Reproducció fidel de la figura de Pablo Picasso exhibida al Museu de Cera de Barcelona. Darrera seu, a modus de teló de fons, una copia del famós quadre Guernica. Foto: Diario de Burgos

El Museu de cera de Barcelona, un bon reclam per a turistes, va ser fundat l’any 1973 per Enrique Alarcón, prestigiós arquitecte i escenògraf cinematogràfic.

Espectacle de titelles inspirat en el món pictòric de Pablo Picasso. Dirigit per Jim Morley a la universitat americana d’Alburquerque. Foto: Peter I – Puppeteers of America

Fins no fa massa temps, les interaccions entre emissors (actuants, conferenciants, etc.) i els seus receptors (públics de tota mena) necessitaven establir-se per força des d’una relació en viu i en directe. Actualment, la intercomunicació informàtica-digital: vídeo conferència, etc., fa possible que emissor i receptor puguin relacionar-se i interaccionar a través de llunyanes pantalles.

Retrat de Madame Tussaud, fundadora l’any 1835 a la ciutat de Londres, del Museu de Figures de Cera que du el seu nom. Foto: Historia National Geographic

Atenent aquest progrés de la tecnologia, els proposo senyores i senyors visitadors de putxinelli.cat , una interacció, aquesta: han d’endevinar –si el ve de gust fer-ho- si el retrat de Madame Tussaud  que precedeix aquest paràgraf, és el d’una dona de carn i os, o bé el d’una figura de cera?

Mentre vostès es rumien la resposta…, jo entro en matèria, mai més ben dit. La matèria és la cera. És el modelatge de figures amb aquest material, conegut com la tècnica de ceraplástica.  

I matèria també –en aquest cas discursiva- sobre la condició de versus entre titelles i marionetes. Els diccionaris atorguen a la paraula versus un significat d’oposició.

Últims tocs, en una figura de cera que mitjançant una fotografia reprodueix amb fidelitat les faccions de la persona fotografiada. Els detalls d’acabat, segueixen un procés similar al més habitual en titelles i marionetes. Foto: Traveler

Versus, oposició, antagonisme entre figures de cera i titelles i marionetes. Una oposició però, que parteix d’una proximitat, ja que en principi figures de cera i titelles i marionetes coincideixen en una morfologia d’origen escultòric, independentment que el modelat i el material que els atorga forma i figura, sigui  la cera, o el cartó, o la fusta, o etc.

L’allunyament, el factor versus entre unes i altres, radica en que la màgia i fascinació de les figures de cera ens arriba en tota la seva plenitud des de la seva congelació, des del seu estatisme més absolut.  Per contra, la màgia i fascinació de titelles i marionetes se’ns manifesta plenament mitjançant el seu moviment i gestualitat.

Museu de Madame Tussaud de Londres. The Beatles: Paul MacCartney, Ringo Starr, John Lennon i George Harrison, reproduits en figures de cera. Foto: astells.com

L’atractiu i teatralitat d’aquestes  quatre figures dels famosos músics de Liverpool, radica en una convenció paradoxal: mostrar una absoluta quietud per a evocar un instant de plena acció: el moviment del cos inherent a estar interpretant amb guitarres elèctriques música pop-rock.

No cal dir, que Paul, Ringo, John i George interpretats per titelles,  no pararien de bellugar-se al ritme de She Loves You, o Help, o Sargent Peppers, o Get Back, o qualsevol altre de les seves mítiques i sincopades cançons. ¡Inevitable bellugar-se seguint amb el cos el so, el ritme, el tempo i el compàs!

Aquí els tenim! The Beatles, esdevinguts marionetes i en plena actuació. Ben bellugats pels fils d’una experta parella manipuladora. Foto: Twitter

Existeix una idea preconcebuda i errònia que identifica els Museus de Figures de Cera amb uns espais foscos,  decadents i empolsinats que es limiten a exhibir figures de personatges pertanyents a un passat molt llunyà…

El Museu de Figures de Cera de Madame Tussaud de Londres, -per posar com exemple el més famós mundialment- es renova constantment, incorporant –en entorns ben dissenyats i ben il·luminats- personatges contemporanis de tots els àmbits de la societat.  

Museu de Madame Tussaud. Londres. Reproducció fidel de la política anglesa Theresa May, que va ser primera ministra del Regne Unit. Foto: abc.es

El museu de Madame Tussaud és un dels espais culturals més visitats de Londres. El seu gran èxit s’ha fet extensible i disposa de sucursals arreu del món: Amsterdam, Praga, Nova York, Hollywood, etc.

Museu de Madame Tussaud. Londres. Últims tocs per a “immortalitzat” en efígie de cera el cantant David Bowie. Foto: culture.com

La irrupció de les figures de cera com una oferta d’entreteniment i espectacle popular es remunta a l’any 1770, quan per primera vegada, Philippe Curtius exposa a París el seu anomenat Gabinet de Cera i obté un gran èxit de públic. A partir d’aquí, les figures de cera van guanyant adeptes arreu d’Europa.

L’exhibició conjunta d’unes quantes d’aquestes figures, s’anomenava Gabinet, o Galeria, o Col·lecció. Era una novetat que venia a sumar-se a l’oferta d’espectacles de llanterna màgica, d’ombres xineses, de titelles, de marionetes, d’autòmats, de fantasmagories teatrals, de trucs d’il·lusionisme, etc.

Museu de Cera de Barcelona. Figura recreant el terrorífic personatge cinematogràfic Hannibal Lecter. Foto: Digital AV Magazine

Sovint -sempre cercant l’impacte visual que deixa impressionat l’espectador o espectadora- la teatralitat de les figures de cera es decanta per imatges d’uns personatges inquietants i truculents.  

En aquest sentit, les figures de cera no s’allunyen dels titelles i marionetes, que sovint també apareixen al castellet o escenari en qualitat de personatges inquietants i  esgarrifosos.   

Titella dissenyat per Alain Roussel i pertanyent a l’espectacle “Opérette”, creació a partir del text teatral de W. Gombrowicz. Direcció Christian Gangneron. Foto: Institut International de la Marionette

Quan les figures truculentes es presentaven en grup, per exemple recreant  una escena d’execució a garrot vil o guillotina,  o bé una de tortura amb ferros roents en mans dels botxins del Sant Ofici, l’efecte es multiplicava en espectacularitat i el públic el contemplava amb el cor encongit…

Museu de Madame Tussaud. Londres. La cera al servei de la gran truculència, tot recreant una execució per garrot vil. Foto: Alchetron

El teatre de titelles i marionetes és capaç però, de crear escenes encara més inquietants i alhora bastant més subtils, poètiques i comunicatives, donat que la situació que presenta disposa de l’avantatge de poder progressar, avançar, l’escena es mou, es modifica. Figures de cera versus titelles i marionetes… 

Titelles de la companyia holandesa Figurentheater Triangel que pel seu acabat realista i per la composició escènica ens poden recordar els inquietants quadres de El Bosco. Foto: M. Planing

Amb el pas del anys, la figura de cera més apreciada pel públic popular ha passat a ser aquella que recrea personatges molt coneguts, identificables, contemporanis, pertanyents a la història, la política, la cultura, la ciència, els esports o l’espectacle.

Museu de Cera de Barcelona. Figures de Marc Antoni i la reina Cleòpatra. Si es posessin en moviment perdrien la seva característica i condició. La seva màgia particular.  Foto: irBarcelona

Titella de la reina Cleòpatra. Salta a la vista que -ben lluny d’una figura de cera- necessita, amb tota urgència, posar-se en moviment, ser manipulada, ser animada.  Foto:Genovesa Narratives Teatrals.

Considerades com una curiosa variant de les Figures de Cera, vull fer menció de les anomenades Figures Anatòmiques. Construïdes  amb guix, cartó pedra i altres materials, eren figuren realistes del cos humà, en origen destinades únicament a servir com eina complementària d’estudi i aprenentatge per a metges i estudiants de medecina.

Una part de la seva anatomia exterior, disposada a manera de tapadora, podia ser retirada per a mostrar l’interior del cos, deixant a la vista els diversos òrgans: budells, fetge, pulmons, etc.  

Utilitzades a tot Europa, les Figures Anatòmiques ven aviat van passar de les consultes de metges, hospitals i facultats de medecina, a les barraques de fira, fent-se un lloc –principalment al llarg dels segles XVIII i XIX- en el ventall d’ofertes dels espectacles de caire més popular.

Imatge tapada i destapada de la Venus Anatòmica italiana de La Specola, exhibida a la ciutat de Florència entre els anys 1780 i 1882. Foto: Raffaelo Bencini / Archivi Alinari 

Ja en ple segle XX, dècada dels anys trenta, Francesc Roca, acompanyat pels seus fills i després d’haver actuat per diversos països d’Europa fent de ventríloc i il·lusionista, posa en marxa a Barcelona el Museu Roca. Allà exhibeix Figures de Cera i també Figures Anatòmiques.

Francesc Roca, home polifacètic, que va exercir com antiquari.  Com mag i ventríloc. Com col·leccionista i exhibidor de les figures més diverses i sorprenents.  I com programador de les pel·lícules documentals més “descarnades” Foto: Arxiu particular Enric H. March

Per acabar de completar el reclam per atraure públic al seu museu, Francesc Roca també exhibeix les anomenades Pel·lícules Científiques. Es tractava de films documentals que mostraven intervencions quirúrgiques, el naixement d’una criatura, els estralls de salut que provocaven en els afectats les malalties venèries, etc. 

Com ens demostra el cartell que tot seguit poden veure a la pantalla, l’amplia  oferta del Museu Roca, -amb més de 500 figures de cera-  anava més enllà de qualsevol espectacle convencional…

L’anunci de tota una oferta d’atraccions insòlites, truculentes, grotesques i extravagants. Foto: Arxiu particular Enric H. March

La Figura de Cera, orgullosa ella, sempre ha fet ostentació de ser la millor imitadora de la imatge humana.

El titella i la marioneta però, sovint es fan mereixedors d’una capacitat imitativa equiparable.

Museu de Cera de Barcelona. Figura de la cantant Rosalía. La imatge humana reproduïda amb un realisme de caire fotogràfic. Foto: Twitter

Fundazione Musei Civici Venezia. Marioneta d’una dama de l’aristocràcia.  La imatge humana reproduïda amb un realisme de caire artístic. Foto: Éditions L’entretemps