La gran carpa del circ Raluy. Foto: Pinterest.

Abans l’ou, o abans la gallina? Ara mateix, just en l’inici d’aquest article, podria preguntar-me què va ser abans: els espectacles de  titelles i marionetes, o els espectacles de circ? La resposta més provable i encertada seria aquesta: des de fa segles i segles, una i altra disciplina artística han conviscut en el temps i l’espai. En els diferents pobles i en les distintes geografies.  I en aquest coincidir: s’han complementat? S’han fet la competència? Han emparentat i són família?

Esbrinar-ho amb perfecta antropologia em duria a una extensió explicativa que necessitaria més pàgines de les previstes i  s’allunyaria de les senzilles pretensions perseguides per aquest article: presentar -des de la llibertat que proporciona l’ampli territori de la ficció- un joc de miralls.

El petit castellet de la companyia de titelles Arbolé. Foto: Ileon.com.

AL contrari de les meves col·laboracions habituals a putxinelli.cat, qualificables com articles de caire històric i periodístic inserits en l’univers dels titelles, les marionetes i les ombres, la que ocupa aquest article és una mena de calidoscopi d’imatges que es contemplen davant d’un mirall…    

El mirall: vidre polit i metal·litzat. O també superfície polida de metall o altre material que reflecteix les imatges que es situen al seu davant. Mirall per a emmirallar-se.

Uns artistes circenses pertanyents a distintes disciplines  del circ clàssic, es miren al mirall. Artistes com: clowns, equilibristes, trapezistes,   contorsionistes i domadors.

Què té de particular el mirall? Doncs, que el seu reflex mostra la disciplina circense que s’hi acaba d’emmirallar, però com si aquell o aquella persona artista que l’interpreta, s’hagués transmutat en un titella o una marioneta. Jutgin vostès mateixos…

Aquest que es posa davant el mirall,  és el clown americà Paul Jung. Foto: George Karger.
El mirall ens retorna el clown titella Gustaf, acompanyat pel seu titellaire Albrecht Roser. Foto: Diarios de Marionetas-WordPress.com.
Ara, qui es mira al mirall és el clown espanyol: Ramper. Foto: Archivo Editorial Aguilar.
El mirall -relativament fidel a la imatge que té encarada- ens retorna el mateix Ramper, però, atenció!, en format titella i assegut a la falda de la somrient actriu Olvido Rodríguez. Foto: Archivo Editorial Aguilar.

Senyores i senyors que en aquest moment gaudeixen del lúdic privilegi de ser visitadors de putxinelli.cat, ho acaben de veure!, aquí no hi ha truc!, aquí tot és màgia! El clown Ramper persona palplantat davant del mirall, ha passat pel prodigiós procés instantani i metamòrfic de transformar-se en un Ramper titella  

Amb permís dels animalistes més estrictes, a continuació tenim davant el mirall una fastuosa exhibició d’elefants. Actualment, són molts els circs que pressionats pel “políticament correcte” opten per suprimir els seus números amb animals. Foto: Código Nuevo.
El mirall ens retorna uns simpàtics elefants titella. Creació d’Adauto Alves. Foto: Décio Daniel-FUNARTE.
La que es mira al mirall és la gran trapezista espanyola admirada arreu del món: Pinito del Oro. Foto: elconfidencial.com .
El mirall juganer, ens retorna la imatge d’un titella femení agafat a la barra del trapezi. Creació d’Antonio de Oliveira. Foto: Decio Daniel-FUNARTE.

Sembla increïble però és així! No abandonin la pantalla, senyores i senyors! Estan assistint a una apoteòtica desfilada de nobles persones que exerceixen el noble ofici del circ, i que  -vés a saber per quin efecte màgic i misteriós-  així que es situen davant del mirall, passen a ser nobles titelles o marionetes exercint el mateix noble ofici.

De vegades, circ i titelles, o circ i marionetes, ens deleixen amb encantadors maridatges. Aquí el mirall es limita a reflectir la felicitat d’una bonica domadora del circ i un somrient titella vestit de bufó. Foto: Irwing Klaw.

El circ, en constant evolució, ja fa temps que s’ha fet bicèfal. Dit a grosso modo i sense entrar en detalls, tenim l’anomenat  Circ Clàssic, el de tota la vida, i l’anomenat Circ Contemporani, d’estètica més actual. Sortosament, entremig d’aquests dos canònics qualificatius, s’hi escolen distints istmes, estils, fusions i variables.

El món dels titelles no és menys dinàmic i progressiu, actualment tot objecte animat que fa acte de presència en un escenari pot ser considerat com un personatge titella, independentment que aquesta presència sigui figurativa o abstracte.

Independentment que es pugui mostrar a l’escenari mitjançant una manipulació i animació manual, artesanal, mecanitzada, informatitzada, robòtica o de qualsevol altra mena. Fins i tot, -com passa ara i aquí- independentment que pugui exhibir-se gràcies a les propietats replicadores de l’efecte mirall.

El dramaturg gallec Ramón María del Valle-Inclán, creador de la  metàfora ètica i estètica dels miralls còncaus. Foto: escritores.org.

“Los espejos cóncavos de Don Ramón María del Valle-Inclán en el callejón del Gato”, deformen la realitat per a crear El Esperpento: retrat i metàfora crítica d’una societat –la del temps de Valle-Inclán i també l’actual- sempre millorable, corregible en els seus defectes.

Don Ramón María del Valle-Inclán, té un llarg poema dedicat al circ. Serveixin com a tast, la tria d’aquests versos:

Tarde de ocaso rosada:
la feria. Un circo de lona.
Cobra en la puerta la entrada
una Pepona…
El payaso ante el espejo,
se despinta con cerote,
y se arranca el entrecejo
de pelote.
Trapecios volantes,
vuelos arrogants
almas espectantes,
volver a nacer!…

Valle-Inclán va escriure dues peces de teatre que ell mateix va anomenar “melodramas para marionetas”: La Rosa de Papel i La cabeza del Bautista

Titella per a un muntatge de “La Rosa de Papel”, amb supervisió escènica de Margareta Niculescu. Foto: revistas.uderc.br.
Cartell anunciant la programació de quatre obres de Valle-Inclán, incloent les peces per a marionetes “La Rosa de Papel” i “ La cabeza del Bautista”. Foto: Teatro Tribueñe.

El mirall és molt seu, no té manies, i si cal no dubte en proporcionar un gran disgust a una madrastra que tots coneixem…

Davant el mirall , la pèrfida Madrastra de Blancaneus,  interpretada per l’actriu Charlize Theron. Foto: El Heraldo.

A la pregunta imperiosa de la madrastra: “Qui és la més bonica?”, el mirall no dubte en respondre: “Blancaneus, en aquest moment la més maca ja no ets tu senyora Madrastra. La guapa, guapa, ara és la Blancaneus”.

Representació del conte de “La Blancaneus i els set nans” per la companyia de titelles La Luna. Foto: Títeremurcia.

I tot seguit, el mirall ens mostra la imatge d’un titella que reprodueix el blanquíssim rostre de la bonica, jovenívola, fresca i innocent bellesa de Blancaneus. Al seu costat, l’actriu encarregada de la seva manipulació. També hi veiem els animalets del bosc.

La madrastra no pot suportar la competència de tant candorosa bellesa! No pot tolerar veure’s desbancada per una noieta! I mentre maleeix el mirall, ja pensa en com venjar-se de la seva fillastra! Ja maquina els efectes letals de la poma Golden enverinada!

Dues marionetes bessones, dos germans que són mirall l’un per l’altre. Foto: EtcéteraMarionetas de M.López i B.García.

De tant en tant, la naturalesa humana té el caprici de jugar a ser mirall, i del ventre d’una mare –transcorreguts els nou mesos de rigor- fa que sorgeixen dues criatures idèntiques, un parell de bessons o bessones. I cadascun, és per a l’altre com un mirall reflex de sí mateix…

Narcís, davant d’un mirall inesperat, dubte, veu reflectida la seva imatge, o és la de la seva germana bessona? Foto: Avanza Psicología.

Segons una de les diverses versions que ens brinda la mitologia grega, quan el bell  Narcís, -a qui el destí imposat pels Déus ha prohibit mirar-se al mirall-  un dia contempla la seva pròpia imatge reflectida per la brillant superfície de l’aigua d’un llac, la troba tan bonica i harmoniosa que dubte, no sap si veu el reflex del seu propi rostre o veu el de la seva germana bessona, morta un temps abans. 

Atenció, perquè en aquest moment, després del suggestiu i polièdric  parèntesi proporcionat per la ingerència del dramaturg de la llarga barba, per la cruel –amb permís de les feministes- Madrastra, pels bessons marionetes, i pel babau Narcís, el mirall reclama, exigeix més circ!

Admirin la perillosa i espectacular disciplina circense de caminar per damunt d’una corda fluixa o d’un cable tensat! Tot és qüestió de saber fer realitat ¡el más difícil todavía!

El mirall ens mostra una parella d’equilibristes en el difícil exercici de transitar sobre el buit… Foto: La Cuerda del equilibrista-blogger.
El mirall ens continua mostrant una parella d’equilibristes, ara integrada per dos titelles. El número però, sembla presentar una dificultat similar. Creació d’Adauto Alves. Foto: Décio Daniel-FUNARTE .
Davant el mirall, s’hi ha plantat una senyora artista molt flexible, sembla de goma. Foto: Zonalnoticias.com.
El reflex capriciós, ha transformat la senyora artista en un senyor titella. La seva capacitat de contorsió és considerable, també sembla fet de goma. Creació d’Adauto Alves. Foto: Décio Daniel-FUNARTE
Equilibri damunt el tapis, incorporant l’aparell d’una escala. Foto: Mundo del Circo.
En aquesta ocasió el mirall és bastant mimètic. Ens retorna un número d’equilibri damunt el tapis, amb els titelles servint-se també d’una escala. Creació Antonio de Oliveira. Foto: Décio Daniel- FUNARTE.
El mirall llueix esplendorós amb la imatge espectacular de sis cavalls blancs al centre de la pista! El cavall, és essència circense indiscutible! Foto: Europa Press.
Com un contrapunt a la gran parada circense , el mirall ens retorna la sòbria i poètica expressivitat d’un sol cavall titella. Fixeu-vos en la seva mirada intel·ligent. Creació de Mariona Masgrau. Foto: Josu Otaegui Lasa.

Cavalls i Circ! L’actualitat circense ens proporciona magnífics espectacles amb la presència d’aquest animal de bellesa extraordinària i íntimament relacionat amb la raça humana des de fa segles.

Indispensable fer menció del Circ Bartabás, també dit Teatre Zíngar  o Òpera Eqüestre. El francès Bartabás és el seu creador i director i espectacles com el de Calacas Zíngaro planten la lona arreu del món.

“Calacas Zíngaro” de Bartabás.  L’inquietant  caracterització del genet ens apropa a l’estètica de la marioneta. Foto: Cultura Colectiva News.

Menció també obligada i molt propera és la del fascinant Circ Baró d’Evel. Creat i dirigit per Camille Decourte i Blai Mateu, amb els equins com a grans protagonistes dels seus espectacles.

Circ Baró d’Evel. Una escena de l’espectacle “Bèsties” que podem sentir molt propera a putxinelli.cat pel seu efecte de Teatre d’Ombres. Foto: Èxit cultural-WordPress.com. 
L’esvelt  cavall de nom  “Bonito”, en un temps protagonista destacat a la pista del Circ Baró d’Evel. Foto: Marta García.
Imatge pictòric-simbòlica de la companyia Baró d’Evel. La faig present donat que la seva estètica antropomòrfica ens pot recordar la d’un titella. Foto: barodevel.com.

“De tal palo, tal astilla”, dita popular indicant un caràcter, o una vocació, o una professió, o un negoci, o una afició amb continuïtat generacional que es manté en el temps passant de pares a fills.

Si l’ordre dels factors no altera el producte, també ens pot valer “de tal astilla, tal palo”. El clown que ve a continuació, és Jaume Mateu, pare del Blai Mateu del Circ Baró d’Evel.

Quan el nen Blai Mateu es mirava al mirall, aquest li retornava la imatge del seu pare. Quan el clown Jaume Mateu es mirava al mirall, aquest li retornava la imatge del seu fill.

A Jaume Mateu, se’l coneix més pel seu nom artístic de Tortell Poltrona!, i al igual que el seu fill Blai, també és un conegut i exitós director de circ.

Tortell Poltrona, fundador, ànima i motor d’un dels circs catalans actuals més representatius, l’estimat: CIRC CRIC. Foto: wikipedia.org.

Visitadors i visitadores de les pantalles de putxinelli.cat, les Festes de Nadal estan al caure! Si les restriccions per fer front a la Covid 19 no ho impedeixen i mentre esperem la miraculosa vacuna, és un bon moment per comprar entrades per a un espectacle de circ! O per a un de titelles! O per a un i altre! El dia de Nadal: circ! El dia de Sant Esteve: titelles! O bé, el dia d’Any Nou: circ! El dia de Reis: titelles!

La tradicional representació nadalenca de “Els Pastorets” en una posada en escena titellaire a càrrec de la històrica companyia Sebastià Vergés. Foto: titelles verges.com.

Senyores i senyors, bon Nadal i feliç any nou! L’espectacle sempre continua! ¡Pasen y vean!

Etiquetas: , , ,