(Els assistents presencials a l’assemblea. Foto Unima Catalunya)

Es va realitzar el dimecres 1 de novembre, a les 11h, l’assemblea general d’Unima Catalunya al Museu Internacional de Titelles de Catalunya, a Palau-Solità i Plegamans, la qual també es va poder seguir per Internet a través de la plataforma Zoom. Important assemblea, donat que el punt principal a discutir i decidir va ser la constitució d’una nova Junta directiva de l’associació, després d’haver-se sobrepassat els anys reglamentaris de l’anterior Junta, que té el mèrit d’haver mantingut la Unima Cat. viva i activíssima en uns períodes molt delicats com els que s’han viscut.

La bona notícia és que l’assemblea va servir per crear una nova Junta de sis persones, un nombre indispensable per assegurar el bon funcionament de l’associació. Els elegits són les següents persones: President: Carles Cañellas; Tresorer: Josep Anton Ruiz; Secretària: Helena de Sola: Vicepresidenta: Teia Moner; Vocal (secretaria): Ariadna Martí de Puig; Vocal (tresoreria): Oriol Ferre.

Hi ha una novetat en la forma d’organitzar-se l’associació, proposada per la Junta que ara plega. Consisteix en crear un equip que dupliqui els tres càrrecs bàsics de Presidència, Secretaria i Tresoreria. D’aquesta manera, els dos responsables de cada àrea es podran substituir als dos anys de mandat, alleugerint les responsabilitats i alhora recolzant-se mútuament. I de pas, es compleix lo què diuen els Estatuts.

Intervenció d’Eudald Ferré, ja expresident de la Unima Cat. A la seva esquerra, Elena Clementina Kura-Kura i Josep Anton Ruíz; a la dreta, Carles Cañellas. Foto Unima Cat.

S’ha de dir que escollir els nous càrrecs ha estat una feina àrdua, a causa de la poca voluntat que hi ha en general d’implicar-se en l’organització. Un fenomen que també s’ha viscut en la recent Assemblea General de la Unima Federació Espanya, la qual ha hagut de crear una comissió gestora per seguir portant l’associació durant sis mesos i donar així temps per a què es trobin els nous candidats que se’n facin càrrec.

Crisi de creixement: necessitat d’una organització més professional

Sens dubte la raó d’aquest poc interès és la següent paradoxa: en tenir les diferents Unimes, tan les autonòmiques com la federal, cada vegada més responsabilitats, especialment després de l’epidèmia del COVID, que els va donar un gran relleu en la defensa del sector, la feina dels responsables s’ha incrementat enormement, cosa que no lliga amb el voluntarietat dels càrrecs de l’associació. I aquest augment de la feina i de les responsabilitats espanta amb raó als socis i els fa reticents a implicar-s’hi, especialment en els sempre delicats moments de feina que viuen les companyies i els titellaires.

Dia Mundial del Titella organitzat per Unima Catalunya, davant de La Puntual, Barcelona, l’any 2021. Foto de Jesús Atienza

És per això que un dels punts en els quals tothom va estar d’acord, va ser la necessitat de tenir a una persona que cobri per la feina de portar la secretaria i gerència de l’associació. La manca d’aquesta persona fa que sigui inviable el seu funcionament professional, i és lògic que els membres de la junta no vulguin fer unes feines que són les pròpies d’un treball remunerat. Aquest problema afecta, com hem dit abans, a les Unimes federades i a la federal. Aquesta ja disposa de la figura d’una persona contractada que s’encarrega de la secretaria (Pilar Alba), però en la recent assemblea efectuada el diumenge 29 d’octubre, al TOPIC de Tolosa, es va decidir per majoria i com a punt cabdal de la reunió, que l’actual persona a càrrec de la secretaria passi de mitja jornada a jornada completa, i alhora assumeixi cada vegada més el rol de gerent, capaç de representar l’associació en determinats àmbits i institucions.

Dia Mundial del Titella al Museu Internacional dels Titelles de Catalunya, l’any 2022. Actuació de Carles Cañellas. Foto T.R.

La crisi que pateix l’associació dels titellaires és, com es pot veure, una crisi de creixement, que exigeix un plantejament diferent al fins ara seguit, que estava basat en el voluntariat, però fent feines que van molt més enllà del que s’entén per voluntarietat, en unes funcions de representació del sector que cada vegada assumeixen més. És per això que aquesta decisió de trobar la manera de poder disposar d’aquesta persona clau, encarregada de fer la feina de gestió (subvencions, secretaria, activitats…), és d’una gran importància i marca el camí pel qual la Unima, tant la Catalana com la de la Federació Espanya, ha de dirigir els seus passos.

Com és evident, aquesta necessitat implica un important increment dels fons disponibles en les diferents associacions, diners que han de venir de les quotes dels socis (hi ha aquí una reivindicació de les Unimes territorials de retenir una quantitat cada vegada més important dels imports que s’envien a la Unima Federació Espanya), de les subvencions i de les diferents activitats que puguin generar ingressos.

El Futur

Va ser molt important la intervenció que va fer Fabrizio Montecchi a l’assemblea de Tolosa, el 29 d’octubre, de la Unima Federació Espanya, convidat per parlar sobre aquest projecte de col·laboració entre les Tres Unimes: Itàlia, França i Espanya. Un projecte que a Espanya coordina Carles Cañellas, al capdavant de la comissió que se n’encarrega. Bàsicament va consistir en quatre paraules claus. Referint-se a la Unima i a les preguntes que sempre suscita, així com a la col·laboració entre els tres països, va dir: Per a què? Pel Futur.

Fabrizio Montecchi. Foto compañía

En efecte, la pregunta que es feia Montecchi era: què és lo que més ens pot il·lusionar d’allò que representa la Unima? La resposta seria: l a capacitat d’avançar-se vers el futur, gràcies a la seva dimensió internacional, que fomenta el creuament, l’intercanvi i la col·laboració entre cultures, llengües, països i regions diferents. És a dir, practicar aquest principi que regeix Europa: la unió i la col·laboració des de la diversitat, estar junts perquè som diferents. Defensar la diferència i les peculiaritats particulars, i obrir-se a les que ens envolten. Principis que trobem en l’esperit de la Unió Europea però que encara estan ben lluny de ser una realitat, en un món en el que les diferències serveixen més per separar i guerrejar entre sí que per unir.

Reunión de las 3 Unimas en Pordenone, en marzo de 2022. A dalt, una màscara de Dadi Pudumjee. Foto Ortoteatro

El Futur del que parlava Fabrizio Montecchi a Tolosa es referia a aquest futur d’obertura col·laborativa, que a Catalunya podria tenir un gran recorregut. Donat que al nostre país la Unima existeix bàsicament a escala regional o autonòmica, coordinada per la junta d’Unima Federació Espanya, el protagonisme pertany a les unimes territorials, que són les que responen directament als seus propis associats. Es per això que aquest projecte de les 3 Unimes hauria d’interessar enormement a la Unima Catalunya i a les diferents Unimes federades, ja que ofereix la possibilitat de buscar i trobar complicitats i projectes de col·laboració més enllà de les divisions territorials, tant a Espanya, França com a Itàlia i també a Portugal, des de les mirades particulars de cada federació.

Claire Duchez, representante de Unima Francia-Themaa, Pablo Girón, secretario de Unima Federación Esaña, Eva Serna, presidenta de Unima Fed-Esp, y Walter Broggini, representante de Unima Italia, en el Congreso y Asamblea General de Unima Fed. Esp. en Ciudad Real, noviembre de 2021. Foto T.R.

És la manera de fer l’Europa que ens interessa, de crear un Futur que fugi de la homogeneïtat tecnològica i s’avanci vers aquesta utopia del conreu de les diferències en l’unitat.

És la manera de fer l’Europa que ens interessa, de crear un Futur que fugi de la homogeneïtat tecnològica i s’avanci vers aquesta utopia del conreu de les diferències dins l’unitat.