Fotografía Marta Mas

Encara es pot veure al Teatre Lliure aquesta magnífica versió de la gran novel·la de Mijaíl Bulgákov (fins el 25 d’octubre) que el director Àlex Rigola ha presentat al teatre de Montjuic, un clàssic del segle XX que mai perd la seva actualitat, ben al contrari, el seu interès no para de créixer en aquests inicis de l’actual segle.

Sens dubte abordar-la és un repte per a qualsevol director, enfrontar-se a la complexitat d’una novel·la que demana una atenta lectura per orientar-se bé en els seus diferents apartats que transiten per una multitud de gèneres i registres. Un repte que Àlex Rigola i els seus catorze actors han superat amb escreix en la seva proposta escènica.

Fotografía Marta Mas

Crec que la raó d’aquest interès creixent per la novel·la radica en l’esmentada barreja de gèneres dramàtics i literaris dels que fa gala l’obra, amb una envejable llibertat, fent-nos passar de la sàtira al drama amorós, filosòfic i fins metafísic, a la novel·la històrica, al pensament místic, a la crítica social i política més punyent, i a la farsa més desvergonyida i hilarant.

És a dir, els personatges passen de situacions típicament de farsa al registre al·legòric, posant veu a figures de la història o de la mitologia. I això, al meu entendre, li dona una tremenda càrrega innovadora, avançant-se a una mena de literatura -i de teatre- que s’escapa dels psicologismes en ús, dels drames domèstics i casolans, i s’enfoca vers nous plantejaments.

L’obra té, com és ben sabut, escenes o capítols antològics, com la que inicia la novel·la, amb la trobada dels dos escriptors socis del Massolit, associació d’escriptors de l’època estalinista, i el Dimoni, encarnat en l’especialista en màgia negra Woland; o l’escena de la gran sessió de màgia al Teatre Nacional de Moscú desplegada per Woland i la seva comitiva, on la societat moscovita de l’època soviètica, extrapolable a l’actual barcelonina, és ridiculitzada sense compassió; per no parlar de la Nit de Walpurgis que entronitza a Margarita com la reina de l’Aquelarre.

Fotografía Marta Mas

La posada en escena de l’obra presentada al Lliure ha marcat notablement aquests diferents registres interpretatius, potenciant potser el costat més al·legòric dels personatges, cosa d’agrair al meu parer, amb les figures capitals de Woland, el Mestre, Margarita i el poeta Iván Nikolâievich Desamparat, magistralment interpretats per Francesc Garrido, Nao Albet, Laia Manzanares i Nil Cardoner.

I també, per descomptat, les escenes històriques que protagonitzen Ponç Pilat i Jesús, tan ben interpretats els dos per Miranda Gas i Carles Roig, amb les figures complementàries de Levi Mateu i Caifàs, a càrrec de Biel Duran i Frank Capdet. Escenes brillants que posen el poderós contrapunt històric i metafísic al costat més circumstancial i psicològic dels drames personals i de la sàtira de les escenes més farsesques.

Fotografía Marta Mas

Això no vol dir que aquestes hagin quedat en un segon pla, amb un vestuari i una música que semblen voler banalitzar correctament allò que es critica, i que marca amb més solemnitat el desenllaç de la Nit de Walpurgis o Nit de les Bruixes, moment clau de l’obra on els drames es desenreden i paradoxalment tenen lloc les redempcions. Molt encertat posar l’Aquelarre pròpiament dit de les Bruixes només insinuat, sense adelitar-se amb les escenes de sexe, que desperten i es deixen en la imaginació de l’espectador.

Fotografía Marta Mas

Va ser un gust pels espectadors que coneixen l’obra gaudir d’aquesta oportunitat de veure els seus personatges i els seus moments de més impacte encarnats en actors i actrius, donant vida i veu a unes figures que aquesta novel·la ha creat amb tanta força i potència, atrevint-se a posar la visita del Dimoni a Moscú com el motor i l’eix de tota l’obra. Un atreviment que els seus lectors mai li podrem agrair prou, i que posat en un teatre, quan s’arma amb honestedat i la veritat per davant, la fa encara més tangible i real.

Tot un regal pel públic de Barcelona.

INTÈRPRETS

Nao Albet Mestre
Frank Capdet Caifàs, Bossoi
Nil Cardoner Ivan Nikolâievitx ‘Sense sostre’
Biel Duran Likhodéíev, Leví Mateu
Jordi Figueras Berlioz, doctor
Francesc Garrido Woland
Miranda Gas Ponç Pilat
Roger Julià Gat Behemot
Laia Manzanares Margarita
Sandra Monclús Rimski, Afrani
Carlota Olcina Assasel·lo
Jordi Rico Varenukha
Carles Roig Ieixuà Ha-Notsrí
Xavi Sáez Koróviev

DIRECCIÓ
Àlex Rigola

ESCENOGRAFIA
Patricia Albizu
VESTUARI
Vera Moles
IL·LUMINACIÓ
Raimon Rius
SO
Igor Pinto
TRADUCCIÓ DE LA NOVEL·LA
Xènia Dyakonova
AJUDANT DE DIRECCIÓ
Alejandro Curiel
ASSISTENT A LA DRAMATÚRGIA
Dobrin Plamenov
AJUDANTA D’ESCENOGRAFIA
Alba Paituví
AJUDANTA DE VESTUARI
Carla Linde
ASSESSORA DE MOVIMENT
Anna Hierro
ALUMNA EN PRÀCTIQUES
Marga Calvet (ITB)
CONSTRUCCIONS
Bola del món: Cube Peak
/ Taller d’escenografia Castells
Efectes especials: In Extremis
CONFECCIONS
Confecció: Ana Gárate i Javier Navas
Acabats part de Jerusalem: David Farré
Gat Behemot i peça d’escacs: Studio Cal’Atena
I ELS EQUIPS DEL Teatre Lliure

PRODUCCIÓ
Teatre Lliure