(David Laín encarnant al lleó del Llibre de les Bèsties. Foto T.R.)

S’ha programat aquest diumenge 3 i el proper 10 de març de 2024, a la Casa dels Contes, al barri de Gràcia de Barcelona, l’espectacle El Llibre de les Bèstiesde Ramon Llull a càrrec de David Laín i Teresa Puig, amb sessions a les 11h, 1h i 16:30h. Ho ha anunciat el veterà David Laín com un comiat de la seva carrera de titellaire, tot i que hem de relativitzar aquestes paraules, ja que bé sabem els qui tenim aquesta professió que no és fàcil deixar els escenaris, i que sempre hi ha excepcions i excuses per portar-se un mateix la contrària.

David Laín i Teresa Puig. Foto T.R.

El cas és que ho ha fet en David Laín de la mà de Teresa Puig, la persona que s’ha inventat i condueix amb encertada mà La Casa dels Contes, un espai màgic situat al carrer Ramón y Cajal, 35, del barri de Gràcia de Barcelona. Hem dit màgic però també el podríem qualificar d’entranyable, llaminer, pròxim, íntim i pròdig, tenint en compte que ajunta les funcions de llibreria, biblioteca, sala d’exhibicions i espai de tallers i d’assaig, tot concentrat en un local de dimensions reduïdes en les que, però, hi cap tot i bé.

Es tracta d’un espectacle de contes explicats amb titelles que a vegades són màscares amb David Laín com intèrpret de la part més titellaire, i la Teresa Puig en el rol de música, mentre els dos es van repartint les funcions narratives dels contes.

Foto T.R.

La majoria són faules d’animals, extretes del Llibre de les Bèsties, de Ramon Llull. Com diu la Vikipèdia, ‘El Llibre de les bèsties és una narració breu de caràcter trobadoresc que forma part del Llibre de les meravelles de Ramon Llull. En Fèlix troba durant el seu viatge uns frares que li expliquen que a prop d’allí hi ha un gran aplec d’animals, reunits per escollir un rei. El lleó guanya a les votacions i com que no inclou Na Renard, o sigui, la guineu a la seva cort, aquesta intenta ascendir al poder a través de l’engany i la por. Al final hi ha una batalla que guanya el lleopard, però el rei el mata i Na Renard passa a ser membre del consell. Aquest llibre el va dedicar a Felip IV de França per ensenyar-lo a dirigir la cort i ens ensenya a no confiar gaire dels qui ens envolten’.

Són, per tant, faules morals que l’autor va escriure per alliçonar als magnats del seu temps, lliçons que Teresa Puig i David Laín traslladen a l’època actual, mostrant el caràcter universal que tenen aquests contes quan estan fets amb art i intel·ligència, qualitats de les que l’insigne autor mallorquí n’estava més que dotat.

Foto T.R.

Crec que la principal gràcia d’aquest espectacle a dos és la magnífica senzillesa de la proposta, per la qual els dos rondallaires s’adrecen als espectadors amb els mínims elements indispensables, per despertar la seva imaginació i atrapar d’aquesta manera llur atenció, com en efecte es va demostrar durant la sessió a la que vaig assistir.

Es preciós veure el desplegament de les qualitats teatrals de David Laín, dotat d’unes facultats envejables en el domini de la veu i del temps dels titelles, en aquest cas molt senzills, plans unes vegades, corporis altres, amb fils o simplement màscares, enginys que sobretot demanen que hi hagi al seu darrere un actor amb molt d’ofici capaç d’improvisar i de saber treure tot el suc als elements utilitzats.

David Laín desencarnat amb la màscara del lleó. Foto T.R.

Estem parlant d’algú que porta més de quaranta anys dalt dels escenaris (veure aquí), amb més de trenta espectacles a les espatlles, molts dels quals han seguit vius fins ara, i que no fa gaire va tenir la gosadia de reinventar-se amb noves propostes en les que incorporava registres d’actuació fins llavors mai provades (penso, per exemple, en El Col·leccionista de Pors, vegeu aquí). S’entén que la proposta que s’ha presentat a La Casa dels Contes pugui considerar-se com un verdader luxe per a la clientela habitual d’aquest espai de Gràcia. Especialment si a més a més de l’experiència de Laín, hi sumem la de l’actriu Teresa Puig.

En efecte, Teresa Puig, en un paper més joglaresc i d’acompanyament musical, va mostrar unes qualitats excel·lents per a la feina proposada, les pròpies d’una actriu que coneix bé l’ofici de la rondallística, a la qual ha dedicat ni més ni menys La Casa dels Contes, així com diversos espectacles de la seva autoria.

Important destacar l’enginy amb el que s’han elaborat els titelles, seguint l’estil de síntesis que exigeix el gènere, aquest minimalisme expressiu que és una de les característiques de la feina de David Laín, i que l’ha permès encarar-se amb èxit amb tantes temàtiques i autors al llarg de la seva carrera artística.

David Laín amb el teatret original de l’Estenedor del 1978. Foto de Jesús M. Atienza (2012)

Una proposta que satisfarà als més petits, els quals seran introduïts en els secrets de les arts de Talia des de la íntima proximitat que proporciona la Casa dels Contes, i de la mà d’alguns dels més experimentats titellaires i narradors de contes del nostre país. Tal com dèiem, tot un luxe!