(Imatge de ‘Tot en ordre’. Foto Carlos Montilla)

S’està representant a la sala àtic del Teatre Tantarantana de Barcelona, fins el 7 de juny de 2024, l’obra Tot en ordre, de l’autor britànic Alex Oates, amb direcció de Montse Rodríguez Clusella i els tres actors Joan Sureda, Pau Rosell i Carla Torres Danés. Hi ha un quart actor mut, de fet és el personatge clau, un nen amb un grau molt elevat d’autisme, representat per un titella que ha estat fet per Martí Doy. La traducció és de Mireia Isal i Carla Torres Danés. Signen la producció la companyia Bambú junt amb La Mayèutica.

Una obra que se suma a aquesta línia tan interessant iniciada pel Tantarantana Teatre de presentar temàtiques directament relacionades amb qüestions socials extretes de la nostra realitat més immediata, amb problemàtiques que en ser tan properes, moltes vegades no se les veu ni se’ls fa el cas que demanen.

Imatge de ‘Tot en ordre’. Foto Carlos Montilla

En aquest cas, més que parlar de les característiques d’un trastorn com és la que pateix el nen Laurence, l’obra es centra en els que l’envolten i l’han de cuidar; els seus pares, la Tamora i el Martín, i el Gary, el noi que s’encarrega de cuidar Laurence. Ho diu clarament el text de presentació de la directora: ‘Aquesta obra parla de les famílies’.

L’abordatge que fa l’autor és el de mirar el comportament d’aquesta família traumatitzada pel fet de tenir un fill tan problemàtic com és el Laurence. Com tractar-lo? Com encarar una realitat tan dura, una convivència tan impossible amb algú que saboteja qualsevol moment de normalitat estàndard? S’ha de dir que l’obra centra la seva mirada en el punt més àlgid d’aquesta sensació d’impotència i d’afartament que viuen els pares, la qual cosa carrega dramàticament les successives escenes d’una conflictivitat i desesperació de molts decibels d’altura, en el sentit estricte i literal de la paraula, de manera que l’element emotiu s’imposa com el registre bàsic de comprensió, tant pels actors com pels espectadors.

Imatge de ‘Tot en ordre’. Foto Carlos Montilla

Ho equilibra el personatge del cuidador, Gary, atrapat a les xarxes emocionals de la desfeta parella, el qual juga un rol de contrapunt, d’algú capaç de mirar la situació des de dins però també des de fora, cosa que li dona un preciós nivell d’equanimitat y que el situa en certa manera al centre del joc escènic plantejat per Oates. Molt ben interpretat pel jove Pau Rosell, en Gary és també qui s’encarrega majorment d’animar el titella que encarna al nen Laurence, feina compartida amb els altres dos actors, quan també se’n fan càrrec.

L’ús d’un titella per representar al nen amb autisme és una troballa perfecte per explicar la situació sense caure amb més dramatismes del que ja viuen els demés personatges. I s’ha de dir que els tres compleixen a la perfecció la seva feina de titellaires, mentre mantenen viu el propi personatge de cadascú d’ells. Una versatilitat magnífica que demostra el seu gran nivell d’adaptació i de disciplina teatral. Que el mestre Martí Doy sigui qui hagi construït el titella ajuda també a donar-li la màxima versemblança possible.

Imatge de ‘Tot en ordre’. Foto Carlos Montilla

És interessant la paradoxa de saber que els nens amb autisme aconsegueixen comunicar-se amb relativa facilitat amb un ninot o titella, mentre els és impossible fer-ho amb les persones. En aquest cas s’inverteix la relació, i són pares i cuidadors els que es relacionen amb un titella, única manera de fer-ho des de la indispensable distància que això implica i possibilita. D’alguna manera també es diu que aquí el problema no és el del nen, sinó el dels pares, que no aconsegueixen entendre el seu fill: les convencions socials de com una família ha de ser xoquen amb la singularitat de qui mai serà ni predictible ni corrent ni comú. Laurence no accepta els lloc comuns, els prejudicis de com s’ha de ser i s’ha de pensar, i per demostrar aquesta singularitat essencial i patològica, fa tot el possible per transgredir les rutines dels protocols, i obstruir qualsevol sensació de normalitat i de convivència.

Clar que un nen amb les característiques del Laurence és absolutament indesxifrable, i impossible d’entrar-hi en contacte des de posicions de normalitat  social y psicològica.

Imatge de ‘Tot en ordre’. Foto Carlos Montilla

Una situació que fa tornar bojos als pares, àvids de tirar la tovallola i de rendir-se a l’evidència i a la inanitat.

De tot això parla aquesta obra que s’ha atrevit a plantejar situacions tan complexes i difícils, sobre les que es poden dir moltes coses, però que a l’hora de la veritat, deixen sense paraules i en la més absoluta impotència als qui si veuen embolicats de veres.

Els tres magnífics actors de Bambú i La Mayèutica, junt amb el titella que els ha acompanyat en aquesta aventura, ens ho van explicar tot amb entusiasta mestria. El públic, emocionat, s’ajuntà a la vivència catàrtica dels actors amb el seu titella.