(La planta ’emmirallada’. Foto Joana M. Pericàs i Pau Caracuel)

Es va iniciar ahir dimecres 3 de novembre de 2021, al claustre de l’Arts Santa Mònica de Barcelona, el festival IF Barcelona dedicat aquest any a Màscares, Ombres i Fils, amb una instal·lació de Besllum, la companyia mallorquina dedicada al teatre d’ombres i de llums, titulada Ephemeral Presences.

Joana M. Pericàs i Pau Caracuel, els dos artífexs de  Besllum, van mostrar el fruit de la seva última recerca que s’ha concretat en dues instal·lacions, l’una sonora i l’altre visual, sobre uns aspectes crucials de la percepció.

‘La planta que parla’. Foto Joana M. Pericàs i Pau Caracuel

La primera (una “Lepismium houlletianum”) va mostrar la interrelació que podem arribar a tenir amb les plantes, comprovant a través d’uns micro-sensors col·locats a fulles i branques com reaccionen elèctricament, és a dir, mitjançant les seves reaccions ‘nervioses’, als estímuls, tan tàctils com visuals i sonors, que reben de l’entorn. Les seves reaccions, recollides pels sensors i traslladades a un codi digital a través d’un sistema midi, són convertides per un ordinador a sons prèviament escollits i programats per la companyia.

‘La planta que parla’. Foto Joana M. Pericàs i Pau Caracuel

El resultat va ser del tot sorprenent, segons els assistents a l’acte s’anaven acostant, parlaven o tocaven les fulles de la planta. Eixia dels altaveus una sonoritat d’efectes electrònics atmosfèrics, que va ser la majorment escollida pels dos artistes, d’una qualitat notable, i que generava unes sensacions curioses, tenint en compte que era com si sentíssim ‘parlar’ la planta. En un moment donat, Pablo Caracuel va canviar la modalitat sonora per una de piano, i l’efecte va ser també singular y admirable. Una demostració física i real de que, en efecte, les plantes, com els místics de la natura no es cansen de dir-nos, tenen sensibilitat, perceben i interactuen molt activament amb l’entorn.

La planta ’emmirallada’. Foto Joana M. Pericàs i Pau Caracuel

La segona instal·lació, visual en aquest cas, es va centrar també en una planta (una “Cordyline Australis”). L’experiment consistia en captar la imatge de la planta a través d’una càmera de vídeo y projectar-la en una pantalla de tela blanca penjada, amb una particularitat: la planta captada per la càmera estava entre el projector i la pantalla, de manera que aquesta generava l’ombra corresponent. Aquesta situació feia que la càmera fixa, en enfocar la planta, enfocava també els perfils de l’ombra produïts per la llum del projector en la pantalla, cosa que creava una espècie de ressonància visual del tot insòlita. Però hi havia encara una altra manipulació: un ventilador movia lleugerament la roba penjada que feia de pantalla, de manera que les ressonàncies esmentades per la càmera sumades a l’ombra de la planta, creaven uns efectes visuals insòlits i i del tot inusuals.

La planta ’emmirallada’. Foto Joana M. Pericàs i Pau Caracuel

Una experiència de duplicació múltiple de la imatge de la planta, que sumava el ‘realisme’ de la imatge captada per la càmera, al ‘negativisme’ o ‘subjectivisme’ (permetin la llicència d’emprar aquestes paraules) de l’ombra, mentre alhora la planta, en la seva pura realitat, romania impertèrrita ‘contemplant’, com qui diu, la seva transformació òptica al seu davant. Era com si veiéssim la planta i el seu ‘interior’ anímic o ocult.

D’esquerra a dreta: Joana M. Pericàs (Besllum), Jordi Alomar (director de l’IF), Pau Caracuel (Besllum), Sara Serrano (coordinadora i cap de producció de l’IF), Toni Rumbau i Natalia Barraza (suport producció IF)

Uns experiments molt interessants de la percepció sonora, tàctil i visual que giraven a l‘entorn del concepte de duplicació, rèplica i emmirallament. Els assistents van gaudir descobrint els secrets tècnics i cognitius de les experiències, interactuant uns cops amb la ‘planta que parlava’, i uns altres cops amb la ‘planta que es subjectivava amb ressonàncies’.

Tres estrenes aquest cap de setmana al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet

El festival continua tota aquesta setmana a Santa Coloma de Gramenet, al Teatre Sagarra, amb el següent programa:

MAZE (Laberint)

Estrena nacional
Cia. Unterwasser (Itàlia)
5 de novembre – 18.00h. Sala Gran, Teatre Sagarra, Santa Coloma de Gramenet.
Teatre visual.
10 €. Entrades a www.ifbarcelona.cat

Maze és una representació d’ombres en viu en què es projecten escultures i cossos tridimensionals en directe sobre una gran pantalla.

Des de la mirada d’una dona, se succeeixen escenes de la vida en forma de poemes visuals que descobreixen i il·luminen emocions, pensaments, records i fantasies. Una reflexió sobre l’existència humana: l’arribada al món, la recerca del sentit, la mort. A MAZE, l’univers líric es nodreix del món poètic d’autores com Emily Dickinson, Laurie Anderson o Mariangela Gualtieri. Els referents visuals d’Alexander Calder o Amedeo Modigliani teixexen un univers fascinant que parteix dels rudiments del teatre visual per arribar al fons de l’ésser humà i les seves múltiples facetes.

Producció: Unterwasser
Idea, creació i interpretació: Valeria Bianchi, Aurora Buzzetti, Giulia De Canio
Música: Posho
Disseny de llums: Matteo Rubagotti
Producció executiva: Pilar Ternera/NTC
Amb el suport de: Théâtre La Licorne, Dunkerque (FR); Teatro del Lavoro; Festival città delle 100 scale; CasermArcheologica.
Untold ha estat finalista del premi Inbox 2019

UNTOLD (El que no s’ha dit)

Estrena nacional
Cia. Unterwasser (Itàlia)
6 de novembre – 18.00 h. Sala Gran, Teatre Sagarra, Santa Coloma de Gramenet. Teatre visual. 10 €. Entrades a www.ifbarcelona.cat

El que no es pot dir no es pot elaborar ni resoldre. De l’ombra de l’ocult emergeixen esquerdes i inconsistències, elements que deixen senyals i missatges, que premen la superfície i demanen sortir a la llum.

UNTOLD és un viatge introspectiu, fruit d’una investigació acurada sobre les possibilitats del teatre d’ombres: un treball a partir de la projecció visual de cossos i objectes en què conviuen la il·lusió i la revelació dels artificis.

Untold va ser estrenada el passat 2020 a la Biennale Teatro de Venècia.

Idea, creació i interpretació: Valeria Bianchi, Aurora Buzzetti, Giulia De Canio
Música: Posho
Llums: Matteo Rubagotti
Disseny sonor:  Posho, Jacopo Dell’Abate, Valeria Bianchi, Emanuela Belmonte
Amb la col·laboració de: Caterpillar
Producció: UnterWasser
Producció executiva: Pilar Ternera / NTC

Amb el suport de: Nuovo Teatro delle Commedie, Straligut Teatro, Officine Caos, Teatro Biblioteca Quarticciolo, Meridiano Zero, Centro di Residenza della Toscana (Armunia Castiglioncello – CapoTrave/Kilowatt Sansepolcro).

ÈDIP

Cia. Bambalina – Teatre Practicable (Comunitat Valenciana)
6 de novembre 20.00 h. Sala Miquelet, Teatre Segarra. Santa Coloma de Gramenet.
Teatre de titelles. 10 €

La companyia Bambalina presenta Èdip, una de les grans creacions dels tràgics grecs que perviuen en l’imaginari de l’home actual de la manera més clara i evocadora.

Sòfocles va erigir unes figures de carn i ossos agitades per les passions més violentes i pels sentiments més tendres, figures plenes d’una grandesa orgullosa i heroica i d’una humanitat vertadera.

Èdip rei és una obra commovedora com cap altra, que conserva intacta la seva capacitat per conduir l’espectador a un àmbit mític on els homes i els deus interactuen d’una manera misteriosament solidària. Una obra que transcendeix i que connecta amb un sentit mitològic de l’existència que encara avui continua expandint els sentits i aportant una emoció metafísica difícil d’explicar.

Equip artístic
Adaptació i direcció: Jaume Policarpo
Intèrprets: Jorge Valle, Àgueda Llorca, Pau Gregori
Disseny d’il·luminació: Mingo Albir
Construcció de titelles i escenografia: Miguel Ángel Camacho
Disseny gràfic i disseny de titelles: Jaume Marco
Disseny d’escenografia: Jaume Policarpo
Selecció musical, composició i direcció de cors: Gonzalo Manglano
Construcció d’escenografia: Miguel Ángel Camacho
Vestuari: Adame
Fotografia: Vicente A. Jiménez
Vídeo: Sergio Serrano
Producció i distribució: Ruth Atienza, Marisol Limiñana

Etiquetas: , , ,