El Festival IF Barcelona, amb direcció de Sara Serrano i co-curaduria amb Jordi Alomar, i que s’organitza com una biennal dedicada al Teatre de Titelles, Visual i d’Objectes, presenta aquest mes de novembre de 2023 la seva edició de trobades i de reflexió, tot preparant-se per a l’edició de 2024, que serà d’exhibició d’espectacles. Ho fa amb la col·laboració de l’Institut del Teatre, lloc on es realitzarà bona part de les seves activitats.

Els altres espais on l’IF està present amb trobades, tallers i presentacions, són els següents:

  • Arts Santa Mónica, Barcelona
  • Teatre l’Artesà, El Prat de Llobregat
  • Centre Cívic El Sortidor , Barcelona
  • Museu Internacional del Titella de Catalunya (MIT), Palau-Solità i Plegamans
  • La Bayka, L’Hospitalet del Llobregat
  • L’Estruch, Fàbrica de Cració, Sabadell

El programa, d’una densitat insòlita en aquest tipus de festivals, és el següent:

  • Lab 1: LA IMATGE / LA CREATIVITAT DE LA MIRADA, amb Andrea Soto Calderón i Zuriñe Lafón, 2 de novembre, de 16h a 20h. Institut del Teatre
  • Lab 2: EL COS / EL DESEQUILIBRI DEL SENTIT, amb Federica Porello i Maria Mora Alcolea, 3 de novembre, de 16h a 20h, Institut del Teatre
  • Lab 3: L’OBJECTE / LA POTÈNCIA DE LA INDETERMINACIÓ, amb Xavier Bobés i Dora Cantero, 9 de novembre, de 16h a 20h, Institut del Teatre
  • ENCONTRES, PONÈNCIES I PRÀCTIQUES SOBRE LA MIRADA, 10 de novembre, de 10h a 20h, Institut del Teatre:
    • De 10h a 12h: Trobada PRO: Encontre d’ estructures i projectes a l’entorn del teixit professional del teatre visual, de titelles i d’objectes
    • De 12:30 a 13h: Taula Digital: Tres mirades sobre el teatre visual, de titelles i objectes en l’escena europea: amb Damiano Privitera (festival Imagini dell’Interno, Italia), Cat Smits, (Holanda) i Natacha Belova (IF Operator, Bélgica)
    • De 16h a 18h: ‘Sobre la imatge. Ponències de Marta Oliveres i Óscar Cornago
    • 18h: Taula rodona: Una tríada entre el teatre visual, de titelles i d’objectes. Smb Joan Baixas, Jordi Palet i Neus Masdeu.
    • 19h: Conferència/Performance: “Col·laborativa. Systematurgy Varietées”, de Marcel·lí Antúnez
  • PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘TEATRO DE OBJETOS DOCUMENTALES’, de Shaday Larios (La Uña Rota, 2023), el 29 de novembre. Presentat per Marina Garcés. Obre la presentació Sílvia Ferrando, directora del Institut del Teatre
  • TAULA DIGITAL: AUTONOMIES DE LA IMATGE. PENSAR LES DRAMATÚRGIES VISUALS A AMÉRICA LLATINA. Des de L’Arts Santa Mónca. Online. 11 de novembre, de 8h a 20h. Amb Silvia Maldini, Catalina Donoso i Mónica Hoth. Curadoria i moderació a càrrec de Shaday Larios.
  • SIMPOSI IF 2023 AL TEATRE L’ARTESÀ, EL PRAT DE LLOBREGAT. PEDRO SEPÚLVEDA (COLECTIVO MIL M2) / LA ESCUELA PREGUNTA. 6 de novembre | De 18 h a 20 h | Teatre L’Artesà  (El Prat de llobregat)                                                                                            
  • ANDREA SALUSTRI / MATÈRIA. Espectacle. 17 de novembre | 20 h | Sala Gran, Teatre L’Artesà (El Prat de Llobregat)                                                                    
  • SIMPOSI IF 2023 AL CENTRE CIVIC EL SORTIDOR, BARCELONA
  • ¿Y AHORA, QUÉ? RECONSTRUCCIÓN DE LA PERSONA DESPUÉS DE ATRAVESAR LA TEMPESTAD. De Cristián Wiedmann. Presentació del procés de treball. 18 de novembre | 19 h | Centre Cívic El Sortidor (Barcelona) 
  • TALLER ‘EL PROCESO DE LIBERAR AL ARTISTA’. Instalaciones audiovisuales / BESLLUM 25 de novembre | De 10 h a 19 h / Centre Cívic El Sortidor (Barcelona)
  • APERTURA DEL TALLER ‘EL PROCESO DE LIBERAR AL ARTISTA’. Instalaciones audiovisuales / BESLLUM. 25 de novembre | 20 h | Centre Cívic El Sortidor (Barcelona)  
  • SIMPOSI IF 2023 AL MUSEU INTERNACIONAL DEL TITELLA A CATALUNYA (MIT), PALAU SOLITA I PLEGAMANS. TALLER ‘DEL LAMBE-LAMBE al TITIRISCOPIO’ / ARAWAKE
  • SIMPOSI IF 2023 A LA BAYKA, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT: DRAGÓN CON COLA DE TIBURÓN & MYRMEKODIA / CIA. LA BAYKA. 26 de novembre |19 h | Espai La Bayka (L’Hospitalet de Llobregat)
  • SIMPOSI IF 2023 A L’ESTRUCH, FÀBRICA DE CREACIÓ, SABADELL HOSPITAL DE CAMPO. SOCIETAT DOCTOR ALONSO. Presentació del proJecte en curs. 28 de novembre | 19h | Sala 10, L’Estruch de Sabadell

DETALL DEL PROGRAMA

La mirada o el plaer de mirar

“Una imatge és un acte i no una cosa.” Jean-Paul Sartre, La imaginació (1978)

A partir del lema “La mirada o el plaer de mirar”, la imatge com a eina narrativa i com a potencial dramatúrgic, esdevé el centre d’aquesta edició d’IF Barcelona, amb un conjunt de trobades, activitats i pràctiques de pensament.

La imatge, que alhora és i genera acció, és portadora d’emoció i significat. I el seu correlat immediat, la mirada, la rep i la construeix com una eina capaç i plaent.

El terme dramatúrgies de la imatge s’instaura com a concepte al llibre homònim de José Antonio Sánchez, un dels assajos fonamentals per entendre l’escena a partir del segle XX. Aquest text planteja una anàlisi de les formes escèniques contemporànies des d’una perspectiva que proclama la dissociació entre la dramatúrgia i la narrativitat. Una aproximació on l’objecte, l’escenografia, l’espai sonor i la música, el cos i l’objecte o el titella es converteixen en elements principals en la composició del significat narratiu, més enllà de la paraula. La imatge com a eina dramatúrgica, en un camp escènic on predomina el no-text, es converteix en una aproximació precisa a l’àmbit del teatre visual, de figures, titelles i objectes.

SIMPOSI IF BARCELONA 2023 A L’INSTITUT DEL TEATRE, BARCELONA

LABS PRÀCTIC/TEÒRICS

Tres laboratoris pràctics i teòrics, de curadoria compartida, als quals cada ponent s’encarrega de donar forma i fer una intervenció en diàleg amb una persona convidada. En cadascun es treballarà una pràctica en relació amb la proposta plantejada.

Lab 1 ‘La imatge / La creativitat de la mirada’, amb Andrea Soto Calderón i Zuriñe Lafón. Curadoria d’Andrea Soto Calderón

2 de nov | de 16h a 20h | Institut del Teatre (Barcelona) | INSCRIPCIONS |

No és gens innocent que aquesta primera trobada arrenqui en mans d’Andrea Soto Calderón. La força de la seva mirada travessa tota l’edició actual d’IF Barcelona: la imatge és un eix vertebral del festival. L’autora torna una vegada i una altra a un seguit de punts clau: la potència del que és indeterminat, de les ruptures. En les seves paraules: “des dels elements desatesos, brotar”.

Lazzaro Felice, Alice Rohrwacher, 2018 (Foto IF Barcelona)

Aquest laboratori, impartit en diàleg amb Zuriñe Lafón, s’abordarà conjuntament el món de les imatges, i també el tema de la mirada.

Formulari d’inscripció aquí 

Biografia (i una petita dosi del seu pensament)

Davant la sequera de la imaginació, Andrea Soto Calderón (Xile) proposa una nova manera de crear i entendre les imatges. Lluny de voler forjar un pensament sobre aquestes, la filòsofa indaga en el pensament que possibiliten aquests artefactes de potència. Soto sosté que vol pensar entre i a través de les imatges; ja que com assenyala, no ens trobem davant d’elles, sinó entre elles. Són les imatges les que ens configuren.

La pensadora se centra en les particularitats de les imatges, en com operen, en allò que les diferencia d’altres llenguatges: què és el que sols pot passar en elles? Andrea Soto ressalta la capacitat que tenen per disseminar el sentit, i des d’aquesta multiplicitat crear possibilitats de relació infinites que, potser, el text no podria contenir.

Tal com recalca l’autora al diàleg “¿Qué responsabilidad implica tener ojos?” de la revista 452ºF (núm. 27): “extenderse hacia algo, requiere no establecer relaciones conocidas con lo que entramos en contacto. En gran medida, cultivar un vínculo es un ejercicio de des-aprendizaje y disposición a vibrar con otro, experimentar su pulso”.

Andrea Soto Calderón és doctora en filosofia, escriptora i docent d’Estètica i Teories de l’Art. El seu corpus textual està format pel frec entre filosofia, art i pensament. Els seus objectes de recerca els fa brotar en aquest camp, prolífic i fèrtil.

Més enllà de la labor docent, des del 2017 trobem una continuació de la seva investigació en relació amb els funcionaments de les imatges en La Virreina Centre de la Imatge (Barcelona). Aquesta recerca toca les línies de l’experiència estètica de la cultura contemporània, l’estudi de la imatge i la seva tècnica, com també la relació entre estètica i política.

Entre les seves darreres publicacions destacaríem La performatividad de les imágenes (2020), El trabajo de las imágenes amb Jaques Rancière (2019), Imaginación material (2022), i Les imatges que resisteixen. La genealogia com a mètode crític (2023).

Zuriñe Lafón és doctora en Comunicació, i docent a la Universitat de Navarra. Imparteix les assignatures de Cultura Visual, Disseny Periodístic, Comunicació Audiovisual i Mitjans Digitals.

Estudià el màster de Disseny gràfic i Projectes Editorials a l’Escola Superior de Disseny de Barcelona. Altrament, ha col·laborat amb el diari El Correo (Bilbao) i amb Nuevos Medios del Museu Thyssen (Madrid). També, és la creadora d’Atelier, una plataforma de divulgació de continguts sobre imatges contemporànies.

Crèdit imatge: Ismaïr Bahri, Foyer et Esquisser, 2016

2 de novembre de 2023, de 16 h a 20 h. Institut del Teatre (Auditori i P1.S1)

Durada del lab: 4 hores
Preu: 25€* 
*Promoció: 60€ si t’inscrius als 3 Labs / Gratuït per a l’alumnat de l’Institut del Teatre.
Descompte del 15% per a membres d’UNIMA i Putxinel·li/Titeresante i ex alumnes de l’Institut del Teatre
Formulari d’inscripció aquí 

Lab 2 ‘El cos / El desequilibri del sentit’, amb Federica Porello i Maria Mora Alcolea. Curadoria de Federica Porello.

3 nov | de 16h a 20h | Institut del Teatre (Barcelona) | INSCRIPCIONS | 

Federica Porello dona forma al segon laboratori, seguint el format de curadoria compartida. En aquesta ocasió, la ballarina convida a Maria Moreno, per proposar una immersió conjunta al món del cos i de la corporeïtat. Ambdues estaran acompanyades per Majo Villafaina i Xavi Moreno. 

Com fer visible l’inevitable contagi entre les coses externes i el propi cos? Aquesta pregunta és el punt de partida a partir del qual les dues artistes plantegen un laboratori en què establiran ponts dialògics amb el cos com a escenari semàntic mutant. Juntament amb els participants, posaran en pràctica algunes dinàmiques i preguntes que travessen la seva praxi al llarg de la seva trajectòria.

Formulari d’inscripció aquí 

Foto IF Barcelona

Biografia (i un breu acostament al seu treball)

Allà on trobem a Federica Porello, hi haurà implícita crida a la percepció sensorial, a l’observació i la imaginació. En els seus treballs veiem com l’artista transita la tensió entre cos i cosa, i sobretot, com fa summament rica la relació entre la manipulació dels objectes i el propi moviment.

Entre els seus projectes més recents podríem destacar NOWHEN (2022), programat a l’anterior edició del festival. Actualment, té entre mans el projecte VICINI (https://federicaporello.com/vicini/), juntament amb Maria Mora i els altres dos col·laboradors del laboratori (Majo Villafaina i Xavi Moreno). Aquest espai d’investigació posa al centre l’art d’improvisar. Aquests últims projectes posen al centre la necessitat d’estar a l’escolta de l’entorn, des del que és invisible o immaterial fins a la materialitat o allò que més es pot tocar. De la mateixa manera, Porello assenyala constantment la interconnexió tangible entre les coses, les accions i els cossos. 

El seu treball està travessat per la força del món dels objectes i i per la corporeïtat i la potència del cos. A partir d’aquests eixos, ella contribueix en l’extensió que aquests dos mons donen, especialment quan entren en contacte. Federica Porello entremescla les seves obres amb un corpus textual i teòric del tot variat, passant per paraules d’Audre Lorde a Tim Ingold. D’aquest darrer, l’artista en cita un fragment expressament pel laboratori:

«El mundo que nos es dado observar, es un mundo en movimiento, en un continuo devenir. El observador no mira desde un cuerpo que se sitúa como una totalidad independiente respecto de los flujos de luz, sonidos y texturas del ambiente, sino, al contrario, él mismo es atravesado por estos flujos, en los cuales le es dada la posibilidad de describir y comprender el mundo».

Porello, davant l’imperi de la Paraula, du a terme una recerca d’un llenguatge nou a partir de les maneres de comunicar pròpia dels cossos i els objectes, lluny de l’automatitzat.

Treballant des dels límits aeris i porosos entre la dansa, la música i el teatre d’objectes, Federica Porello (Itàlia, 1981) torna a ser present un any més entre els noms que componen el teixit d’IF Barcelona. Ballarina, professora i creadora, la trobem a les companyies de teatre Tg Stan, de titelles AdonK!, i d’ombres Le Théâtre de Nuit. Ha format part de la companyia ACME/Albert Quesada. A hores d’ara, forma part de les Mal Pelo i ZOO/Thomas Hauert i del col·lectiu de creació en viu Group La Bolsa. Porello va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2017 i el Premi de la Crítica per la interpretació de Bach, un solo de Maria Muñoz – Mal Pelo de 2004 transmès a Federica el 2016. Altrament, per veure les múltiples facetes de Porello, cal dir que ha treballat amb la coreògrafa Marlene Monteiro Freitas, com també amb l’artista plàstica Anne Kathrine Dolven.

Per a més informació de l’artista i llurs projectes: https://federicaporello.com/

Maria Mora Alcolea és certificada de la “Red de Investigación Axis Syllabus” i diplomada en teràpia biodinàmica craniosacral. Les seves línies d’investigació se centren en l’anatomia i la biomecànica del moviment.

En l’àmbit de l’educació i l’intercanvi, desenvolupa projectes experimentals sobre la improvisació i la composició. Imparteix així el taller de «Fàscia entre l’Ordre i el Caos», participant en el Col·lectiu Free’t. Aquest col·lectiu treballa la composició instantània a través del Soundpainting. Altrament, participa al projecte VICINI, juntament amb Federica Porello, on investiga la relació entre les estructures corporals i les dels objectes a partir del concepte “tensegritat”.

Entre els seus treballs escènics destaquen Quasi Serenor, indagació sobre el micro-moviment i els micro-sons juntament amb el contrabaixista Rafa Esteve i Ascendent, un solo de dansa on es vol fer un homenatge a dones dels Pirineus dels anys 20.

3 de novembre, de 16 h a 20 h, a l’Institut del Teatre (Auditori i P1.S2)

Durada del lab: 4 hores
Preu: 25€* 
*Promoció: 60€ si t’inscrius als 3 Labs / Gratuït per a l’alumnat de l’Institut del Teatre.
Descompte del 15% per a membres d’UNIMA i Putxinel·li/Titeresante i ex alumnes de l’Institut del Teatre
Formulari d’inscripció aquí 

Lab 3 ‘L’objecte / La potència de la indeterminació’, amb Xavier Bobés i Dora Cantero. Curadoria de Xavier Bobés

9 nov | de 16h a 20h | Institut del Teatre (Barcelona) | INSCRIPCIONS | 

El tercer i darrer laboratori, en mans de Xavier Bobés, manté el format de curadoria compartida: Bobés convida Dora Cantero a una trobada que posa al centre el tema dels objectes i els mons que aquests il·luminen.

La premissa de l’escolta que demanen els objectes, i la revelació de la indeterminació que en sorgeix, és el motor del diàleg i del laboratori d’aquesta parella d’artistes. La trobada es divideix en tres parts: una primera acció d’improvisació amb diferents materials i objectes, seguida d’una conversa sobre el principi d’indeterminació. Per acabar, es realitzarà una pràctica conjunta amb el públic.

Formulari d’inscripció

Foto IF Barcelona

Una petita constel·lació del seu univers

El que uneix els dos artistes és el fil transparent i lluminós que ens lliga als objectes. En els seus treballs veiem com indaguen en la profunda càrrega simbòlica dels objectes que ens passen desapercebuts, de tot allò que de tan quotidià o «banal», no ens aturem a escoltar.

El treball de Bobés i tot el que evoca, fa ressonar les paraules de Benjamin d’Infància a Berlín cap al 1900: “L’habitació i el llit d’aquell vespre me’ls vaig gravar a la memòria, com algú que es fixa molt bé en un lloc o una cosa, quan endevina que un dia hi haurà de tornar a buscar alguna cosa”. Ell, hi torna.

A diferència de la insignificança que se sol atribuir a les coses petites, a les coses que aparentment callen, Bobés es deixa interpel·lar per elles. En el laboratori indagaran en aquesta escolta, un lloc des d’on aflorar un nou llenguatge poètic construït a partir dels objectes: aquells profundament familiars, que els artistes muten i amb què creen mons de poesia visual.

Com bé diu Conejero de la instal·lació de Bobés El temps perdut:

“Alguna cosa de les nostres vides persisteix sempre en els objectes que vam posseir i que ens van posseir. Una llavor del passat palpita encara dins seu, una llavor amagada que necessita el present per tal de germinar de bell nou. (…) aquest és el treball d’en Xavier Bobés: tornar a la vida allò que encara palpita en els objectes, animar amb les seves mans allò que aparentment ja s’ha fos”.

O també, “En Xavier escolta el ressò dels objectes per tal de dotar-los d’una nova vida, ara escènica. Hi ha un deix de resurrecció en aquest gest”.

Dora Cantero (Molina de Segura, Múrcia) és dramaturga i directora d’escena, especialitzada en teatre tisual. Les seves creacions teatrals es basen en la força visual i metafòrica dels objectes: tota la seva força i potència simbòlica. La poètica dels objectes, la poesia escènica i el diàleg entre la imatge, la paraula, l’objecte i l’escena són les vies d’exploració i desenvolupament del seu treball. Al 2010 va marxar al Japó amb la Beca Generación 2010 de Múrcia per investigar sobre l’art de l’Otome Bunraku.

Ha treballat com a dramaturga, directora, actriu i manipuladora de titelles i objectes en múltiples companyies. El 2021, amb el músic Joan Bramon Mora, va crear el projecte «El temps de les tortugues» (premi Millor dramatúrgia Fira de Titelles de Lleida 2022), que ressalta per la seva càrrega poètica. L’obra se centra en la potència del llenguatge visual i la metàfora de l’objecte.

Per a més informació de l’artista i llurs projectes: https://doracantero.com/

Xavier Bobés (Barcelona, 1977) és creador escènic. Es defineix com autodidacta. Col·labora amb altres artistes com a intèrpret i manipulador.

Al 2003 va fer brotar la companyia Playground, dedicada al teatre d’objectes, amb qui formà tot un grapat d’espectacles. Al 2015, a part de començar a treballar juntament amb Shaday Larios (present també a l’edició d’enguany d’IF Barcelona) i Jomi Oligor amb el projecte El Solar, va estrenar Cosas que se olvidan fácilmente.

Al 2020, destacaríem l’estrena de Corpus a L’Auditori (Barcelona). Posteriorment, Bobés ha seguit creant mons a partir de la poètica dels objectes, com amb l’espectacle El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai.

Entre tot això, l’artista també ha bastit múltiples instal·lacions artístiques, on veiem les obsessions que tornen una vegada i una altra, constituint així el seu univers poètic tan potent.

Per a més informació de l’artista i llurs projectes: https://www.xavierbobes.com/ (IG: @xavierbobes)

9 de novembre de 2023, de 16 h a 20 h. Institut del Teatre (Auditori i P1.S1)
Durada del lab: 4 hores
Preu: 25€*

*Promoció: 60€ si t’inscrius als 3 Labs / Gratuït per a l’alumnat de l’Institut del Teatre.
Descompte del 15% per a membres d’UNIMA i Putxinel·li/Titeresante i exalumnes de l’Institut del Teatre

Formulari d’inscrpció

Trobada PRO: Trobada d’estructures i projectes al voltant del teixit professional del teatre visual, de titelles i objectes

10 nov | de 10h a 12h | Institut del Teatre (Barcelona) | INSCRIPCIONS 

En l’edició d’enguany de l’IF Barcelona, obrirem per primera vegada, i amb desig de continuïtat, una jornada intensiva de trobades professionals de projectes i estructures que enfoquen la seva mirada especialment al teatre visual, de titelles i objectes.

Participants: 

PROCREA. Suport a la creació, La Cremallera, Titeresante, MIT, La Puntual, RITTO, Centre de Titelles de Lleida, Casa-Taller de Titelles de Pepe Otal, projectes col·laboradors IF i altres propostes que s’aniran unint fins a arribar a la data de trobada.

Foto IF Barcelona

Mediació: Neus Masdeu.

10 novembre de 2023, de 10 h a 12 h, a l’Institut del Teatre (P1.S1)
ENTRADES EXHAURIDES

Taula Digital ‘Tres mirades sobre el teatre visual, de titelles i objectes en l’escena europea’

10 nov | de 12:30h a 13:30h | Institut del Teatre (Barcelona) | INSCRIPCIONS 

En aquesta conversa online confluiran tres mirades: la d’un director de festival de titelles (Damiano Privitera, Imagini dall Interno, Itàlia), la d’una creadora (Cat Smits, Països Baixos) i la d’una comissària de teatre gestual i d’objectes (Natacha Belova, IF Operator, Bèlgica). Els tres encarnen la porositat del món de la programació, la gestió, i la creació, des de la seva interrelació i hibridació en els processos de creació, mostra i distribució.

Foto IF Barcelona

Participants:

En Damiano Privitera (Itàlia, 1955) trobem una producció teatral visual immensa i innovadora, que absorbeix i transita també per la dansa, l’ús de les imatges i del vídeo. Capdavanter en projectes per la disseminació del món titellaire, molta de la seva activitat artística dins el teatre de figures contemporani la trobem profundament lligada amb el compromís amb el seu lloc natal, des de tallers fins a l’organització de festivals. Per exemple, és el director artístic del Festival Immagini dall’Interno, així com del Teatro del Lavoro (Pinerolo, Itàlia).

La directora i actriu Cat Smits dirigeix la companyia de Teatre Visual Cat Smits Company (Amsterdam, Holanda), amb un treball que s’enfoca en el teatre multiforme i visual, amb elements creatius recurrents com titelles, el joc físic, el text, la dansa, el joc d’ombres, la música i també el vídeo. Les seves actuacions són una crida a la imaginació (www.catsmitscompany.com)

Natacha Belova és curadora a IF Operator, una agència de distribució de companyies de teatre gestual i d’objectes d’Europa i Llatinoamèrica, amb la seu a Brussel·les. (http://ifoperator.be/). Altrament, Belova és historiadora de formació. En els seus inicis es va distingir en el món del vestuari dins els cercles d’arts escèniques de Bèlgica, com també en l’estranger. Posteriorment, es va especialitzar en l’art dels titelles. Actualment, desenvolupa molts de projectes relacionats amb les arts escèniques, transitant tant el món de la dansa, el teatre i el circ com el cinema i l’òpera. 

Modera: Marta Oliveres (Barcelona, 1960). Emprenedora de les arts escèniques no convencionals. Impulsora i creadora de MOM- EL VIVERO (1991-2016), un model de gestió i divulgació d’artistes de diferents disciplines i llenguatges. El Vivero ha estat pioner i únic a Espanya durant els seus 25 anys d’existència. El VIVERO va editar la revista ARTRIBUTOS, dedicada a la difusió de les arts escèniques. El gener del 2019 impulsa i crea EL ÁLAMO, un entorn generador de creativitat per a treballar i col·laborar en projectes culturals, així com per desenvolupar les relacions internacionals. https://momelvivero.org 

10 novembre de 2023, de 12:30 h a 13:30 h, a l’Institut del Teatre (Auditori)
Entrada gratuïta (amb inscripció fins a completar aforament)
També hi ha l’opció de seguir la taula via online (enllaç a ifbarcelona.cat el dia de la jornada)

Ponències ‘Sobre la imatge’, amb Marta Oliveres i Óscar Cornago

10 nov | de 16h a 18h | Institut del Teatre (Barcelona) | INSCRIPCIONS | 

(Aquestes dues ponències tindran lloc a l’Auditori de l’Institut del Teatre. Entrades gratuïtes fins a limitar aforament – inscripció aquí).

16 h – 17 h. Marta Oliveres: Una mirada antropológica al teatre visual i d’objectes contemporani anys 80-90-00

Marta Oliveres. Foto IF Barcelona

Marta Oliveres i Tortosa (Barcelona, 1960). Emprenedora de les arts escèniques no convencionals. Impulsora i creadora de MOM- EL VIVERO (1991-2016), un model de gestió i divulgació d’artistes de diferents disciplines i llenguatges. El Vivero ha estat pioner i únic a Espanya durant els seus 25 anys d’existència. El VIVERO va editar la revista ARTRIBUTOS, dedicada a la difusió de les arts escèniques. El gener del 2019 impulsa i crea EL ÁLAMO, un entorn generador de creativitat per a treballar i col·laborar en projectes culturals, així com per desenvolupar les relacions internacionals. https://momelvivero.org

17 h – 18 h. Óscar Cornago: Teatro de miradas, objetos sagrados e imágenes transparentes

Óscar Cornago (Madrid, 1969) és pensador i assagista especialitzat en arts escèniques, estètica i teoria de la cultura. Ha publicat múltiples articles i llibres sobre la teatralitat, el públic, la performance o la comunitat. A part, col·labora amb nombrosos projectes artístics, teatres, museus i festivals.

Óscar Cornago. Foto If Barcelona

(Aquestes dues ponències tindran lloc a l’Auditori de l’Institut del Teatre. Entrades gratuïtes fins a limitar aforament) 

Taula rodona ‘Una tríada entre el teatre visual, de titelles i d’objectes’, amb Joan Baixas, Jordi Palet i Neus Masdeu

10 nov | 18h | Institut del Teatre (Barcelona) | INSCRIPCIONS | 

Joan Baixas (Barcelona, 1946) es defineix com a gaudidor de la vida. Baixas és un dels grans noms que han acompanyat IF Barcelona des del començament. Des de ben jove, trobem en Baixas un interès i una mirada summament fèrtil en el món dels titelles. Transitant el frec de les arts escèniques i plàstiques, el seu univers és un dels referents indiscutibles del teatre visual. Per veure la seva trajectòria extensa: https://www.joanbaixas-teatredelbosc.cat/

“Ara m’adono de la gran sort que he tingut sent titellaire. És una de les millors professions del món. La raó és la llibertat que et dona, ja que es tracta d’un gènere generalment poc considerat, marginal, i això jo sempre ho he aprofitat. Jo en aquesta professió he descobert el plaer de la bellesa, m’interessa el silenci, l’atenció màxima del públic. la poesia és un antídot al patiment, ho vaig veure a Sarajevo durant la guerra”. (diàleg entre Joan Baixas i Jacques Trudeau: https://www.putxinelli.cat/2012/06/15/joan-baixas-un-vida-de-titellaire)

Joan Baixas, Jordi Palet y Neus Masdeu. Foto IF Barcelona

Neus Masdeu és artista pluridisciplinària. Es mou habitualment entre la performance i la instal·lació activant el material que té a l’abast, els objectes domèstics o prenent el carrer com a espai de joc. Als seus projectes no hi falten mai ni l’humor ni l’enginy. Per veure els nombrosos projectes i la seva mirada: https://neusmasdeu.com/

Jordi Palet és barrejador d’imatges i paraules. Llicenciat en Belles arts i graduat en Dramatúrgia i direcció, combina la direcció d’escena amb la dramatúrgia i, de tant en tant, amb la narració, la interpretació, el dibuix i el disseny gràfic. L’artista recalca a la seva biografia com l’any 2020, inexplicablement, no va agafar la Covid, però sí la sarna. I, malgrat ser molt mal any, també va guanyar el premi ASSITEJ. Des del 2012 és professor de Teatre Visual a l’Institut del Teatre. I anar fent, diu.

10 de novembre de 2023, a les 18 h, a l’Auditori de l’Institut del teatre

Entrada gratuïta fins a limitar aforament.

Conferència/Performance ‘Col·laborativa. Systematurgy Varietées’, de Marcel·lí Antúnez

10 nov | 19h | Institut del Teatre (Barcelona) | INSCRIPCIONS

Per donar clausura a la jornada del 10 de novembre, Marcel·lí Antúnez (Moià, 1959) durà a terme una conferència/performàtica en què presentarà també el seu exoesquelet.

Marcel·lí Antúnez. Foto companyia

Reconegut internacionalment com una de les figures més rellevants de l’art electrònic i l’experimentació escènica, la seva trajectòria abraça un període de 30 anys, durant els quals ha desenvolupat tot un univers visual absolutament personal i iconoclasta, basat en una reflexió sobre els sistemes de producció artística. Ha realitzat instal·lacions i performances a museus, galeries, teatres i espais no convencionals en més de 35 països.

De l’acció que durà a terme a IF, el mateix artista remarca com, vestit del seu “dreskeleton” i acompanyat de tot un entorn visual i sonor interactiu, farà una retrospectiva del seu treball, des de la Fura dels Baus i Los Rinos, passant pels seus recents ‘Desfiles Acción’.

http://marceliantunez.com/

10 de novembre de 2023, a les 19h, a l’auditori de l’Institut del Teatre

Entrada gratuïta (amb inscripció fins a completar aforament)

Taula digital ‘Autonomies de la imatge. Pensar les dramatúrgies visuals a Amèrica Llatina’, curadoria de Shaday Larios

11 nov | de 18 h a 20 h | | INSCRIPCIONS 

En aquesta conversa s’aborda la idea de dramatúrgia visual en el teatre de formes animades (titelles, objectes, ombres i altres materialitats) en el seu frec amb el cinema, la literatura i les arts visuals interactives a partir del treball de tres investigadores, docents i creadores d’Argentina, Xile i Mèxic. Tot això es fa des de preguntes que, a través de l’eix temàtic de les autonomies de la imatge, obren diferents escenaris: De què s’emancipen les imatges i què emancipen elles mateixes, com a esdeveniments a territoris situats que enfronten diferents tipus de crisis socials? Com són els modes de producció de les dramatúrgies visuals? Com es reflecteixen en els continguts i els processos? Quines dinàmiques descolonitzadores i d’assimilació cultural hi ha en aquests, respecte a influències estrangeres?

Foto IF Barcelona

(Taula online en col·laboració amb el Santa Mònica)

Participen: 

Silvia Maldini (Argentina) és artista multidisciplinar, docent i investigadora. Llurs projectes artístics i d’investigació es troben a la cruïlla entre les arts visuals i les arts escèniques. És creadora d’instal·lacions, performances i videoart per a obres teatrals. Interessada en aquest frec entre llenguatges, és autora  del llibre La tecnología de/en la escena de Buenos Aires.(https://www.silviamaldini.com.ar)

Catalina Donoso (Xile) enfoca tota la seva labor docent i investigadora cap als estudis de la imatge, els estudis de la infància, el cinema documental i els límits tan porosos entre cinema, teatre i literatura. És autora de diverses publicacions en què indaga totes aquestes obsessions, presents al seu treball (per veure llurs publicacions: https://fcei.uchile.cl/facultad/estructura/cuerpo-academico/catalina-donoso). Actualment, es troba fondejant els procediments documentals vigents del cinema, del teatre i de la literatura xilena.

Mónica Hoth (Mèxic) és dramaturga, titellaire i gestora cultural. Es va iniciar en el teatre de titelles i d’ombres amb el grup Palo de lluvia. Es dedica a la investigació, a la dramatúrgia, com també a la direcció i al disseny. Cal destacar els seus interessos dins la literatura i l’escriptura, on ha rebut nombrosos reconeixements. Altrament, col·labora molt activament en realització de festivals de titelles.

Moderadora i curadora:

Shaday Larios (Mèxic, 1978) és assagista, dramaturga, investigadora i creadora escènica. I per damunt de tot això, és una fascinada pels objectes. Aquesta artista és especialista en lligar i teixir els entramats existents entre memòries, objectes i comunitats. Doctora en arts escèniques per la Universitat Autònoma de Barcelona, és també llicenciada en lletres espanyoles per la Universitat de Guanajuato.

La passió de Larios pels objectes és posada en pràctica amb la companyia Oligor y Microscopía, juntament amb Jomi Oligor. Amb ell i Xavier Bobés, va fundar El Solar. Agencia de detectives de objetos.  Altrament, aquesta passió es veu plasmada en els seus llibres, on des de la teoria i la pràctica desplega un univers trenat de manera hipnòtica, que fa entrar el lector en el món latent dels objectes. 

Shaday Larios, en conversa amb Marina Garcés, donarà clausura al Simposi IF Barcelona 2023 (més informació aquí). 

11 de novembre de 2023, de 18 h a 20 h (ONLINE gratuït)

Formulari d’inscripció aquí 

Obertura del projecte ‘L’Escola pregunta’, de Pedro Sepúlveda (Colectivo MIL M2)

16 nov | de 18 h a 20 h | Teatre L’Artesà (El Prat de Llobregat) COMPRA ENTRADES

L’Escola Pregunta forma part del ‘Projecte Pregunta’, una recerca del col·lectiu Mil M2  on, a partir d’una residència d’investigació han ideat tot un seguit de dispositius pensats per a ser introduïts a l’aula i practicar el dubte. 

Projecte Pregunta

En el context educatiu, on les respostes són avaluades constantment, L’Escola Pregunta convida a repensar l’acció de demanar, de preguntar: proposa habitar la incertesa i visualitzar els interrogants més enllà dels prejudicis adquirits i heretats. 

Projectes desenvolupat del 17 d’octubre al 16 de novembre a l’Institut Escola Pepa Colomer. Aquesta obertura de projecte té format instal·latiu i està dins del marc d’Indisciplinats, un festival dedicat a la creació lliure, contemporània i desbordant, en el qual propostes escèniques, visuals, performatives i comunitàries ocupen el Teatre L’Artesà, La Capsa, els centres cívics del Prat de Llobregat, l’Escola d’Arts Visuals del Prat i el Centre d’Art Torre Muntadas del 15 al 19 de novembre. 
https://www.elprat.cat/cultura/indisciplinats

El col·lectiu

Mil M2 és un col·lectiu multidisciplinari amb seu a Santiago de Xile. El col·lectiu reuneix sis artistes (Cecilia Moya, Maria-Jose Jana, Maria-Constança Carjaval, Pedro Sepúlveda, Fernando Portal i Diego Cortés) que provenen de diversos àmbits i formacions: des de la performance, l’arquitectura, el disseny, l’escultura, el disseny gràfic i l’urbanisme crític.  Des de 2014, Mil M2 ha desenvolupat treballs entorn a la creació de processos artístics que propicien debats cívics i polítics a l’espai públic.

La iniciativa de l’’Escola Pregunta’ ha format part de la proposta educativa del Teatre L’Artesà ‘Camins Vius’, el projecte educatiu per a totes les escoles públiques del Prat, des de l’escola bressol al batxillerat: una mirada holística i integrant, adequada a cada etapa evolutiva.

“Proyecto Pregunta, es una herramienta sensible que no da respuestas. Proyecto Pregunta, explora la duda, la pregunta, la interrogante, la incerteza, el cuestionamiento, la interpelación, la curiosidad, el problema, el misterio, la hipótesis, lo desconocido, la idea que se mueve, la suposición, la conjetura, la posibilidad, la presunción, lo supuesto, la figuración, la probabilidad, la teoría, la sospecha, el enigma, la incógnita, la incertidumbre (…)

Proyecto Pregunta no tiene la respuesta.”

16 novembre de 2023, de 18 h a 20 h, al Teatre L’Artesà  (El Prat de Llobregat)

Entrada gratuïta.
Reserva entrades: https://www.teatrelartesa.cat/

‘MATERIA’, d’Andrea Salustri

17 nov | 20h | Teatre L’Artesà (El Prat de Llobregat) | COMPRA ENTRADES

Materia és un espectacle que indaga totes les possibilitats i les capacitats del poliestirè. L’artista estableix amb el material una relació des de la curiositat, l’escolta i l’experimentació profunda. El punt de partida i el motor del projecte és la fascinació de Salustri envers la seva capacitat de transformació.

MATERIA – Trailer from Andrea Salustri on Vimeo.

La construcció poètica des de la materialitat quotidiana és un dels eixos rectors d’aquesta edició d’IF Barcelona. Amb Salustri veiem el mateix que plantegen tant Andrea Soto com també Federica Porello i Xavier Bobés: relacionar-nos amb les coses que ens envolten, des d’un altre lloc. Salustri fa brotar una nova relació amb aquest material, que des d’un primer moment allunyaríem de quelcom poètic. Ell, mostrant les varietats de la materialitat del poliestirè, crea una poètica visual i sensorial que esdevé un joc entre objecte, manipulació i manipulador. 

En paraules de l’artista: “A la deriva entre la calma i la foscor, entre el descobriment i la destrucció (…) La peça intenta no forçar una narració, sinó deixar que l’audiència projecti la seva pròpia narració sobre les imatges presentades a l’escenari”.

Els canvis de la materialitat que apassionen a Salustri, ens evoquen i transporten al món de les metamorfosis. Els seus projecte convida a l’escolta de les mutacions, a l’escolta d’allò que ens rodeja. Ressona aquí, el poema de l’escultor Penone (Respirare la sombra, 1978):

Ríos, árboles, manos.
El mundo de la metamorfosis (…)
El mundo de la imaginación
He estado en muchas formas
antes de conseguir una apropiada,
he sido la estrecha hoja,
he sido una gota en el aire,
he sido una estrella brillante,
he sido una palabra (…),
he sido luz (…)
durante un año y medio,
no hay nada en lo que no haya estado. 

Aquesta proposta forma part d’Indisciplinats, un festival dedicat a la creació lliure, contemporània i desbordant, en el qual propostes escèniques, visuals, performatives i comunitàries ocupen el Teatre L’Artesà, La Capsa, els centres cívics del Prat de Llobregat, l’Escola d’Arts Visuals del Prat i el Centre d’Art Torre Muntadas del 15 al 19 de novembre. (https://www.elprat.cat/cultura/indisciplinats)

Biografia 

Andrea Salustri (Itàlia) és intèrpret, ballarí i malabarista. Abans de formar-se en dansa contemporània, es graduà en Filosofia. Actualment resideix a Berlín, però la seva obra Materia el fa moure arreu.

En totes les seves peces veiem una passió envers les diferents formes que hi ha en potència a qualsevol materialitat. Abans d’indagar en el poliestirè, en la seva obra As long as it burns, Salustri va emprendre una exploració del foc. Des d’aquesta pulsió s’acosta a les coses, mostrant-les sempre en el seu estat més lluminós: en el canvi.

Fitxa tècnica

Creació i interpretació escènica: Andrea Salustri
Direcció tècnica: Michele Piazzi
Tècnics: Andrea Parolin, Andreas Harder
Disseny de so: Federico Coderoni
Producció i difusió: Carolina Ortega – Aurora Nova international theatre booking agency.
Assessorament creació: Kalle Nio, Roman Müller, Darragh McLoughlin, Alex Lempert, Benjamin Richter, Matthias Buhrow, Mariagiulia Serantoni
Coproducció: PERPLX
Amb el suport: Circusnext European Platform co-funded by the Creative Europe Programme of the European Union, Chamäleon Productions, Cirqu’Aarau, circus re:searched, Berlin Senate Department for Culture and Europe, TelepART programme of the Finnish institute in Germany 

Més informació sobre l’artista: https://andreasalustri.com/

crèdits imatges: MATERIA (c)Darragh McLoughlin.jpg

17 novembre de 2023, a les 20 h, a la Sala Gran del Teatre L’Artesà (El Prat de Llobregat)
Durada: 55 minuts
Compra entrades: https://teatrelartesa.koobin.cat/materia23

Taller ‘Del Lambe-Lambe al Titiriscopio’, d’Arawake

18 i 19 de nov | de 10 h a 15 h | MIT Museu Internacional del Titella a Catalunya – Teia Moner (Palau-solità i Plegamans) | INSCRIPCIONS 

Els productors del dispositiu escènic Titiriscopio imparteixen una formació de Lambe Lambe. El taller es planteja per a capacitar als participants en la creació de teatre de titelles, objectes i formes animades en miniatura.

Foto companyia

Després d’haver compartit el seu dispositiu escènic, els seus creadors possibiliten indagar en el que els va servir de punt de partida: les caixes Lambe Lambe. Aquestes tenen en comú l’ús de titelles o objectes en escenaris minúsculs, per contar històries en pocs minuts i per a un número molt reduït d’espectadors.

Formulari d’inscripció AQUÍ

Desenvolupament dels tallers:

Després d’una primera posada en contacte amb matèria audiovisual, els talleristes explicaran la seva experiència amb el Titiriscopio. Mostraran així el seu procés de creació, deixant plantejades les passes per la vivència del taller. En la part pràctica, es desenvoluparan pràctiques creatives comunes i es realitzaran peces en petits grups. Hi haurà espai per a la mostra i per a la gravació de les peces.

Universos en miniatura (Lambe Lambe)

Les caixes Lambe Lambe possibiliten un teatre amb les seves pròpies normes i tècniques, i a la vegada també fan possible un món fèrtil per a la investigació i el desenvolupament de dispositius innovadors. Originari del Brasil, el Lambe Lambe sorgeix de la necessitat d’intimitat amb l’espectador. Cada persona pot fer entrar dins la caixa o casa escènica el que vulgui. És una experiència escènica i sensorial integral. Com defensen els talleristes, “Juguem junts a somiar i construir les nostres caixes, i trobem eines per omplir-les d’històries”.

A càrrec de:

Arawake és una agrupació multidisciplinària que destaca des del seu inici per la innovació, la seva capacitat per generar formes narratives i arribar a tot tipus de públic. Estan interessats sobretot en la conjunció del llenguatge audiovisual, escènic i poètic.

18 i 19 novembre de 2023, de 10 h a 15 h. MIT Museu Internacional del Titella de Catalunya- Teia Moner (Palau-solità i Plegamans)

Durada del taller: 9 hores
Preu: 90€* (fins a completar aforament)
*Gratuït per a socis de CIATRE / Descompte del 15% per a socis/es d’UNIMA, amics/gues de La Puntual, socis/es de Casa-Taller de Titelles Pepe Otal, alumnes i exalumnes de l’Institut del Teatre i socis/es de Putxinel·li/Titeresante (76,5€).
Formulari d’inscripció aquí 

‘¿Y ahora, qué? Reconstrucción de la persona después de atravesar la tempestad’, de Cristian Wiedmann. (Presentació del projecte en curs)

18 nov | 19h | Centre Cívic El Sortidor (Barcelona) | GRATUÏT

I ara, què? Reconstrucció de la persona després de travessar una tempesta és una instal·lació escènica en torn de la salut mental. L’artista mostra la urgència implícita d’escoltar aquest tema tan present avui dia. Weidmann planteja aquesta pregunta: «Què passa una vegada has creuat el bosc i et trobes a l’altra banda, un cop et donen el vistiplau i et consideres recuperat?». Aproximació visual multidisciplinària. Un treball artístic fruit d’una experiència viscuda.

¿Y ahora qué? Foto companyia

I ara, què? és un projecte resident a IF Barcelona durant el bienni 2023-2024. IF Barcelona acompanya processos de creació en forma de coproduccions i projectes en residència que es presenten en el marc del Simposi, amb compromís d’estrena en l’edició següent del festival. Aquesta presentació està inclosa al Cicle sobre salut mental que té lloc entre els mesos d’octubre i desembre de 2023 al Centre Cívic El Sortidor

Biografia

Cristián Weidmann és creador, performer, escenògraf i titellaire. Des de 1997 ha participat en múltiples projectes artístics com a director, actor, escenògraf o dissenyador.

Actiu entre Espanya i Noruega, en els últims anys ha participat en els projectes de les companyies Ossavy & Kolvenstvedt o Eilertsen & Granados Teater, juntament amb moltes altres col·laboracions i projectes amb la seva pròpia companyia Lamatracataca. A més a més, és el fundador i principal artífex d’un centre de creació rural a la Manxa (Espanya): More a Mora. Al costat del desenvolupament d’aquest projecte ha fundat una nova companyia, Ferrer & Weidmann, i recentment ha estrenat el seu primer espectacle: NADA (una peça aèria, d’ombres i audiovisuals). Amb aquest projecte van inaugurar la Fira de Titelles de Lleida 2022, i es pot veure un tast aquí: https://www.youtube.com/watch?v=WC2QcpOraig&ab_channel=Ferrer%26Weidmann

18 novembre de 2023, a les 19 h. Centre Cívic El Sortidor (Barcelona)
Preu: entrada gratuïta

Taller de relat audiovisual instal·latiu ‘El procés d’alliberar l’artista’, de Besllum

25 nov | de 10 h a 19 h | Centre Cívic El Sortidor (Barcelona) | INSCRIPCIONS 

El taller impartit pel col·lectiu Besllum indagarà en com generar un relat escènic instal·latiu. L’adaptació de l’obra pictòrica “La llibertat guiant al poble” de Delacroix servirà de base per crear el relat, i sobretot, per veure i explorar la seva transversalitat mitjançant disciplines diverses.

Foto companyia

L’objectiu del taller és aprofundir en el procés creatiu i analitzar i expressar conceptes a partir de diferents llenguatges com l’audiovisual, el teatre d’ombres i objectes, la instal·lació, l’electrònica amb sensors i arduino, la interactivitat i també l’automatització dels elements escènics amb el programari Qlab.

Al final del taller es compartirà el resultat de la jornada creativa, obrint-la al públic assistent.

Formulari d’inscripció aquí 

El col·lectiu Besllum

La companyia Besllum es crea a Mallorca el 2011, en mans de Joana M. Pericàs i Pau Caracuel. Besllum es dedica a la recerca i creació d’experiències artístiques enllaçant les arts escèniques, la ciència i la tecnologia. 

Transitant pel teatre d’ombres i d’objectes, ha desenvolupat tècniques experimentals mitjançant l’ús de dispositius tant analògics com digitals. Amb aquesta fusió, el seu treball està impregnat d’atzar i de l’expressivitat i la força que habita en els objectes manipulats, jugant des de la simplicitat i l’actitud minimalista. La paraula «besllum» és l’arrel del concepte que dona sentit a totes les seves creacions: mostrar el resultat que provoca el pas de la llum a través d’un cos tangible. L’essència del seu treball radica en estudiar la relació entre la llum i l’ombra, portant-la a l’extrem amb tota mena d’artefactes al seu abast.

Besllum ha col·laborat amb artistes sonors i músics com Kaum, Daquian, Octavi Rumbau i Zyp. Ha actuat a la Shaubude de Berlín en el marc del festival Theater der Dinge, al Thesspuppet de Tessalònica (Grècia) i al Festival de Teresetes de Mallorca. Convidats habituals a IF Barcelona, festival del qual han estat artistes residents, en col·laboració amb la biennal han actuat a Lluèrnia (Olot, Catalunya) i al festival Incanti de Torí (Itàlia), així com a l’exposició Figures del Desdoblament a Arts Santa Mònica (2015). Han format part també de l’exposició “Ressò. Música experimental i Art sonor a Mallorca” (Casal Solleric, Palma, 2022).

25 de novembre de 2023, de 10 h a 19 h, al Centre Cívic El Sortidor (Barcelona)
Durada del taller: 8 hores
(Obertura del taller a les 20 h)
Preu: 60€* 
*Gratuït per als/les artistes residents del Centre Cívic El Sortidor (enviar mail a ifbarcelona.info@gmail.com) i descompte del 15% per a socis d’UNIMA, alumnes i exalumnes de l’Institut del Teatre i socis de Putxinel·li/Titeresante (taller amb descompte: 51€).
Formulari d’inscripció aquí 

Obertura del taller ‘El procés d’alliberar l’artista’, de Besllum

25 nov | 20h | Centre Cívic El Sortidor (Barcelona) | GRATUÏT

En aquesta obertura es posarà en comú amb el públic el treball desenvolupat al taller ‘El procés d’alliberar l’artista’. Es tracta d’un laboratori audiovisual que treballarà, a partir de “La llibertat guiant el poble” de Delacroix, per generar un relat escènic i profunditzar en el procés creatiu.

Foto companyia

La companyia Besllum es crea a Mallorca el 2011, en mans de Joana M. Pericàs i Pau Caracuel. Besllum es dedica a la recerca i creació d’experiències artístiques enllaçant les arts escèniques, la ciència i la tecnologia. Transitant pel teatre d’ombres i d’objectes, ha desenvolupat tècniques experimentals mitjançant l’ús de dispositius tant analògics com digitals. Amb aquesta fusió, el seu treball està impregnat d’atzar i de l’expressivitat i la força que habita en els objectes manipulats, jugant des de la simplicitat i l’actitud minimalista.

La paraula «besllum» és l’arrel del concepte que dona sentit a totes les seves creacions: mostrar el resultat que provoca el pas de la llum a través d’un cos tangible. L’essència del seu treball radica en estudiar la relació entre la llum i l’ombra, portant-la a l’extrem amb tota mena d’artefactes al seu abast.

Besllum ha col·laborat amb artistes sonors i músics com Kaum, Daquian, Octavi Rumbau i Zyp. Ha actuat a la Shaubude de Berlín en el marc del festival Theater der Dinge, al Thesspuppet de Tessalònica (Grècia) i al Festival de Teresetes de Mallorca. Convidats habituals a IF Barcelona, festival del qual han estat artistes residents, en col·laboració amb la biennal han actuat a Lluèrnia (Olot, Catalunya) i al festival Incanti de Torí (Itàlia), així com a l’exposició Figures del Desdoblament a Arts Santa Mònica (2015). Han format part també de l’exposició ‘Ressò. Música experimental i Art sonor a Mallorca’ (Casal Solleric, Palma, 2022).

25 de novembre de 2023, a les 20 h, al Centre Cívic El Sortidor (Barcelona)

Preu: entrada gratuïta

‘Dragón con cola de tiburón’ (cia. La Bayka) i ‘Myrmekodia’ (cia. Ola Muchin)

26 nov | 19 h | Espai La Bayka (L’Hospitalet de Llobregat) | INSCRIPCIONS

Dragón con Cola de Tiburón

“Aquesta és una història d’una ciutat poderosa i majestuosa, construïda a la vora de la mar, famosa pels seus artefactes estranys i carrers moderns. Tot i així, un dia un dia va aparèixer una criatura terrible, i la sort de la gran urbs va canviar”.

Foto companyia

Dragón con Cola de Tiburón és un conte visual que forma part del nou espectacle de la companyia La Bayka, a partir del joc amb el teatre de llums i ombres (apte a partir de 6 anys).

Fitxa artística

Idea i direcció: Mauricio Riobó
Mirada externa: Carles Codina
Tècniques de la manipulació: teatre d’ombres
Manipulació d’ombres: Mauricio Riobó i Aleksandra Muchin
Construcció de titelles i escenografia: Aleksandra Muchin i Mauricio Riobó
Suport tècnic: Olaf Peña i Danny Rodriguez
Producció i distribució: Espai La Bayka
Nom de la companyia: La Bayka

La Bayka va ser fundada al 2019 a partir de la fusió entre Mauricio Riobó (cia. Mau Teatro) i Aleksandra Muchin (cia. Ola Muchin), a part de la col·laboració d’artistes de diferents àmbits. La Bayka té, com a base, la necessitat d’experimentar amb diferents disciplines escèniques i plàstiques amb l’objectiu de poder trobar un discurs estètic propi. D’aquesta manera, els integrants de la companyia utilitzen, entre altres eines teatrals la narració oral, el teatre d’objectes, el teatre en miniatura, titelles de fil, teatre d’ombres, bufó, teatre gestual, etc. Tots aquests llenguatges entren en joc per crear un resultat estètic sempre acompanyat i travessat de molta dosis d’humor i sobretot, d’ironia. Més informació sobre els seus projectes: https://labayka.art/inicio/compania-la-bayka/ 

Myrmekodia

Myrmekodia és una obra realitzada dins una petita caixa on l’espectador/a té l’oportunitat d’espiar aquest micro món a través d’una lupa, i sentir sorolls i veus onomatopeiques realitzades en viu. Aquest breu espectacle resumeix en pocs minuts i amb molta dosi d’ironia i humor negre la història d’autodestrucció d’una civilització d’éssers antropomòrfics.

Fitxa tècnica:

Nom de l’espectacle: Myrmekodia
Direcció: Aleksandra Muchin
Mirada externa: Magico Herrera
Música: Todos Los Mundos
Construcció de titelles i escenografia: Aleksandra Muchin
Tècniques de manipulació: titelles de varilla, titella de taula, pop up.
Suport tècnic: Mauricio Riobó, Danny Rodriguez
Producció i distribució: La Pupila Produccions i Espai La Bayka
Nom de la companyia: Ola Muchin
Crèdits imatge: Ola Muchin_ Myrmekodia_by Mauricio Riobó

26 de novembre de 2023, a les 19h, a l’Espai La Bayka (L’Hospitalet de Llobregat)
Públic: a partir de 6 anys
Entrada gratuïta amb inscripció (fins completar aforament)
Reserva entrades: https://labayka.art/inicio/contacto

‘Hospital de campo’, de Societat Doctor Alonso (Presentació del projecte en curs)

28 nov | 19h | L’Estruch – Fàbrica de Creació de les Arts en Viu (Sabadell) | GRATUÏT 

Hospital de campo prové de la sensació, particular i compartida, de què tots estem malalts. 

Quan ens preguntem per la naturalesa dels mals que arrosseguem, que apareixen tant en els nostres cossos com en les nostres psiques, es dibuixa una espècie de tret comú. Aquest el podríem definir com l’abandó de la dimensió subjectiva de la nostra existència corporal.

Foto companyia

En aquesta residència-laboratori, la companyia treballa al voltant dels eixos dramatúrgics claus del procés: la idea del dolent, la idea del desdoblament i la relació entre el pacient i el que cura. Tot això, amb la idea de generar “noves performances” per tractar les nostres dolències.

Hospital de campo és un projecte resident a IF Barcelona durant el bienni 2023-2024. IF Barcelona acompanya processos de creació en forma de coproduccions i projectes en residència que es presenten en el marc del Simposi, amb compromís d’estrena en l’edició següent del festival.

Equip artístic

Dramatúrgia: Sofía Asencio, Tomas Aragay
Direcció escènica: Tomas Aragay i Sofia Asencio
Creació i interpretació: Héctor Arnau, Julia Barbany, Beatriz Lobo i Victor Colmenero
Creació de l’espai escènic i lumínic: Víctor Colmenero

La companyia 

Societat doctor Alonso, dirigida per Tomás Aragay (director de teatre i dramaturg) i Sofía Asencio (ballarina i coreògrafa), ha construït un llenguatge que troba una de les seves claus fonamentals en el concepte de desplaçament. La companyia es proposa indagar en la manera en què el desplaçament modifica el llenguatge, quan alguna cosa se situa fora del seu lloc, àmbit o espai propi, tant pel que fa a la seva gramàtica constitutiva com pel que fa a la lectura que un observador pot fer. Aquesta maniobra de desplaçament s’ha revelat com una eina eficaç per generar espais de discurs poètic que posen en qüestió l’statu quo de la nostra comprensió de la realitat: desplaçar per desvetllar quelcom.

L’elecció de l’equip artístic per part de la companyia es basa en la compartició de tot un conjunt de principis clau, que donen sentit a la pràctica dels seus darrers anys.

L’equip està format per persones de les quals valoren el potencial artístic, que destaquen per llur personalitat singular i per la relació que estableixen amb l’escena. Altrament, es caracteritzen per un treball fonamentat en l’experimentació, la investigació i l’heterodòxia. Tanmateix, el que realment comparteixen, és el gust que passen treballant plegats. 

28 novembre, a les 19 h, a L’Estruch de Sabadell (Sala 10)

Entrada gratuïta (fins a completar aforament)

Presentació del llibre ‘Teatro de objetos documentales’, de Shaday Larios (La Uña Rota, 2023)

29 nov | 16:30h | Institut del Teatre (Barcelona) | GRATUÏT

Presentació del llibre a càrrec de Marina Garcés en diàleg amb l’autora. Obre la presentació Sílvia Ferrando, directora de l’Institut del Teatre 

Presentem el darrer llibre de Shaday Larios a quatre mans amb un diàleg entre la mateixa autora i la pensadora Marina Garcés, en una trobada que dona cloenda al Simposi. Lluny d’un final tancat, aquesta trobada és una invitació al món obert, extens i comú: el que compartim persones i objectes. 

El llibre i el seu univers

Teatro de objetos documentales (La Uña Rota, 2023) ens fa transitar pel món dels objectes, els que ens acompanyen i els que abandonem, els que hi són i els que ja no, els que vindran. L’autora es fixa en com els objectes estan profundament travessats per el que es  individual i col·lectiu, i en com problematitzen les temporalitats estables i, així, fan porosa la frontera entre vida i mort.

El llibre sorgeix de la investigació-creació i de l’experiència pedagògica de l’autora. Larios desborda la teoria escènica: entremescla lectures pròpies que viatgen des de l’antropologia, la filosofia i la literatura. Tot això es fusiona amb les referències al cinema, a les arts visuals i a la història de l’art. El seu bagatge i anys de recerca, i sobretot la seva passió, fan d’aquest llibre un assaig fascinant.

Així, les seves pàgines despleguen un univers que posa el focus en com els objectes esdevenen documents. Tot i això, hem de tenir present el que Andrea Soto defensa als seus llibres: cal fer migrar les categories. Això és el que precisament Larios fa amb la categoria de «document», allunyant-lo de la significació lligada a les polítiques públiques que institucionalitzen memòries i revelant com els objectes ens situen en unes coordenades temporals que també singularitzen la vida.

L’autora teixeix un mapa poètic i teòric, on plasma també les característiques del teatre d’objectes documental, diferenciant-lo del teatre documental i del teatre d’objectes. 

L’autora

Shaday Larios (Mèxic, 1978) és assagista, dramaturga, investigadora i creadora escènica. I per damunt de tot això, és una fascinada pels objectes. Aquesta artista és especialista en lligar i teixir els entramats existents entre memòries, objectes i comunitats. Doctora en arts escèniques per la Universitat Autònoma de Barcelona, és també llicenciada en lletres espanyoles per la Universitat de Guanajuato.

Shaday Larios. Foto  Anna Bayó

La passió de Larios pels objectes és posada en pràctica amb la companyia Oligor y Microscopía, juntament amb Jomi Oligor. Amb ell i Xavier Bobés, va fundar El Solar. Agencia de detectives de objetos.  Altrament, aquesta passió es veu plasmada en els seus llibres, on des de la teoria i la pràctica desplega un univers trenat de manera hipnòtica, que fa entrar el lector en el món latent dels objectes. 

“Hay un mundo silencioso detrás de las cosas siempre a punto de revelarse. […]. Creo que el teatro de objetos, y otras líneas de trabajo a su alrededor, constituyen un lugar, un observatorio muy potente, para entender e indagar sobre nuestras relaciones con la cultura material”.

http://www.larota.es/autores/autores/shaday-larios

L’acompanya:

Marina Garcés (Barcelona, 1973) és filòsofa, activista i docent. El seu treball transita en el camp de la política i el pensament crític. Garcés insisteix en la necessitat d’articular una veu que cerqui el compromís, l’acció i l’emancipació a partir de la consciència de la nostra independència en un món compartit. És una autora realment prolífica; podríem destacar, entre moltes altres publicacions, els llibres d’assaig: Filosofía inacabada (Galaxia Gutenberg, 2015), Nova il·lustració radical (Anagrama, 2017), Ciutat Princesa (Galaxia Gutenberg, 2018) o Malas compañías (Galaxia Gutenberg, 2022).

Altrament, a l’autora la veiem vinculada a nombrosos projectes vinculats de pensament experimental, pràctic i col·lectiu. Garcés defensa la filosofia com una forma de vida, per tant, se centra en com la filosofia habita sense interrupció tant fora de classe, com sobretot, en els espais íntims i invisibles. La veu de Marina Garcés acompanya molt en una actualitat que pesa, i apunta enllà: “En un temps caracteritzat per escenaris de no-futur, quina força pot tenir una promesa?” 

http://www.marinagarces.com

29 de novembre de 2023, a les 16:30, a l’Auditori de l’Institut del Teatre
Entrada gratuïta