Amb aquest tercer article, continuem el reportatge dedicat al teatre d’ombres a Catalunya, proposta de la revista Putxinel·li amb el suport d’UNIMA Catalunya, una disciplina escènica la de les ombres avui practicada per un bon nombre de companyies. Parlarem en aquesta ocasió de les últimes generacions d’ombristes, les que van començar en el primer quart del segle XXI, així com d’algun veterà que no ens podem deixar al tinter.
Concretament parlarem de Néstor Navarro, Sílvia Kuchinow, Quico Gutiérrez, la cia. Olveira-Salcedo, El Gecko con Botas, Cacauet Teatre, Clar de Lluna, Fes-t’ho com vulguis
Néstor Navarro, de La Puntual
El nou director del teatre La Puntual, l’únic dedicat al teatre de titelles que hi ha a Barcelona, coneix molt bé el llenguatge de les ombres, no sols perquè el seu pare, Eugenio Navarro, sigui un reputat practicant amb molta experiència en aquesta disciplina, sinó perquè ell mateix l’ha aplicat a alguns dels seus espectacles.
D’una banda, la reposició d’un clàssic de La Fanfarra, La Història de Li o Malic a la Xina, en una nova versió que ha fet conjuntament amb Eugenio Navarro. Una obra que els Navarro han sabut adaptar en una nova posada en escena d’una gran netedat, destacant els elements poètics de l’obra i l’excel·lent treball de Jordina Salvany en la confecció de les siluetes.
Però allà on Néstor Navarro més s’ha compromès amb el llenguatge de les ombres és potser en la seva producció L’Ombra de Pinotxo, una versió pròpia de la famosa obra de Collodi.
El jove titellaire de La Puntual s’ha encarat a la complexitat d’aquest diabòlic argument amb un intel·ligent artifici dramatúrgic: ell, com actor, encarna al Pinotxo convertit no sols en persona sinó en titellaire, cosa que li permet jugar al teatre dins del teatre mentre va explicant les seves aventures infantils en primera persona. I per buscar una visió sintètica de la seva vida, recorre al teatre d’ombres, una manera d’estilitzar les complexitats de l’enrevessada història.
Sílvia Kuchinow
Ja en la segona part d’aquest reportatge dedicat a les ombres a Catalunya hem parlat de Sílvia Kuchinow, encarregada de la part tècnica de les ombres en l’espectacle Gost, la Mercè, en homenatge a la Mercè Gost.
Ens trobem, en efecte, davant d’una gran professional de la llum, que tant pot crear una il·luminació per a un espectacle de teatre, per a un esdeveniment massiu en una plaça, com és el cas d’alguns espectacles presentats a la Plaça Catalunya per Nadal, la il·luminació dels quals, obra de Kuchinow, ha merescut premis i importants reconeixements. O també per al teatre d’ombres.
( Il·luminació de l’escenografia urbana “Espurna de llum” de Juli Sanjuan Palma per a Barcelona Festival De Nadal a la Plaça Catalunya de Barcelona.)
Memorable ha estat la seva il·lumninació de l’obra ‘Canto jo i la muntanya balla’, que ha merescut rebre el Premi Butaca 2021 a la Millor il·luminació.
Quico Gutiérrez, il·luminador d’ombres
També en l’apartat de la tècnica de la il·luminació, hem de mencionar al veterà Quico Gutiérrez, un dels més importants il·luminadors de Catalunya, que en la seva llarga carrera professional, ha treballat moltes vegades amb companyies de titelles, especialment en els apartats de les ombres.
És el cas de La Fanfarra, de la que va arribar a ser-ne un dels seus membres als anys vuitanta, participant en espectacles com ‘Malic a Nova York’, que comptava amb importants escenes d’ombres, així com en l’obra Calidoscòpia, citada en l’anterior article, de la que va fer tota la il·luminació.
També ha seguit col·laborant amb Eugenio i Néstor Navarro, de La Puntual, així com en les òperes de Toni Rumbau Euridice i Saló d’Anubis. En totes aquestes col·laboracions, sempre ha tingut una especial sensibilitat pel llenguatge de les ombres, que coneix amb molta profunditat.
Olga Olveira i la companyia Olveira-Salcedo
La il·lustradora, titellaire i ombrista Olga Olveira va crear el 2009 la companyia Olveira-Salcedo junt amb el seu company l’arquitecte Juvenal Salcedo. Enamorats de les ombres i de les possibilitats que ofereix treballar tant amb el retroprojector com amb els llums i les siluetes que es mouen per l’espai, la companyia ha creat nombrosos espectacles dirigits a tots els públics. El seu objectiu és treballar i investigar les possibilitats estètiques, tècniques, expressives i narratives que ofereix avui en dia el teatre d’ombres.
Bona part de les seves obres s’han inspirat en el llenguatge cinematogràfic, cosa que explica que hagin creat diversos projectes per a l’audiovisual, com videoclips musicals o materials didàctics.
El seu estil es caracteritza pel preciosisme de les posades en escena, sempre molt acurades en el dibuix i els efectes geomètrics de les seves composicions. L’exquisit domini que tenen de la tècnica es manifesta en l’ús combinat del retroprojector amb la manipulació manual de la llum, creant imatges d’un gran efecte, com es pot veure en aquest vídeo de presentació de la companyia:
Són títols d’Olveira-Salcedo Ubuntu, El Flautista de Hamelín, Deixeu-li fer o la història d’en Patufet, Nous llocs per a un nòmada.
Clementina Kura Kura – Cia. El Gecko con Botas
Ens trobem amb un dels nous valors del teatre d’ombres, el de la titellaire i ombrista Clementina Kura-Kura, creadora junt amb l’actor Damián Bojorque de la companyia El Gecko con Botas. Darrerament s’ha incorporat a la companyia l’actriu Susanna Bologna.
Sorprèn i meravella els orígens de la companyia, en néixer a Indonèsia, on tant la Clementina com el Damián es van conèixer quan estudiaven a la Universitat que ensenya el Wayang Kulit, una de les tradicions vives més importants del teatre d’ombres. Un origen que ha marcat profundament el treball de la companyia, així com el seu mateix nom, en ser el Gecko, aquest llangardaix gegant un dels animal més estimats pels indonesis. De fet, ha protagonitzat algunes de les històries de la companyia.
A destacar la col·laboració internacional que el Gecko con Botas ha fet amb el projecte Unffolding Dialogue’s Light amb el recolzament del programa ‘Voices of Culture’ de la Comissió Europea, per a la producció d’un espectacle i posterior gira per Egipte amb el Arab Origami Center d’Alexandria.
Marta Esmarats – Cacauet Teatre
Marta Esmarats és l’ànima de la companyia Cacauet Teatre, que es constituí després d’una llarga experiència com a Rondallaire. Amb estudis d’Art Dramàtic a l’Institut del teatre (1997-2001), on va conèixer el món dels titelles de la mà d’Alfred Casas i René Baker, de magisteri a la UVic (2007-2010) i una formació de Yoga amb Sadhana (2005-2009), va estudiar també teatre d’ombres a Alemanya i comèdia de l’art a Itàlia.
Els seus espectacles, dirigits a tots els públics, combinen el teatre de llums i ombres, titelles i objectes. També realitzen projectes a mida per diversos espais, expliquen i interpreten contes, graven àudios i sobretot intenten encuriosir i captivar a petites orelles i ulls, com ells mateixos diuen, tot connectant amb el públic.
La companyia es composa d’una actriu-titellaire, Marta Esmarats, un músic, Miquel Fletas, i una artísta plàstica, Montse Fletas, juntament amb altres professionals. Cacauet Teatre té molta cura de l’estètica i dels materials, dels sons i de la música perquè ajuden a comunicar, a expressar i a vegades fins i tot a emocionar-nos.
Clar de Lluna
La companyia Clardelluna neix del desig de compartir l’art escènic, visual i sonor per als espectadors més petits. Està formada per l’actriu Georgina Podestà, l’artista plàstica i ombrista Alexandra Ortiz, i el músic Marc Bosser. Especialitzada en treballar per a nadons, la companyia aposta per un llenguatge interdisciplinari amb poesia visual, teatre de gest i música original.
En el seu espectacle Temps de Llum, la companyia ha creat ‘una experiència sensorial per somiar, pensar i sentir les estacions de l’any que ens permeten entendre la vida com un cicle en el qual tot transita i es transforma’. Té una protagonista, la Nina, interpretada per Georgina Podestà, que encarna un titella, mentre travessa les estacions de l’any, vivint els diversos aspectes naturals del Temps en el seu transcórrer l’any.
És molt interessant l’ús que fan dels objectes, inclosos en una gestualitat que dialoga amb la llum i les ombres, com per exemple els paraigües.
Fes-t’ho com vulguis
La companyia Fes-t’ho com vulguis s’adreça especialment al públic dels nens més petits i nadons. Com dieun ells mateixos, parlant de Mans, l’espectacle on recorren a les ombres i als jocs de llum: ‘Mans és teatre visual, artesà i poètic que fa servir diferents llenguatges artístics. La imaginació projecta idees, la raó les endreça i les mans les fan realitat. Mans: Tot per descobrir, tot per fer, tot a les seves petites mans’.
Els seus artífexs són en Xavi i la Nona. En Xavi és pallasso, narrador i creador d’espectacles. Ha estudiat interpretació a l’Institut del Teatre i dirigeix cursos per a l’ofici de rondallaire.
La Nona és dissenyadora industrial i de modes. Creadora plàstica d’espais efímers. Ha donat classes a l’Escola Massana de Barcelona, a Eina i a la Universitat de Buenos Aires. Des del 2003 és especialista de plàstica al CEIPM Bàrkeno de Barcelona.
Article escrit amb el suport d’Unima Catalunya
