(Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans, amb el cartell de la Diada Mundial Titellaire. Foto UNIMA Cat.)

S’ha celebrat durant tot el dijous 21 de març de 2024 la Diada Mundial Titellaire al Museu Internacional dels Titelles de Catalunya, a la Masia de Can Falguera de Palau-Solità i Plegamans.

Organitzada per la UNIMA Catalunya i el MIT, la Diada ha comptat amb un dens programa d’activitats, amb actuacions de cinc companyies catalanes, una visita guiada al Museu de Can Falguera, un vermut seguit d’un dinar de campanya pels titellaires presents, la presentació d’un llibre sobre la tradició dels gegants al barris de Barcelona, i la lectura a càrrec del director i titellaire furero Àlex Ollé del text escollit per UNIMA Internacional aquest any, escrit per la titellaire Bòsnia-peruana Inés Pasic. Per acabar, s’ha representat a l’escenari del Teatre de la Vila l’espectacle Rigoberta i el Windingo, de Kali Teatre.

La Diada però ha continuat encara al dia següent amb una trobada Online amb el gran titellaire de Salamanca Jaime Santos, dins del programa que la UNIMA Cat organitza de xerrades amb personalitats rellevants del món dels titelles. Vegeu aquí.

Actuacions el matí

Parlaments

Ha començat la diada tal com estableix l’ortodòxia d’aquest tipus d’actes: amb els discursos dels organitzadors coronats per la intervenció de l’alcalde de Paulau-Solità i Plegamans, el senyor Oriol Lozano.

L’Alcalde, Oriol Lozano, Teia Moner i Carles Cañellas parlen amb la televisio local. Foto T.R.

En efecte, ha iniciat la sessió Teia Moner, vicepresidenta de la UNIMA Catalunya, directora i fundadora del MIT, amb unes paraules que han emfatitzat l’enorme seguiment que la població de la vila ha fet de la Diada, amb molts titelles posats als aparadors, participació de les associacions de persones grans, de les escoles y de l’associació de poetes.

A continuació Carles Cañellas, president de la UNIMA Catalunya, ha explicat al públic de nens, mestres, avis, titellaires i demés persones que s’han acostat a la Masia de Can Falguera, què és la UNIMA, la Unió Internacional de la Marioneta, una organització mundial fundada a Txèquia l’any 1929, amb quasi bé 100 anys d’existència, així com el sentit d’aquesta Diada Titellaire que es celebra a tots els països del món.

Per acabar, l’alcalde de la Vila, el senyor Oriol Lozano, s’ha dirigit especialment als nens i també als grans amb un registre d’animador teatral, cosa que ha fet molta gràcia als assistents. I de seguida, han començat les representacions de les 4 companyies, que estaven instal·lades en quatre espais diferents del jardí que envolta la Masia on està el MIT.

Ventrilòquia a càrrec de Xavier Margenat

Vingut de la localitat de Salt, tocant a Girona, ha sigut el primer a actuar el ventríloc i narrador-escriptor de contes Xavier Margenat, que ha mostrat al públic les seves habilitats de desdoblar-se en els diversos personatges que ha presentat: un drac devora llibres, un voltor que parla com un lloro, un gos màgic i un cuc amb moltes ganes de saltar i escapar de les mans del titellaire.

Xavier Margenat amb el monstre devora llibres. Foto T.R.

Ha demostrat Margenat disposar d’una molt bona tècnica de posar veu als titelles sense que se li notés el moviment dels llavis, amb una actuació plena de dinamisme, d’humor i de diferents números de màgia, seguint una tradició que estableix màgia i ventrilòquia com dos gèneres que molt sovint van junts.

Xavier Margenat amb el voltor. Foto T.R.

Ha destacat Margenat per la seva simpatia i per una bona escolla de gags i d’equívocs entre el ninot i el seu portador, mostrant la vessant més còmica, fresca i desimbolta de l’art de la ventrilòquia.

Carles Cañellas i la marioneta de fil

Ha estat tot un luxe veure al decà dels titelles de fil a Catalunya i a tot Espanya, en Carles Cañellas, actuar amb una de les seves marionetes pertanyents a l’espectacle Aubuster. Uns personatges que conformaven tota una família en l’obra original i que ara Cañellas n’utilitza un d’ells per iniciar el seu muntatge Solista. Una figura que simbolitza el descobriment de la marioneta i l’inici del viatge de la manipulació a través del fil.

Carles Cañellas amb la seva marioneta. Foto T.R.

De l’interior d’una maleta, l’actor extreu una cadireta, després un artefacte de fusta que observa sense saber per a què serveix. Mentrestant, sorgeix de la maleta un ninot que es mou “autònomament”. En la seva intervenció, totes les accions estan encaminades a mostrar un principi bàsic del teatre de marionetes: l’equilibri inestable.

Foto T.R.

Sempre és un gust veure una marioneta ben manipulada i poder captar la poesia dels fils que estableixen una verticalitat al titella, trencant la linealitat del temps i imposant un domini subtil sobre la llei de la gravetat. Coses que sempre sorprenen i captiven al públic.

Helena de Sola i els seus Homes Bala

La tercera actuació que hem pogut veure ha estat a càrrec de la titellaire Helena de Sola, de la cia Sola, amb un dels números del seu espectacle Circoland. Concretament amb aquests dos preciosos titelles coneguts com Homes Bala, ja que executen el clàssic número circense dels artistes que es posen en un canó i surten disparats. Un número que sempre és més recomanable fer-lo amb persones de fusta que amb senyors o senyores de carn i ossos.

Helena de Sola amb els dos titelles acabats d’aterrar. Foto T.R.

Helena de Sola munta el número amb dos titelles que vistos de lluny, semblen dos dimonis, per la capa vermella que duen i les olleres que es confonen en les clàssiques protuberàncies banyudes del dimonis. Un número que ha mostrat molt bé les habilitats de còmic i de titellaire que té l’Helena, amb una gran presència com actriu, i un savoir faire amb els nens ple de gràcia, elegància i ofici.

Helena de Sola amb els dos Homes Bala. Foto T.R.

Els Homes Bala van aconseguir volar pels aires i caure en una cistella davant de l’atònit públic, que va premiar a Sola amb sentits aplaudiments.

Elena Mesa i Joan Gispert, de la Micro-Troupe, amb el Senyor Borra

La Micro-Troupe, de Sant Pere de Riudebitlles, es va oferir també a estar present a la Diada Mundial Titellaire amb un esquetx del seu personatge el Senyor Borra, que normalment protagonitza un espectacle relacionat amb els llibres i les biblioteques.

La Micro Troupe en plena funció Foto T.R.

Es defineix la companyia com de Titelles i Clown, i és que tant el Joan com l’Elena pertanyen a aquests dos mons de l’espectacle: bona presència actoral, ofici de còmics i de titellaires.

Joan Gispert i Elena Mesa amb el Senyor Borra. Foto T.R.

En el cas del Senyor Borra, l’encarregada de moure el titella és Elena Mesa, que va mostrar el gran dimoni que té de la gestualitat i del joc de veus del personatge, mentre Joan Gispert s’encarregava de la música en el paper de presentador circense, exigint al protagonista sempre ‘el més difícil encara!’

Una actuació molt ben ajustada al temps i al públic de la Diada, que va atrapar amb força als nens i als adults que seien davant dels dos artistes.

Contacontes de Mercè Framis a les escoles

També, durant tot el matí, la Companyia Mercè Framis ha representat el seu espectacle Contacontes amb titelles a les Escoles Bressol El Sol, Patufet i Moixaina, de Palau-Solità i Plegamans.

Mercè Framis en una reporesentació de teatre d’ombres. Foto companyia

Vermut i dinar titellaire

El pati del MIT, un magnífic espai ample i obert que compta amb un escenari, ha estat el lloc on els organitzadors de la Diada han instal·lat taules i s’ha servit el vermut i el dinar que s’havia encarregat pels titellaires i convidats.

D’esquerra a dreta, Mercè Framis, Eudald Ferré, Joan Gispert i Joana Vulart, a l’hora dels cafès. Foto UNIMA Cat.

Unes hores de tranquil·la convivència i intercanvi d’opinions, abans de passar a les sessions de la tarda.

Gegants de Barri

S’ha presentat als titellaires i convidats presents el treball realitzat pels estudiosos antropòlegs Manuel Delgado, Sandra Anitua, Analelly Castañeda i Mikel Fernandino. Un interessant estudi que s’havia presentat al Ròmbic de 2023 (veure aquí) i que pretén mostrar els inicis dels moviments populars de titelles i gegants al carrer que es van viure als anys 70, 80 i 90 del segle passat, quan es van assentar les bases d’un moviment que ha tingut una gran volada, especialment quan més endavant la Generalitat de Catalunya se’l va apropiar, en el seu intent de potenciar i controlar des del poder la cultura popular a Catalunya.

Els tres presentadors del Grup de Recerca del ICA (Institut Català d’Antropologia). Foto UNIMA Cat.

Per això és tan important que estudis seriosos sobre la matèria estableixin els orígens realment populars i de lluita autònoma dels barris que van tenir aquestes primeres iniciatives, molt relacionades amb les lluites veïnals de l’època.

Cercavila del Grupo-Taller de Marionetas de Pepe Otal per un carrer de la Barceloneta a finals dels anys 70, amb un esquelet gegant. Pepe Otal amb xancres i un barret de copa al darrera. A l’esquerra de la imatge, un joveníssim Jordi Pinar. Amb el paraigües, l’activista llibertari de la Barceloneta Josep Romeu. Foto d’autor desconegut

Un treball que també reivindica la feina feta per les joves companyies de teatre i de titelles del moment, com Comediants, Titelles Babi, el Taller de Marionetes de Pepe Otal, Plantxet i Cia, l’Estaquirot teatre, Artristras, per citar-ne només unes quantes, que tant van fer per crear les bases d’aquest moviment.

Àlex Ollé presenta el missatge de la UNIMA, escrit per Inés Pasic

Ha estat un gran encert haver convidat al director de teatre i òpera, l’ex-furero Àlex Ollé, que en aquests moments és Artista Resident al Gran Teatre del Liceu. Es tracta d’una de les figures més importants del teatre català que sempre ha reivindicat els seus orígens titellaires, primer en els seus inicis a l’Institut del Teatre quan va entrar a l’Escola de Titelles que llavors dirigien Joan-Andreu Vallvé i Josep Mª Carbonell, participant en produccions com El Metge a Garrotades, de Molière. Després com manipulador en el popular programa La Cucafera de TV3, creat per Josep Mª Obiols, abans del seu també exitós Planeta Imaginari.

Àlex Ollé en la seva presentació. Foto UNIMA Cat.

En el parlament que ha fet al Teatre de la Vila de Palau-Solità, Ollé ha parlat de com els titelles han estat presents en tantes produccions teatrals i operístiques seves, començant per l’imponent Hèrcules que va obrir les Olimpíades de 1992.

Àlex Ollé amb la imatge de La Cucafera. Foto UNIMA Cat.

Ha citat també l’òpera Le Gand Macabre, de György Ligeti amb llibret escrit pel conegut titellaire Michael Meshke a partir de l’obra de Michel de Ghelderode, amb una impressionant escenografia d’Alfons Flores conformada per un gegantesc titella d’una dona que gira, s’obre per diversos llocs i es transforma per projeccions de maping en múltiples espais i figures,.

Amb la imatge del titella de El Gran Macabre, de Ligeti. Foto UNIMA Cat.

A continuació, Àlex Ollé ha llegit el text d’Inés Pasic, que aquest any ha estat la figura convidada a escriure el missatge de la UNIMA Internacional:

Missatge d’Inés Pasic per la Diada Mundial Titellaire 2024

Saludo en nom d’UNIMA mundial a tots els titellaires per la Diada Mundial Titellaire. Per als meus estimats col·legues, caminants del somni compartit, intèrprets de l’actualitat atemporal… Som gent que exerceix un dels oficis més humils. La paradoxa és que, malgrat això, conversem, debatem i ens enfurismem amb el món diví amb la intimitat i la franquesa d’un vell matrimoni.

Cada cop que un cap de fusta cobra vida a les nostres mans o els fils d’una marioneta reafirmen la connexió entre tot el que és vivent, ens redescobrim protagonistes de la història representada.

Inés Pasic en un curs a l’Institut del Teatre. Foto Jesús M. Atenza

Cada vegada que un objecte animat ens desvetlla les memòries que ens habiten o els misteris arcans es fan presents en joc de llum i ombra, el nostre temps històric fa esponsalles amb allò atemporal.

Quan els personatges que viuen a flor de la nostra pell s’apoderen de parts del nostre cos descobrim que un home conté la humanitat sencera.

Més enllà de totes les maneres possibles del nostre art, en lliurar-nos al joc amb titelles, estem oficiant un antic ritual. Fem palpable i visible el que no és i alhora fem que el titellaire i el públic vivenciïn la seva pròpia transcendència.

Estem vivint temps meravellosos i alhora aterridors. Però no va ser sempre així! Com la humanitat, estem caminant per la vora de la pròpia extinció o potser mai no vam estar tan a prop de fer nostre el foc de Prometeu?

Tremenda irreverència! És el signe de la nostra estupidesa o salt quàntic de la nostra consciència?

Arribarem a la massa crítica que produirà el canvi necessari, o serem disminuïts per inèrcia, desinformació o por?

Inés Pasic en una escena dela seva obra ‘Desde el azul’. Foto companyia

Quantes respostes i propostes podem donar i quantes podem fer?

Poden els titelles salvar el món del canvi climàtic, de les guerres o de l’esclavatge?

No ho sé!

El món és el que és i no hi ha garanties per a ningú ni res. Com va dir un meravellós poeta, “es fa el camí en caminar”.

El que sé, per experiència i pràctica d’aquest meravellós art, és que els titelles són la llum a la foscor, el sol darrere dels núvols de la tragicomèdia humana, el refugi de les tempestes dels cors malferits.

Són la invitació a viure amb ganes i lluitar per una millor versió d’un mateix.

Ens desposseeixen de les conveniències i coses “políticament correctes”. Ens treuen les màscares de gravetat dels que ja han viscut i ho saben tot.

Ens ensenyen a jugar com a nens, sense expectatives ni preocupacions. Ells són la nostra aventura, el nostre cel i els nostres passos ferms sobre la terra. Què millor es pot regalar al món i a un mateix que la consciència de la pròpia humanitat? De mà amb els nostres titelles fem “la bona cara als temps que vénen” perquè són un excel·lent pretext per treure les titelles dels baguls i fer un bon espectacle. Feliç Dia Mundial de Titelles Inés Pasic.

Inés Pasic (Bòsnia Hercegovina)
Graduada al Conservatori de Sarajevo, professora de piano.
Codirectora de THI i directora de Gaia teatre a Teatre Hugo i Inés i Gaia teatre.
Es dedica al teatre desenvolupant noves tècniques de llenguatge corporal. En la seva trajectòria professional ha participat en més de 300 festivals de titelles, mim i dansa arreu del món, dictat centenars de tallers per als professionals i impartit classes mestres a més de 50 països.

(Traducció de Carles Cañellas)

Actuació de Kali Teatre amb Rigoberta i el Windigo

Amb direcció d’Adrià Aubert i interpretada per Elsa Lluch que també n’és la autora, s’ha presentat al Teatre de la Vila l’obra Rigoberta i el Windigo. Diu el programa:

Aquesta és la història d’una comunitat indígena que perd el seu territori per la fam insaciable d’un monstre que no sap qui és i que només pensa en ell mateix: el Windigo. Però una nena i la seva àvia confrontaran la bèstia per descobrir-ne l’origen i recuperar la terra i els seus drets.

Elsa Lluch en plena funció. Foto companyia

Va demostrar Elsa Lluch les seves grans facultats com actriu i cantant en una obra de missatge ecològic, molt compromesa en les problemàtiques que tant ens afecten avui en dia.

Explica la història d’una comunitat indígena que perd el seu territori per la fam insaciable d’un monstre que no sap qui és i que només pensa en ell mateix: el Windigo. Però una nena i la seva àvia confrontaran la bèstia per descobrir-ne l’origen i recuperar la terra i els seus drets.

Foto companyia

L’obra pretén mostrar com cada decisió que prenem, incideix en la devastació del planeta, en la desforestació, contaminació i extracció de recursos, i també afecta a les comunitats humanes on es produeix allò que comprem.

Un meritori treball d’algú que ha posat una enorme energia i tot el seu entusiasme en la voluntat d’assegurar al món un futur que el nostre present li nega.