bròquil - marionetàrium

Bròquil. Construcció: Marionetarium, 2006. Foto de Jesús M. Atienza.

Ara comença el Bròquil! ha estat l’espectacle d’aquesta temporada de la companyia Herta Frankel al Marionetarium del Tibidabo, que encara aguantarà fins aquest diumenge 23 de desembre i que, crec modestament, convé recomanar. De les diverses tècniques que cultiva el col·lectiu dirigit per Fernando Gómez i Pilar Gálvez, excel·leix en els muntatges per a marionetes. I no perquè amb els titelles de tija, per exemple, siguin menys acurats (recordem que recentment van ser premiats per l’espectacle Pallassos de fusta al Festival de Xangai, un muntatge amb cert recorregut en què tres titellaires manipulen els ninots construïts per Zdeněk Podhůrský; vg. la notícia aquí), sinó per la complexitat de les obres de fil.

Amb la posada en escena d’Ara comença el Bròquil!, la Compañía de Marionetas Herta Frankel sembla estar molt còmoda treballant amb el màxim nivell d’exigència. El teatre de què disposen al Tibidabo és un luxe; els manipuladors poden actuar amagats del públic, enfilats en un pont i amb marionetes de fil llarg, amb decorats i un suport tècnic estable i de primera línia. L’entorn per al públic —les grades, les cortines, l’equip de so— és agradable i predisposa favorablement. Tot plegat, permet idear espectacles que arrodoneixin la clàssica estructura del cabaret de marionetes. Sense deixar de ser-ho, Ara comença el Bròquil! té un guió ben travat que explota a fons els recursos de cada personatge. I, sobretot, el de Bròquil Samfaina, el pallasso construït al Marionetarium el 2006, que obre l’espectacle amb un duo en què el constructor, curador i manipulador Oriol Pont dóna unes rèpliques de carablanca pensades amb molt bon sentit de l’humor.

Julio Jaleo, construït per Fernando Gómez el 1986, protagonista de l’anterior espectacle de fil de la companyia, Palabras para Julio, no apareix en aquesta producció; sí que ho fan, en canvi, algunes de les marionetes més destacades de Lluís Fontanet: Harpo, l’ànec trompetista Pato Donato, Maisha i Nina; i la ballarina Pavlova d’Irmgard Sturm, discípula de Harro Siegel. El ritme de l’espectacle, la combinació de números lents i ràpids, o introspectius i extravertits, té tota la solvència dels anys de mestratge tant de Fernando Gómez com de la resta de l’equip.

maisha - marionetàrium

Maisha. Construcció: Lluís Fontanet, 1961. Reconstrucció: Marionetarium, 2009. Foto d

La factura excel·lent dels titelles de la companyia s’acompanya d’una tècnica de manipulació exquisida: tot i que pel Marionetarium hi han passat molts més artistes, actualment aquest espectacle l’executen Oriol Pont, Òscar Gallart, Josep Milan i Litus Codina. La restauració dels titelles que es presenten a Ara comença el Bròquil! és d’Oriol Pont i Olga Muñoz.

Curadors d’una història

Lluís Fontanet (1915-1991), que era decorador del Teatro Español de Barcelona des del 1939 i soci del Foment de les Arts Decoratives, va formar part de la companyia Agrupación de Marionetas amb Harry Vernon Tozer, que es va presentar a l’auditori del FAD el 1944. Si bé és cert que Tozer va ser l’introductor del fil a casa nostra, Fontanet, que va aprendre la tècnica de construcció i de manipulació del mestre, va iniciar, gràcies al seu treball posterior amb Arthur Kaps i Els Vienesos, la línia que condueix a l’actual obrador de la Compañía de Marionetas Herta Frankel.

nina - marionetàrium

Nina. Construcció: Lluís Fontanet 1949. Reconstrucció: Marionetarium, 2009. Foto d

Arribats a Barcelona el 1942, Els Vienesos van estrenar un espetacle de varietats pràcticament cada any fins al 1959. El 1948, amb Sueños de Viena, la companyia va fer debutar, de la mà de Herta Frankel, les marionetes de Lluís Fontanet. (1)

El Marionetarium també és un espai d’exposició, un petit museu de titelles de creadors europeus que en algun moment van treballar amb Arthur Kaps i Els Vienesos. A més de les marionetes que apareixen a l’espectacle, val la pena aturar-se a contemplar algunes obres més de Lluís Fontanet, Regino Mas, Harro Siegel, Fritz Herbert Bross, Elvira de Loyzaga, constructora de la famosa gosseta Marilin, i Zdeněk Podhůrský, autor dels ninots de Pallassos de fusta i del qual, a l’espai d’exhibició del Marionetarium, es poden veure diversos titelles de fusta per a televisió amb enginyoses tècniques de manipulació per adaptar-se a plans de càmera difícils, com una volta sencera al personatge.

Nota:

(1) Durant la filmació d’unes escenes del documental La revolta dels titelles al local de la Compañía de Marionetas Herta Frankel, Fernando Gómez va explicar que inicialment Arthur Kaps havia proposat a Harry V. Tozer de construir marionetes per a Els Vienesos (Kaps n’havia quedat fascinat el 1946), però sembla que, per qüestions tècniques, no es van posar d’acord. Seria interessant poder-ho documentar de cara a establir les senyes històriques dels diversos grups de marionetistes i artistes individuals en actiu actualment.

Etiquetas: , , , , , ,