(Interior del llibre ‘Del llapis a l’escenari’, de Joan-Andreu Vallvé)

Rematem la Diada Mundial Titellaire 2026 amb aquesta tercera crònica en la que comentem les activitats que van tenir lloc el dissabte 21 de març a Palau-Solità i Plegamans. Un programa elaborat per la Junta de Unima Catalunya i per la direcció del MIT, el Museu Internacional dels Titelles de Catalunya.

Matí

Les activitats ofertes el matí del dissabte van tenir lloc totes elles a la vila de Palau-Solità i Plegamans, una manera de que la població vagi coneixent les realitats del món dels titelles, ara que ha acollit a la masia de Can Falguera un atractiu museu de titelles (vegeu aquí).

Exposició Del llapis a l’escenari i presentació del llibre de Joan-Andreu Vallvé

A les 10h, es va fer una visita guiada a l’exposició Del llapis a l’escenari a la Biblioteca L’Alzina. Igualment s’ha presentat el llibre de Joan-Andreu Vallvé Codormí, que porta el mateix títol, editat per Pagès Editors amb la col·laboració del Centre de Titelles de Lleida, la Diputació de Lleida – Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Ajuntament de Lleida i l’Institut de Teatre.

Un llibre fonamental que fa un recorregut dels 50 anys de professió de Joan-Andreu Vallvé no a través de la literatura sinó del dibuix, de les obres i dels diferents títols eixits de la seva continuada feina creadora.

Portada del llibre de Joan-Andreu Vallvé

Després d’un inicial recorregut biogràfic, en el que l’autor ens parla de com va entrar en el món de l’escenografia i de les arts plàstiques a través del seu pare, professor d’escenografia i gran escenògraf ell mateix, el llibre ens explica els inicis de l’Escola de Titelles a l’Institut del Teatre, junt amb Josep M. Carbonell, dels espectacles que van fer i de com es van assentar les bases d’aquest ensenyament, que encara perdura amb altres noms.

Interior del llibre

Joan-Andreu Vallvé Codormí, nascut el 1948 i llicenciat en Belles Arts i en Escenografia, s’inicia en el món de l’art a través de la il·lustració, la pintura i el teatre de titelles. Crea l’Escola de Titelles a l’Institut del Teatre, on hi exerceix de director i professor. L’any 1986, amb Julieta Agustí, crea i dirigeix el Centre de Titelles de Lleida i la Fira de Titelles. És autor de contes, dramaturg, escenògraf i director d’escena. Els seus muntatges amb el Centre de Titelles han estat presents en nombroses programacions i festivals internacionals d’arreu i en escenaris com el Palau de la Música Catalana, el Teatre Nacional de Catalunya o el Gran Teatre del Liceu. (vegeu article de Damià Barbany sobre Joan-Andreu Vallvé a Putxinel·li aquí)

Conta-contes amb Aida Puig

A les 11h del mat6í, també a la Biblioteca L’Alzina, va actuar la conta-contes Aida Puig.

Aida Puig amb un titella. Foto companyia

Diu Aida Puig:

Els contes són fonamentals per a la nostra infància.
Fomenten la nostra imaginació obligant-nos a crear les imatges en el nostre cervell. Ens amplien el nostre vocabulari i la capacitat per expressar-nos millor. Desperten la nostra curiositat amb nous temes, dilemes i ens aporten sol·lucions. Ens capaciten per a inventar històries i desenvolupar la nostra creativitat.
Amb els contes teatralitzats, a més a més, els convido a viure una experiència ben entretinguda i sensorial amb la que poden descobrir diferents personatges, històries i cançons. (Més informació aquí https://www.aidapuig.cat/ )

Cercavila amb BATUKADA FESTUKADA

A les 11:30 s’inicià la cercavila a càrrec del grup BATUKADA FESTUKADA des de la Biblioteca fins a la Plaça Onze de Setembre.

Taller de Titelles

A les 12:30, es va fer un taller de titelles a càrrec de la Torre Folch a la Plaça Onze de Setembre de Palau-Solità i Plegamans.

Moment del taller. Foto Teia Moner

Tarda

La tarda del dissabte va estar dedicada als espectacles. Amb dues modalitats molt diferents entre si: les caixetes de Lambe-Lambe i l’espectacle Les Cotton, de la companyia vasco-catalana Anita Maravillas.

Lambe-Lambe amb El Patio de Cajitas

De les 17h a les 18:30h es va poder veure i gaudir del Lambe-Lambe del col·lectiu Patio de Cajitas.

Patio de Cajitas està composat per quatre companyies de dones titellaires – Cia. Cap de Cor, Lotitere, Mansa Bruja i Michimí – les quals van obrir al públic les seves caixes plenes d’històries.

Las cajitas en pleno funcionamiento. Foto Teia Moner

Patio de cajitas ens convida a descobrir el teatre Lambe-Lambe, una disciplina nascuda al Brasil on les històries es representen dins de petites caixes escèniques. És una experiència íntima, pensada per un sol espectador, on cada detall compta i cada mirada és única.

Les Cotton, d’ Anita Maravillas

Va ser al Teatre de la Vila, a les 19h, on es va poder veure aquest espectacle de la companyia Anita Maravillas, que va néixer fa anys a Barcelona i que rau instal·lada des de fa més d’un decenni al País Basc.

Els seus artífexs són Miren Larrea i Valentina Raposo, dos marionetistes ben conegudes per la professió per la seva enorme capacitat histriònica i d’improvisació, una parella explosiva com n’hi ha poques, capaces totes dues d’aixecar del seient l’espectador més flegmàtic. A l’equip també hi ha Iván Alonso, responsable de la direcció, la música original de Fran Lasuen, la llum d’Ion Chávez i l’escenografia d’Iñaki Ziarrusta, entre altres artistes. I, com sempre, la impecable construcció de les marionetes de Valentina Raposo, amb uns personatges plens de vida i presència escènica.

Foto companyia

L’obra neix d’una idea original de Miren Larrea, que ha sabut traslladar la seva visió combativa de la vida a la història d’una família, formada per una mare i dues filles, les Cotton, que abandona el seu llogaret rural per dirigir-se a la ciutat, a la recerca de més oportunitats. Encara que allà el que troba és l’explotació més despietada en una fàbrica tèxtil, on bàsicament només hi ha dones treballadores.

El millor de la proposta és la vitalitat dels personatges i no haver caigut en els recurrents sentimentalismes que no poques vegades afligeixen aquest tipus de produccions que busquen denunciar situacions similars d’explotació injusta. Les dues nenes fan el que fan tots els nens, bramar i barallar-se entre elles. S’exalta la llibertat de moviments, les sortides sobtades i els rampells. I d’aquesta mateixa energia de base la mare beu quan toca rebel·lar-se contra el dictat inhumà de l’empresari sense escrúpols.

L’obra sembla situar-nos en una època llunyana, de quan es va iniciar la industrialització mecànica, però en no deixar cap data tancada, en realitat ens està parlant d’un fet molt actual, l’explotació de les dones i dels infants, que malauradament sabem com és de recurrent en tants llocs del món, sense allunyar-nos massa de les nostres pròpies societats.

Foto companyia

Impressiona el desplegament vital de les dues intèrprets, amb un guió d’escasses paraules que dona una enorme agilitat i un ritme trepidant a l’obra. És el propi moviment de les marionetes i de les seves dues animadores les que obren els diferents espais escènics, o els transformen en altres. Tot flueix i tot encaixa amb naturalitat, però amb una energia inusitada. Més que una obra de missatge, es diria que prima el crit de rebel·lia i el rampell llibertari, buscant una exaltació compartida amb el públic, amb l’objectiu de despertar l’energia primigènia que permet aixecar-se contra la injustícia.

Foto companyia

Tota l’obra es mou en aquesta direcció dinàmica i explosiva, i crec que aquesta n’és la principal virtut, en donar una tremenda coherència dramàtica al conjunt. Contumaç obra de rebel·lia i revolta, un crit de llibertat per sacsejar l’abúlia gandula dels nostres cossos i ànimes sotmesos a la docilitat submisa del ramat.

El públic, sorprès i enardit per la proposta d’Anita Maravillas, va respondre amb entusiasme i sonats aplaudiments al final de l’obra.