platja o en una piscina. O els preciosos vaixells fets de llautó -avui oficialment prohibits com se sap per les obsessions proteccionistes envers els infants- capaços d’explicar tota la varietat de models existent en una flota de guerra.

Totes aquestes embarcacions tenen una qualitat tal de factura, que explica que avui puguin estar exposats en qualsevol museu d’objectes singulars i preciosos. Aquest grau de complexitat de la joguina és també la causa de que ens ‘parli’ amb tants registres diferents. No és només el joguet  amb el que s’entretenien els nens en un moment històric concret, és també una imatge plena de ressonàncies que ens parla de la seva època, així com el retrat dels avenços tècnics que revolucionaren el transport i la navegació marítima. Igualment ens explica el gran esperit d’aventura i d’amor al risc que l’Europa del XIX va viure amb tanta convicció i arravatament, llançada a conquerir el món i a obrir noves rutes del comerç, mentre instaurava les venes per on bombejava la riquesa del món.

Vaixells de Joguina, Museu Marítim de Barcelona

La col·lecció Juncosa està centrada en peces d’origen espanyol, clau de la seva originalitat, ja que les principals col·leccions del món les han ignorat fins ara o simplement no en tenien d’aquesta procedència. El senyor Juncosa ha demostrat la riquesa de la producció autòctona indicant-nos quins eren els grans centres de producció: a Barcelona, concretament als barris de Gràcia, del Raval i del Poble Sec, es veu que hi havia una gran presència d’artesans del llautó, amb molts tallers dedicats a la fabricació de joguets amb aquest material. Un camp que en Pere Capellà Simó explica amb tota mena de detalls en el catàleg editat per a l’ocasió. També les ciutats de Dènia i Ibi, a Alacant, van ser uns grans centres productors. L’exposició presenta peces creades en aquestes distintes ciutats i ens mostra llurs diferències i particularitats.

Vaixells de Joguina, Museu Marítim de Barcelona

Un capítol molt entranyable de l’exposició és el dedicat a la fabricació casolana de vaixells amb materials senzills i fets per a un ús particular. El titula Mireia Mayolas, responsable d’aquest apartat, ‘Mestres d’aixa de butxaca’. A més de les peces que es mostren, fetes de paper, de suro, de fustetes, d’escorça o de canyes, s’agraeixen molt els testimonis gravats en vídeo d’algunes persones que s’entretenen en aquests matèries, amb sabers que tenen a veure amb la papiroflèxia unes vegades, o amb arcaiques maneres de construir amb els materials més anodins unes altres.

Vaixells de Joguina, Museu Marítim de Barcelona

Molt encertada també la idea de mostrar velles fotografies de nens amb els seus joguets, vinyetes en blanc i negre que ens obren la imaginació vers un passat que ja no tornarà però que comparteix amb nosaltres el mateix gust pels espais oberts de la imaginació.

Vaixells de Joguina, Museu Marítim de Barcelona

Pels amants del objectes, la visita d’aquesta exposició és una ocasió única d’entrar en un món carregat de misteri, de poesia i de ressonàncies històriques i aventureres. És un retorn als imaginaris juvenils de quan somiaves donar la volta al món i recórrer els mars que separen i uneixen les cultures del nostre planeta. Un exemple d’exquisidesa museística, quan el museu agafa el toro per les banyes, s’allunya de les rigideses oficials i ofereix les seves peces a la mirada oberta i còmplice dels seus visitants.

Vaixells de Joguina, Museu Marítim de Barcelona, Mireia Mayolas
Mireia Mayolas, directora del projecte.