Unima Catalunya ha volgut homenatjar al conjunt de titellaires sèniors que estan complint, han complert o compliran aviat, 40 anys de professió. És a dir, titellaires que van començar a l’entorn dels anys setanta (i seixanta alguns), moment en el que es va viure aquesta primera onada de nouvinguts a la conquesta dels escenaris titellaires del país, en els moments en què la Dictadura deixava pas a la Democràcia.
Foto Mina Trapp.
L’acte, celebrat el dimecres 23 de novembre de 2016, va consistir en un dinar a Can Pink, el local de Mataró obert per la Mina Trapp i que comparteix amb altres artistes i titellaires. L’organització va ser a càrrec de les dues persones que actualment porten les regnes de l’associació de titellaires, Xesco Quadras i Pere Bigas, amb la col·laboració de Glòria Arrufat i de la citada Mina Trapp.
Foto Mina Trapp.
Es tracta d’una iniciativa que ja l’any passat va tenir una anticipació amb el també dinar homenatge als Titelles Babi celebrat a Can Pink, els quals complien 56 anys de professió (veure aquí)
S’ha de dir que hi va haver una bona assistència tant de sèniors homenatjats com de júniors homenatjadors, amb forces baixes, això sí, justificades pels compromisos laborals dels implicats, cosa que ens indica que les coses comencen a funcionar per aquí amb més o menys relativa normalitat.
Foto Mina Trapp.
Tothom va considerar molt important la realització d’un acte d’aquesta mena, en el que es posava de relleu la feina d’aquests picapedrers que pels anys setanta es van llançar com qui diu a la piscina d’un ofici del que llavors se’n sabia ben poc, amb aquella inconsciència pròpia d’una època en la que una irracionalitat optimista inflava les veles de les joventuts díscoles.
Foto Mina Trapp.
Ara, tots aquests titellaires, amb l’esquena doblegada pel pes de les realitats entomades, encara segueixen la majoria al peu del canó, ja curats d’espants i no sense els signes de l’escepticisme penjats al rostre, posseïts però d’una vitalitat que molts joves envejarien. Bastants d’ells s’han despenjat pel camí, els seus fils de la vida tallats per la dalla de la Pàl·lida Senyora, cosa que confirma un cop més que l’ofici de titellaire no deixa de ser una carrera de risc.
Que uns titellaires joves vulguin reconèixer la seva feina amb un homenatge diu molt a favor de les actuals noves generacions. I que s’hagi fet a través de la Unima Catalunya, és una mostra de maduresa exemplar dels seus responsables, que crec marca un abans i un després en el present i el futur d’aquesta associació.
Els dos Davids Laíns. Foto Mina Trapp.
Cal destacar les tres intervencions titellaires de la jornada, a càrrec dels veterans David Laín, Eugenio Navarro i Jordi Bertran. El primer va sorprendre a tothom amb un esquetx de dos titelles que discutien perquè els dos deien ser en David Laín. I en efecte que ho eren o si més no ho semblaven, en dur els dos sengles barbes i ulleres, i amb la veu pròpia del titellaire de l’Estenedor. Una discussió civilitzada, de cafè, sense anar a les garrotades per sort per als dos, i que va tenir la inesperada irrupció del titellaire dit també David Laín, el qual insinuà que ell era el propietari del nom. Cosa que evidentment li van negar els dos titelles, còpies més reals d’aquesta ombra amagada que sol ser el titellaire. Aquest va haver d’amagar-se de nou, en reconèixer i acceptar la seva humil condició de servei dels seus dobles.
Pel que fa a l’Eugenio Navarro, va fer aparèixer damunt del castellet que havia muntat l’Estenedor en Rinaldo, aquest alter ego del titellaire de La Puntual, un personatge que des de fa anys apareix en molts dels seus espectacles, amb un tarannà tan distès com distant del món de les presses. Les seves facècies, amb els seus característics exercicis de gimnàs i els sorneguers jocs de paraula, van fer les delícies del públic.
Jordi Bertran. Foto Mina Trapp.
Va rematar la jugada en Jordi Bertran que va cantar amb la seva guitarra una deliciosa i molt ocorrent cançó escrita i composada en memòria d’en Pepe Otal, fruit de l’encàrrec que li ha fet en Pedro Nares, que està preparant un altre homenatge al titellaire d’Albacete. Tres intervencions dels tres sèniors que van ser molt aplaudides pels presents.
Joan Baixas. Foto de Jesús Atienza.
Acte seguit, es procedí a l’entrega d’uns regals als homenatjats, consistents en una fotografia emmarcada a cadascú feta per aquest altre veterà dels titelles que és en Jesús Atienza.
Els Estaquirots. Foto de Jesús Atienza.
Vet aquí la llista dels homenatjats: Joan Baixas; Olga Jiménez, Núria Benedicto i Albert Albà dels Estaquirots; Joan-Andreu Vallvé, del Centre de Titelles de Lleida; Sebastià Vergés; Eugenio Navarro i Toni Rumbau de La Fanfarra; Carles Cañellas, de Rocamora Teatre; Jordi Bertran; David Laín de l’Estenedor; Roger Vila; el fotògraf Jesús Atienza; Joana Cluselles i Jordi Pujol, de Marduix Titelles; Manel Ricart i Dolors dels Titelles Naip; Teia Moner i Miquel Espinosa; Guinyol Didó i Toni Zafra.
Vergés fill i pare, en una demostració del Ball del Tururut, amb Mr. Tozer al públic. Foto de Jesús Atienza.
A continuació, publiquem algunes de les fotografies fetes per Glòria Arrufat de l’acte a Can Pink:
Fotografies de Glòria Arrufat.
Llàstima! No no ens en vam assabentar! Si no ens hagues encantat venir! Moltes felicitats a tots!