(Imatge de ‘Dracula – Lucy’s Dream’, de Plexus Polaire. Foto companyia)
Es va inaugurar el dijous dia 2 de maig la 35a Fira de Titelles de Lleida amb dos espectacles de gran categoria: al carrer, Zum-Zum, de Lleida, amb Rhinos, a la plaça davant de La Llotja, i a la sala gran de la mateixa Llotja Lucy’s Dream de la cia. Noruega Plexus Polaire.
Abans, al matí i a la tarda hi ha hagut la important Jornada Professional amb encontres de les companyies amb els programadors assistents, que junt amb els demés professionals sumen la xifra de 400, i la presentació dels Festivals Internacionals que han assistit aquest any a la Fira. També hi ha hagut una reunió dels programadors catalans amb els responsables de cultura de la Generalitat de Catalunya.
Margarida Troguet en pleno trabajo. Foto Fira de Titelles
Margarita Troguet, la facilitadora de la Fira, una figura que cada any ha anat adquirint un rol més i més sòlid i transcendent, en convertir-se en la persona encarregada de connectar als diferents agents, ha jugat el seu paper multiplicant les naturals possibilitats de la Fira.
Els directors de la Fira, Elisabet Vallvé i Oriol Ferre, han estat al peu del canó rebent a tothom amb les múltiples llengües dels convidats. I les companyies, actuants o no, han acudit a vendre els seus productes com és natural que així sigui en allò que es considera una Fira.
Respecte a la programació, val la pena recordar les dades de la Fira d’aquest anys: De les 33 companyies participants, 13 són catalanes, 10 provinents de diverses autonomies espanyoles i 10 estrangeres. Presenten 33 espectacles diferents, 1 curtmetratge i una exposició en moviment, que fan un total de 35 propostes, tants com anys té la Fira.
La introducció de la Fira, a l’escenari del Teatre de la Llotja, ha estat impressionant en donar els seus directors la benvinguda a tots els assistents internacionals, amb uns 40 països diferents esmentats, una cosa mai vista en la Fira de Titelles.
En acabar l’espectacle de Plexus Solaire, que s’ha de dir ha impressionat molt al públic que omplia la sala gran de La Llotja, hi ha hagut el sopar inaugural al restaurant del mateix teatre, on tots els participants han pogut conviure a l’entorn de la copa de vi, que és la millor manera de connectar, consolidar amistats i fer negocis, com tothom sap.
Donat que aquesta crònica es publica el diumenge 5 de maig, últim dia de la Fira, podem donar ja la relació dels Premis Drac d’Or d’aquest any.
PREMIS DRAC D’OR
PREMI DEL JURAT INFANTIL:
Espectacle Manoviva de la companyia italiana Girovago e Rondella.
‘Manoviva’. Foto companyia. Foto compañía
PREMI DEL JURAT DE LES AUTONOMIES:
Espectacle Viva! de la companyia La Loquace Cie.
‘¡Viva!’, de La Loquace Cie. Foto compañía
PREMI DEL JURAT INTERNACIONAL:
Espectacle Historia de lana de la companyia Rauxa Cia.
‘Hisoria de lana’, de Rauxa. Foto compañía
PREMIS DEL JURAT DE LA FIRA:
– Premi al Millor espectacle infantil / juvenil:
Espectacle El conillet que volia pa de pessic de la companyia Cacauet Teatre.
‘El conillet quevolia pa de pessic’, de Cacauet Teatre. Foto compañía
– Premi al Millor espectacle al carrer:
Espectacle The Bellhop de la companyia Hilarilar marionetas.
‘The Bellhop’ de Hilarilar marionetas. Foto compañía
– Premi a la Millor Dramatúrgia:
Espectacle Viva! de la companyia La Loquace Cie.
‘¡Viva!’, de La Loquace Cie. Foto compañía
– Premi a la Millor Interpretació:
Espectacle Petites Histoires sans paroles de la companyia Compagnie l’Alinéa.
‘Petites Histoires sans paroles’, de Compagnie l’Alinéa. Foto compañía
– Premi a la Millor Escenografia:
Espectacle Feriantes de la companyia El Patio Teatro.
‘Feriantes’,de El Patio Teatro. Foto compañía
– Premi a la Proposta més innovadora:
Espectacle Historia de lana de la companyia Rauxa Cia.
‘Hisoria de lana’, de Rauxa. Foto compañía
– Premi Drac d’Or FECOLL:
Espectacle Kuntur de la companyia Centre de Titelles de Lleida.
‘Kuntur’, del Centre de Titelles de Lleida. Foto companyia
– Premi Drac d’Or Escorxador:
Espectacle Viva! de la companyia La Loquace Cie.
‘¡Viva!’, de La Loquace Cie. Foto compañía
– Drac d’Or Julieta Agustí al Millor espectacle de la Fira:
Espectacle Anónimos de la companyia Rauxa Cia.
‘Anónimos’, de Rauxa. Foto companyia
Rhinos, de Zum Zum Teatre
Ha estat a l’esplanada que hi ha davant l’entrada del Teatre de La Llotja on s’ha pogut veure aquest aplaudit espectacle de la companyia lleidatana Zum Zum Teatre, que dirigeix Ramon Molins (cal recordar el memorable espectacle presentat en la Fira de 2023, El Testament), en la que les tres magnífiques intèrprets, Gisela Guitart, Àngels Ribes i Saray Segura, amb la intervenció exterior però no per això menys important d’Albert García i Jordi Gilabert, s’han calçat les disfresses-ninots dels rinoceronts que encarnen per començar el seu show.
Un show en el que se’n riuen dels concursos televisius, i de tants programes musicals d’avui en dia, amb la singularitat de que les tres artistes actuants no són tres belles damisel·les ni tres agraciats joves ballarins, sinó tres simpàtics rinoceronts que, com se sap, són uns animals d’una agilitat relativa que, pels canons estàndards de l’estètica consumista i comercial, tenen un component més aviat ridícul i grotesc.
Els tres rinoceronts amb La Llotja al fons. Foto T-R-
I és aquest contrast entre el marc de les actuacions i la naturalesa dels ballarins, allò que omple d’humor l’espectacle, i el converteix en una experiència hilarant per a tots els públics. S’ha de dir que malgrat la figura poc esvelta d’aquests nobles animals, els rinoceronts de Zum Zum Teatre van ballar magníficament, conquerint els cors dels espectadors.
Imatge de Rhinos. Foto T.R.
Un moment important és quan surt un voluntari a competir amb els tres animals. En el show de la inauguració, va guanyar per aclamació unànime del públic l’espectador voluntari -arrencat del seu seient per un dels actors-, que va demostrar presència i una fresca gràcia espontània, cosa que provocà forts aplaudiments del respectable.
L’altre moment màgic i d’un acusat impacte és quan, ja en els aplaudiments, els tres intèrprets es treuen la disfressa i es mostren tal com són, amb la seva humana fragilitat: tres joves actrius plenes de gràcia i de joventut, que van ballar les mateixes músiques alliberades de personatge, creant un preciós contrast amb les imatges anteriors.
Tothom ho va celebrar i l’espectacle va ser unànimement aplaudit pel públic.
Dracula- Lucy’s Dream, de Plexus Polaire
No és la primera vegada que ve aquesta prestigiosa companyia noruega a Lleida. Ja vam veure anys enrere a la sala gran de l’Escorxador Cendres, un dels primers títols emblemàtics de Plexus Polaire, i en aquesta ocasió han tornat a obrir la Fira al Teatre de la Llotja, just abans del sopar inaugural.
Imatge de ‘Dracula – Lucy’s Dream’, de Plexus Polaire. Foto companyia
Dracula – Lucy’s Dream, una fantasia basada en l’obra de Bram Stoker y extraordinàriament ben dirigida per Yngvild Aspeli, és una recreació visual de la mítica novel·la viscuda des de la subjectivitat onírica de la seva protagonista femenina, Lucy, atrapada per la fascinació envers Dràcula i les profundes sensacions de ser escomesa i mossegada pel vampir. Una possessió a través de la sang i que converteix la figura de Dràcula en una mena d’encarnació de Thánatos, l’esperit de la mort.
Aspeli tracta, en la seva versió, el tema vampiresc des d’una perspectiva arquetípicament titellaire, en el sentit d’aquesta clàssica mirada sobre la marioneta com un ésser situat en la radical ambigüitat d’estar viu i mort a la vegada. No altra cosa és Dràcula, un mort vivent, com se sol dir, el qual comparteix amb la marioneta la mateixa dualitat ontològica. Quan aquesta dualitat es vesteix de sensualitat i d’un erotisme íntimament relacionat amb Thánatos, llavors la fascinació es converteix en malaltissa obsessió, com li passa a Lucy.
Quan aquesta es mira al mirall, també ella sent la temptació de ser doble i d’entrar en aquests secrets íntims i onírics de la dualitat ontològica vida-mort. Necessita l’estímul catalitzador encarnat en aquest cas per la figura mítica, màscara i titella, del Dràcula de la llegenda, perquè la posseeixi, a través dels vincles de la sang, i esdevenir ella també un titella, capaç d’estar morta però viva alhora, manipulada per la temptació irresistible i les múltiples mans del gran depredador que alhora l’allibera.
Imatge de ‘Dracula – Lucy’s Dream’, de Plexus Polaire. Foto companyia
És sobre tot aquest joc d’ambigüitats i de contradiccions que tracta l’obra, meravellosament plasmat a través d’unes imatges que a vegades ens transporten a l’onirisme del mirall creuat d’Alícia, i d’altres al trànsit oníric i sensual provocat per la mossegada vampírica, transitant entre la condició humana i la condició mortuòria del titella inanimat que es deixa animar per les forces interiors que desperta el mite de Dràcula.
Metafòricament parlant, podríem considerar Dracula – Lucy’s Dream com un tractat visual i sense paraules sobre la Marioneta, en desenvolupar el desplegament exhaustiu de les seves esmentades ambigüitats ontològiques Vida/Mort. En aquest sentit, cal parlar de la perícia i el bon fer dels cinc titellaires-actors que animen titelles i màscares, magnífics en les seves múltiples transformacions. I el mateix hem de dir de la direcció d’Aspeli, amb una posada en escena banyada pel clarobscur lumínic necessari per poder efectuar el joc de les dualitats contradictòries sobre el que es basa la proposta.
Sens dubte, els afortunats espectadors vam poder veure una obra mestra per a qui vulgui aprofundir en les múltiples significacions metafòriques que ofereix la mirada contemporània i creativa del teatre de marionetes.
