Falta poc perquè s’iniciï l’edició de l’any 2017 del Festival IF Barcelona, que tindrà lloc a diferents espais de Barcelona: Institut del Teatre, Arts Santa Mònica, Sala Hiroshima, amb una important extensió a Santa Coloma de Gramanet, plaça que busca establir-se com a seu principal del Festival.
Mentre a l’Institut del Teatre es podran veure els resultats dels dos tallers que s’hi realitzaran sota els auspicis del IF (veure aquí el del col·lectiu BeAnotherLab i de l’artista Lidia González Zoilo, més coneguda com Macarena Recuerda Shepherd, i aquí el de Federica Porello), així com un espectacle dels ex-alumnes de l’Escola de Titelles i d’Escenografia (Veus de Txernòbil), a l’Arts Santa Mònica es presentaran tres de les residències dels dos últims anys emparats pel Festival per Arts Santa Mònica: ‘Cases per escoltar i habitar’, de Xesca Salvà (veure aquí); les ombres en tres dimensions de David Espinosa (veure aquí); i la darrera etapa del ‘teatre immersiu’ del col·lectiu BeAnotherLab (veure aquí). Al Teatre Josep Maria de Sagarra ningú s’ha de perdre les representacions de la companyia de Pupi Brigliadoro (el magnífic teatre de titelles tradicional de Palermo, Sicília) amb ‘Duel d’Orlando i Rinaldo per amor de la bella Angèlica’, així com el resultat del taller de Xavier Bobés que es farà al mateix teatre. També al Teatre Sagarra es podrà veure ‘El traje del emperador’, de Siesta Teatro, amb Luis Zornoza Boi.
Es detalla a continuació el programa complet del festival amb els diferents espais i espectacles:
Calendari
Programa formatiu: tallers i laboratoris
- Del 30 d’octubre al 3 de novembre de 16.00h a 19.30h. Laboratori We Wood: dansa d’objectes, impartit per Federica Porello i Xavi Moreno.
- Del 6 al 10 de novembre Laboratori de Narratives de la realitat virtual impartit per Macarena Recuera Shepherd i BeAnotherLab a la sala Plató de l’Institut del Teatre.
- Del 13 al 16 de novembre es realitzarà el taller-espectacle WRECK – Llistat d’espècies extintes amb Pietro Marullo, a la Sala Hiroshima.
- Del 14 al 18 de novembre acollirà el Laboratori de manipulació d’objectes Em falten dits realitzat per Xavier Bobés al Teatre Sagarra, Santa Coloma de Gramenet.
Programació a Barcelona
Arts Santa Mònica
- Inauguraciód’IF Barcelona: el 9 de novembre a les 18 hores.
- 9 de novembre a les 20:00 hores. Espectacles inaugurals: Si se diera un cuerpo al bullicio de Constanza Brinzic i Nuno Rebelo i, a les 21 hores, LUMIMIC de la companyia Besllum Art Visual i el compositor Octavi Rumbau. Espectacles gratuïts.
- Dia 9, de 18h a 20h, i dia 10 de novembre, de 11 a 15 hores. Obertura al públic de Dramatúrgies de l’objecte: mostra dels resultats dels projectes en residència a IF Barcelona: Cases de Xesca Salvà, The library of ourselves de BeAnotherLab, Objecte-Ficciód’Enric Farrés i El tríptic de David Espinosa. Mostra gratuïta.
Edifici de l’Arts Santa Mònica.
Institut del Teatre
10 de novembre – a partir de les 17 hores:
- 17 hores. Objecte ficció. Procés de creació d’Enric Farrés. Sala d’actes.
- 17 hores Mostra en panells de vídeo de les residències de Xesca Salvà i David Espinosa a IF Barcelona.
- 17:45 hores:We Wood: dansa d’objectes. Mostra del treball impartit per Federica Porello i Xavi Moreno, sala Scanner. Espectacle gratuït.
- 18:30 hores:Veus de Txernòbil,Companyia Poticua, sala Teatre Estudi. Espectacle gratuït.
- 19:45 hores: Narratives de la realitat virtual.Mostra del laboratori impartit per Macarena Recuerda Shepherd i BeAnotherLab, Sala Plató. Espectacle gratuït.
Sala Hiroshima
- 16 de novembre – 20.30 hores: WRECK.Llistat d’espècies extintes, de Pietro Marullo. 10 €
Hangar
- 11 de novembre – 30 hores. Performance-espectacle Res és meu,d’Enric Farrés.
Programació a Santa Coloma de Gramenet:
Teatre Josep Maria de Sagarra
- 16 de novembre, 11 hores (funció escolar) i 17 de novembre, 21 hores:Duel d’Orlando i Rinaldoper amor de la bella Angèlica, Compagnia (Palermo, Sicília).
- 17 i 18 de novembre, de 17 a 20 hores, 19 de novembre, de 10 a 13 hores. Cases de Xesca Salvà.
- 18 de novembre, 19.00 hores. Em falten dits. Mostra del laboratori impartit per Xavier Bobés.
- 19 de novembre El traje del emperador, companyia Siesta Teatro (Andalusia). Doble funció: a les 11:30 i a les 13:00 hores.
Can Sisteré – Centre d’Art Contemporani
- 17, 18 i 19 de novembre: El Tríptic, David Espinosa. Horari: divendres de 17 a 21 h / Dissabte d’11 a 13:30 i de 17 a 21 h. / Diumenge d’11 a 13:30 h.
Biblioteca Central de Santa Coloma
- 16, 17 i 18 de novembre: Library of Ourselves, pel col·lectiu BeAnotherLab
- Horaris:
- Dijous 16 i divendres 17: de 10h a 14h i de 15.30h a 20.30h.
- Dissabte 18: de 10h a 14h.
Què és l’IF Barcelona?
IF Barcelona neix amb la voluntat de posar el teatre de titelles, visual i d’objectes en la centralitat cultural que avui en dia ocupa arreu del món. Entenem teatre de titelles com una forma escènica àmplia que abasta des de les formes més tradicionals del teatre d’ombres i de figures fins a les propostes més avançades tant en el terreny estètic com en el tecnològic.
El sector del teatre visual, d’objectes, de titelles i d’altres formes animades a Catalunya constitueix una de les àrees més importants pel que fa a creativitat i projecció internacional. Tot i així, no existeix el merescut reconeixement explícit d’aquesta riquesa cultural pròpia, fet que no beneficia ni als creadors ni a les marques de Barcelona i Catalunya respecte a la seva creativitat en aquest sector.
IF Barcelona vol omplir aquest buit establint unes línies mestres en una direcció estratègica de país, encaminades a potenciar la creativitat del sector, consolidar les seves bases actuals i projectar-les internacionalment.
Després de la primera edició el 2015, que s’articulà en tres eixos (una gran exposició a Arts Santa Mònica, una programació en forma de festival i un programa de recerca), IF Barcelona planteja una estructura biennal centrada en l’alternança entre recolzament a la producció i l’exhibició.
L’edició 2017 explora la relació entre l’objecte simbòlic i la matèria així com el límit de la percepció a través de la creació de sentits i realitats que van més enllà d’allò que és aparent. D’altra banda, es mostren els resultats del primer bienni de festival (2016-2017) a través de l’estrena dels processos de creació incubats, gestats i presentats prèviament a l’edició anterior del festival.
Durant els dies del festival, entre altres activitats i espectacles, es podrà veure el treball dels cinc artistes i companyies que han participat en les residències de treball al Centre Arts Santa Mònica, coproduïdes amb IF Barcelona; cinc projectes que van ser exhibits en la seva fase de treball en procés la passada edició del festival i que aquest any podrem veure finalitzades.
Com a novetat de l’edició de 2017, les activitats i els espectacles programats a IF Barcelona 2017 es vertebraran en diversos espais de l’àrea metropolitana amb la incorporació de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet com seu de l’eix d’exhibició i la Sala Hiroshima. IF Barcelona continua amb l’Institut del Teatre com a seu del programa de formació i el Centre d’Arts Santa Mònica com a seu del programa de suport a la creació.
El suport d’IF Barcelona als artistes residents entre 2016 i 2017 ha resultat en la programació dels diversos projectes a espais com el Festival Terrassa Noves Tendències, el Teatre Principal de Palma, el Festival Incanti de Torí (Itàlia), el Festival MIMA de Mirepoix (França) o el Centre d’Art la Panera de Lleida, entre d’altres.
Qui ho organitza?
L’equip complet del projecte és el següent:
Idea: Toni Rumbau
Direcció artística Jordi Alomar
Gerència i producció: Giulia Poltronieri
Suport a la producció: Christian Betanzos
Suport al programa formatiu: Cesc Martínez
Disseny gràfic: Tomeu Mulet
Comunicació: Anna Pou,Arts Santa Mònica, COSMICA, IF Barcelona
Organitzen i produeixen: IF Barcelona – Associació Interseccions, Arts Santa Mònica, Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, Teatre Josep Maria de Sagarra, Sala Hiroshima
Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut de Cultura de Barcelona, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Institut Ramon Llull
Amb la col·laboració de: Festival Lluèrnia, Unima Catalunya, Festival Incanti Torino, Festival Terrassa Noves Tendències, Sala Fènix
Programació detallada
Programa de residències
Presentació
Aquest 2017, els artistes i companyies residents a IF Barcelona han prosseguit amb les seves investigacions artístiques iniciades el passat 2016.
Amb una varietat molt heterogènia d’experiències, procedències, recorreguts i interessos de cada un d’aquests artistes, el que podrem veure enguany consisteix en cinc treballs finalitzats d’investigació i creació artística que transgredeixen els tòpics i les categories tradicionals del teatre de titelles o figures.
BeAnotherLab: Library of Ourselves
www.beanotherlab.org
BeAnotherLab és un col·lectiu interdisciplinari internacional format el 2012 que investiga, reprodueix i comunica experiències subjectives individuals amb l’objectiu de generar unió i empatia. La feina de BeAnotherLab posa en dubte i subverteix les jerarquies entre diferents maneres de generar coneixement —art, ciència i tecnologia—, en lloc de considerar-les complementàries.
Library of ourselvesés una experiència immersiva que permet al públic experimentar en carn pròpia les històries personals de la comunitat immigrant de Barcelona. Mitjançant la combinació de tècniques de realitat virtual, les ciències cognitives i la performance, el sistema ofereix als usuaris la possibilitat de veure’s a ells mateixos en un cos diferent. El projecte és una iniciativa àmplia enfocada a la co-creació d’experiències i trobades que aborden temes d’identitat, empatia i vivències personals.
En el marc del Festival IF Barcelona 2017, BeAnotherLab durà a terme el laboratori de creació “Narratives de la realitat virtual”. En aquest s’examinaran diverses situacions narratives des de la realitat virtuala partir de les quals poder elaborar una proposta escènica.
A les narratives immersives desenvolupades pel col·lectiu internacional BeAnotherLab a partir de la realitat virtual, s’hi afegeix la veu personalíssima de Lidia González Zoilo, coneguda comMacarena Recuerda Shepherd.Els seus treballs combinen la participació del públic, l’ús de diferents espais al llarg d’un recorregut físic i dramatúrgic establert i tècniques d’expressió visual com el vídeo, la fotografia i la iconografia.
BeAnotherLab són Philippe Bertrand, Cherene Christian, Norma Deseke, J. J. Devereaux, Daniel González-Franco, Daanish Massood i Marte Roel, formats en camps com sistemes cognitius, disseny de sistemes interactius, arts digitals, computació, antropologia, filosofia i resolució de conflictes.
Les seves propostes s’han presentat a contextos tan diversos com el centre de detenció d’Holot, Israel, l’Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York, PrintScreen Festival de Tel Aviv, Tribeca Film Festival de Nova York, Digital Art Festival Taipei, MIT Boston, Centre Georges Pompidou, CCCB.
BeAnotherLab compta amb la col·laboració acadèmica del Max Planck Institute (Berlin), Usp Poli (São Paulo), Imagination Institute (Nova York-París), MIT (Boston), UPF (Barcelona). El passat 2016 van obtenir el Premi Europeu a la Innovació Social.
Enric Farrés: Objecte ficció
http://www.enricfarresduran.com/
Enric Farrés Duran (Palafrugell, Girona, 1983) és un narrador d’històries en què realitat i ficció s’acaben trobant i modificant. La llavor del projecte que presenta a través d’IF Barcelona són els suports museogràfics dissenyats per Lina Bo Bardi el 1968, unes peces que originalment servien per sostenir fotografies o imatges pictòriques i que, en si mateixes, són objectes d’art. Fent seva la idea de buidar de sentit les coses materials per dotar-les d’una significació nova, metafòrica, Farrés explora les possibilitats narratives dels suports expositius, que, per definició, sempre han tingut un paper marginal en l’art.
El cas dels peus de Bo Bardi, com tots els displays, no només ensenya les obres pictòriques sinó que les ordena en una història; al quadre, disposat en un vidre que se sosté sobre un peu de ciment en tres dimensions, l’espectador hi pot fer la volta per darrere, de manera que la imatge ensenyada es converteix en objecte.
Així, Farrés explora un univers d’objectes creats per passar desapercebuts i en construeix un relat a partir de la seva dimensió simbòlica, recorrent a metonímies visuals capaces de desplegar-se en escena. Els seus projectes es formalitzen en instal·lacions, recorreguts comentats, visites guiades, llibres i vídeos. En ocasió d’IF Barcelona 2017, Farrés presentarà diferents aproximacions performàtiques als displays expositius.
David Espinosa: El Tríptic
https://davidespinosa.org/
David Espinosa (Elx, 1976) Llicenciat en interpretació textual per la ESAD de València, treballa com a intèrpret a espectacles de teatre i dansa d’Àlex Rigola, Sergi Faustino, Mal Pelo i Osmosis Cie, entre d’altres. L’any 2006 forma, juntament amb África Navarro, l’associació El Local Espacio de Creación, amb la qual han creat els espectacles Much Ado about Nothing (2014), Mi Gran Obra (2012), Desconcierto nº 1 para teclado y fracasado (2011), La Procesadora (2010), entre altres. Aquests treballs s’han presentat a festivals com NET de Moscou, FIT Festival Lugano, Biennal de Venècia, Escena Contemporánea de Madrid, TNT de Terrassa, Casa Encendida de Madrid, MimeLondon, Tate Modern, etc.
Les instal·lacions i les obres de David Espinosa, amb el seu barroquisme contemporani, abasten un vastíssim territori de gèneres escènics. Des del dia en què va decidir relegar el seu propi cos a un paper secundari i substituir tota l’escena —un plató amb exteriors i espai per a tres-cents actors— per una maqueta a escala, ha seguit una evolució expansiva i coherent que l’ha portat a qüestionar la idea de representació i a trencar amb els límits de la teatralitat. Mantenint un esperit crític, carregat d’ironia, en front la societat i el món de l’art, Espinosa intenta en cada creació desenvolupar un joc formal que sorprengui a l’espectador i el faci partícip en el visionat de l’obra, exposant amb cruesa els mecanismes i els plantejaments del treball. Interessat, cada vegada més, en la creació de significats a través de la relació entre forma, llum i so, ha aprofundit en el concepte d’espectacularitat tot plantejant dispositius que, mitjançant mètodes precaris i low tech, generen efectes carregats de teatralitat. “Joguines per a adults” a través de les quals ofereix una experiència particular on el component lúdic té el mateix valor que el discurs artístic.
Els tres dispositius que componen El Tríptic segueixen explorant les possibilitats performatives de l’escultura i entregant al públic el control de l’acció. D’aquesta manera és l’espectador qui activa i condueix l’obra i, gràcies al seu esforç d’atenció, percepció, comprensió i imaginació, la proposta s’omple de sentit.
Bwana Devil 3 consisteix en una peça blanca basada en els grans èxits del cinema. que explora les possibilitats de la imatge i les ombres en tres dimensions.
Oro feo consisteix en una peça daurada que explora la relació entre imatge i so a partir dels grans èxits de l’òpera i el rock.
Odile i Schelkúnchik consisteix en una peça negra que explora la relació entre imatge i moviment a partir dels grans èxits del ballet clàssic i la dansa contemporània.
Xesca Salvà: Cases
Xesca Salvà Cerdà (Llucmajor, 1978) és llicenciada en Escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona i llicenciada en Filologia Catalana a la UIB. Escenògrafa de professió, es llança a posar en escena emocions i experiències sensorials a partir d’un univers poètic construït a base d’imatges, música i lectures. En el temps de residència a Arts Santa Mònica en el context d’IF Barcelona 2016-2017, desenvolupa la dimensió rítmica, teatral, del seu treball com a constructora d’espais. Reduint l’escena a la miniatura, amb la construcció de tres maquetes de cases, basteix tres caixes escèniques en què el públic (dos espectadors per cada maqueta) també és l’actor protagonista de les diverses accions teatrals.
Cases és un espectacle de petit format i autònom. Tres experiències diferents entre dues persones de 15 minuts de durada cada una. Dos espectadors s’asseuen a taula i es posen uns auriculars. A partir d’aquí el so enregistrat (una barreja d’històries i d’instruccions per tal que facin accions i manipulin objectes) condueix els espectadors a una vivència particular. Actors i espectadors es confonen davant el tauler de joc: la casa.
Cases és una reflexió sobre la memòria dels objectes, sobre l’espai com a edificació audible i sobre el so com a material per a una arquitectura sonora. Amb aquests elements es poden construir espais emocionals i convertir l’acció/instal·lació en un “interstici social”, un espai de relacions humanes amb diversitat de possibilitats d’intercanvi on l’actor/espectador s’ha de relacionar amb l’obra i amb tot el que ofereix.
Per destacar alguns dels seus nombrosos treballs i col·laboracions, val la pena mencionar que durant el 2010-2011 va treballar a l’estudi Plastikart (Cesena, Itàlia) en la creació i construcció escenogràfica de diversos projectes de Romeo Castellucci.
Federica Porello: We Wood
Federica Porello (Gènova, 1981, ballarina i coreògrafa), juntament amb Xavi Moreno (actor, ballarí) i Marine Broise (ballarina i circaire), fa temps que desenvolupa la idea de trobar punts de diàleg entre cossos i objectes en un mateix espai a través del moviment.
En el marc del Festival IF 2017 realitzarà un laboratori pensat com un espai creatiu en el qual compartir els resultats de la seva recerca.
Els creadors han estat desenvolupant durant anys una forma específica de posar en escena la relació entre cossos i objectes. Per fer-ho possible, han elaborat el que anomenen un “vocabulari bàsic”, és a dir una gramàtica que els permet articular un llenguatge conjunt del qual participen necessàriament tant objectes inanimats com actors físics i ballarins.
Les “coses” amb què treballen han estat seleccionades per les seves qualitats materials i per les seves formes neutres; són objectes sense història, no estan connotats. Són fustes sense res d’específic, que, tanmateix, poden conjugar-se les unes amb les altres o amb parts dels cossos que tenen al voltant per formar conceptes i idees a través del moviment.
Federica Porello es va formar a P.A.R.T.S., Brusel·les. Des de 2009 treballa pel coreògraf Albert Quesada (Solos Bach & Gould, 2010; Slow Sports, 2012; Wagner & Ligeti, 2014; Slow Sports Kids, 2015). El 2013 s’incorpora a la companyia Mal Pelo (La esperanza de vida de una liebre, 2013; Istanbul, 2016; Bach, 2016).
Les seves obres inclouen Niets Verliets lets (2006), creada amb l’ajut de Mathias deKoning, i Teaching Set and Reset/Reset (2010).
Altres espectacles
Si se diera un cuerpo al bullicio. Constanza Brnčić i Nuno Rebelo
Nuno Rebelo i Constanza Brnčić col·laboren des de fa uns anys en diversos treballs de creació escènica. L’interès que ambdós comparteixen per les músiques experimentals, la improvisació i el plaer pel joc performatiu els ha portat a trobar-se en diferents ocasions i contextos per improvisar amb so i moviment.
A partir d’aquestes trobades, algunes amb públic, d’altres a porta tancada, ha sorgit un llenguatge específic que combina l’acció física i la creació musical. Si se diera un cuerpo al bullicio és un primer intent de copsar en escena aquestes troballes.
La peça explora la relació entre moviment i producció de so, treballant a partir del desenvolupament d’estructures que generen diverses composicions fluctuants entre l’atzarós i el necessari. Els intèrprets utilitzen diversos objectes i instruments que, amplificats, van produint un espai sonor i, a l’hora, fan aparèixer imatges i accions. El fruit n’és una peça que es mou en un terreny entre el concert i la perfomance.
Lumimic. Besllum i Octavi Rumbau
“Besllum” vol dir la llum que travessa un cos. Partint d’aquest mot, que dóna nom al treball d’investigació sobre llums i ombres, es crea un espectacle de manipulació dramàtica a temps real que rememora els inicis del cinema.
Diferents objectes, opacs i translúcids, matèries orgàniques com plantes, arrels o aigua i fluids diversos es converteixen en titelles amb vida pròpia, gràcies al moviment incitat per la manipulació. A través d’aparells emissors de llum, com projectors de diapositives desballestats i transformats, els objectes cobren vida i es magnifiquen evocant paisatges imaginaris que van des de l’interior de l’organisme fins a l’univers com a escenari. Des de l’evolució del cosmos a la recreació dels líquids corporals, el funcionament dels òrgans, el teixit nerviós, els corrents sanguinis o la fotosíntesi, es crea una atmosfera enigmàtica que barreja l’astronomia amb l’observació interior de les cèl·lules. Del tot a l’u i de l’u al tot, ja que sovint en la vida, segons Besllum, d’un sol punt de llum se’n creen milers.
Juntament amb l’exploració sonora d’Octavi Rumbau, basada en l’organicitat i en el joc amb la percepció del temps i les seves paradoxes, la proposta del col·lectiu és un calidoscopi de possibilitats d’una dramatúrgia infinita.
Veus de Txernòbil. Companyia Potcuia
L’Institut del Teatre a IF Barcelona
La història humana silenciada dels fets que van tenir lloc el 1986 a la central de Txernòbil es desenterra. S’obren les caixes de l’arxiu-magatzem que amaga els residus històrics de la tragèdia, encara contaminats per la radioactivitat.
Les veus dels mateixos testimonis que van patir l’accident es desperten: un home corrent es lamenta de la mort de la seva filla, una dona gran busca una coneguda que van desallotjar fa temps del poble on vivien, la mestra d’una escola manifesta els problemes de salut dels seus alumnes, una mare lluita pel reconeixement de la malaltia de la seva filla… Però a Txernòbil, on ja no hi ha més que pobles abandonats, radiació i fantasmes del passat, la flora i la fauna salvatge torna a habitar la zona. Fins i tot hi ha uns pocs habitants que han tornat al lloc on van néixer.
La companyia Potcuia és nascuda arrel de la creació de l’espectacle Veus de Txernòbil en el marc dels estudis de l’Institut del teatre. Aquesta comença el seu camí finalitzada la presentació del projecte a l’escola el Maig de 2017, quan es decideix portar l’espectacle més enllà de l’àmbit acadèmic. Està formada per els alumnes de l’itinerari visual, que han trobat durant els estudis un llenguatge comú basat en la manipulació d’objectes i titelles, la poètica de la plàstica dels elements escènics, la creació col·lectiva i el llenguatge del moviment.
Duel d’Orlando i Rinaldo per amor de la bella Angèlica. Companyia Opera dei Pupi Brigliadoro (Palermo, Sicilia)
L’existència de l’Opera dei Pupi siciliana està documentada des del segle XVI i és una de les reivindicacions d’art i cultura popular que encara perviu a la Sicília contemporània.
Les històries de Pupi segueixen la narració oral que els narradors d’històries exposaven als carrers, explicant aventures de cavallers valents, dames boniques, grans duels amb espases i llargs viatges. Aquesta mateixa història oral, que abans es transmetia a les places, es trasllada al teatre i pren forma i acció a través dels titelles.
L’any 2001, l’Opera dei Pupi va entrar a la llista del patrimoni immaterial de la humanitat gràcies a la seva capacitat de reflectir la identitat d’un país i d’un poble.
La companyia Opera dei Pupi Brigliadoro ens transporta al món d’Orlando i Rinaldo, dos dels herois de la coneguda Història dels Paladins de França, un conjunt de temes i històries medievals centrats en la cort de Carlemany i els seus cavallers.
Al final de l’espectacle, la companyia ensenyarà el teatrí al públic per explicar com es manipulen aquests titelles extraordinaris i perquè tothom pugui conèixer de prop els protagonistes de la història.
El traje del emperador. Siesta Teatro (Andalusia)
Un murri diu que fa vestits que els ximples no veuen tot i que, en realitat, no fa res. Un dia li ven al Rei un vestit inexistent que, quan el du, va nu. Ministres, polítics, inspectors i el rei lloaran el vestit invisible.
Basat en el conte del Conde Lucanor, en una versió d’Andersen, s’interpreta a través d’objectes, ombres i projeccions de cinema. En paraules del seu autor, Luis Zornoza Boy, es tracta d’ un espectacle sobre el borreguismo humano.
Laboratoris de creació
Em falten dits. Laboratori de creació a càrrec de Xavier Bobés
Xavier Bobés durà a terme, al Teatre Josep Maria de Sagarra de Santa Coloma de Gramenet, un laboratori intensiu de manipulació d’objectes de 30 hores de treball al voltant de la idea del temps.
Xaveir Bobés és actor, manipulador i creador escènic. Es defineix com a autodidacta. Apassionat de la poètica dels objectes, investiga des de fa quinze anys amb tot tipus d’objectes quotidians. Col·labora amb altres creadors com a intèrpret i com a manipulador. Aprofundeix en la recerca del contingut simbòlic/teatral dels objectes i de tot allò aparentment banal mitjançant la creació, l’assaig i la docència.
Wreck. Llistat d’espècies extintes. Workshop amb Pietro Marullo
Llistat d’espècies extintes és un exercici interdisciplinari que incorpora el moviment, el so i les arts visuals. La força de l’aire provoca que un gran plàstic negre, una escultura tova, es mogui en l’espai, com un caçador. Aquest objecte abstracte, amb un gran poder evocador, empassa i escup éssers humans, cossos nus. Podríem considerar-lo una al·legoria del Leviatan, un monstre llegendari submarí, una metàfora del capitalisme o de les mateixes condicions humanes.
Wreck és una col·laboració amb la Sala Hiroshima de Barcelona
Informacions pràctiques
- Projectes en residència i espectacles a Arts Santa Mònica: gratuïts
- Espectacles al Teatre Josep Maria de Sagarrade Santa Coloma de Gramanet (Compagnia dei Pupi i Siesta Teatro):8 €
- Mostra de Cases de Xesca Salvà al Teatre Sagarra: gratuïta
- Mostres a l’Institut del Teatre, Can Sisteré i Biblioteca Central de Santa Coloma: gratuïtes
- Sala Hiroshima: 10 €
Disposem d’acreditacions i invitacions per a premsa. Preguem que les sol·liciteu amb antelació per correu electrònic a info@ifbarcelona.cat
Contactes
INFORMACIÓ GENERAL
INFO@IFBARCELONA.CAT
T: (+34) 617 937 004
Premsa
COSMICA
Anna Aurich
aurich@wearecosmica.com
T: (+34) 93 301 00 39
Sònia González
gonzalez@wearecosmica.com
T: (+34) 93 301 00 39
Web: www.ifbarcelona.cat
Facebook: https://www.facebook.com/festivalIF
Twitter: hashtag #FestivalIF @festival_if