“Asunción Gloriosa”. Obra corpòria de grans proporcions de l’artista-pintor: Ocaña. Creada al llarg dels anys 1981 i 1982. Tècnica: pintura acrílica i guaix sobre figures modelades en paper maixé. Foto: T.R.
La Galeria Mayoral de Barcelona, exposa actualment un conjunt de peces de l’artista-pintor Ocaña. La majoria de format bidimensional, és a dir: dibuixos i pintures. Al fons de la sala, però –ocupant un espai ampli d’exhibició- hi trobem la tridimensional i volumètrica: Asunción Gloriosa, a qualificar entre escultura, instal·lació, artesania, performance.
Asunción Gloriosa ens possibilita establir una comparativa de relació i emparentament entre les figures que la composen i l’estètica teatral dels titelles. Un objectiu a l’abast i constatable mitjançant un procés de desconstrucció o fragmentació.
No requereix massa esforç imaginar que el conjunt de figures podrien ser un grup de titelles apareixent en un escenari. Foto: T.R.
Emergint per darrera del grup i enlairant-se escenari amunt… mitjançant cables “invisibles”, un gran titella verge puríssima i immaculada, amb la mirada dirigida envers les immensitats celestials. Foto: T.R:
José Pérez Ocaña neix a Cantillana –Província de Sevilla- l’any 1947. A principis de la dècada dels anys 70, es trasllada a Barcelona, coincidint amb un període on la ciutat viu –malgrat i en contra de la dictadura franquista- immersa en una envejable efervescència cultural. La ciutat intenta viure sense complexes, amb aires de gran metròpoli, esperançada en el futur que vindrà…
Lògicament , les activitats directament polítiques funcionen en la clandestinitat. En les activitats culturals hi conviuen una tendència influenciada per uns idearis marxistes disciplinats i ortodoxes; i una altra de caire més anarquista, nihilista i heterodoxa. És en aquesta segona, on Ocaña hi troba una certa afinitat i identificació.
Aquí podem veure un titella àngel, -amb ales de color verd- indicant la presència celestial de la Madonna. Foto: T.R.
En aquella Barcelona, en l’àmbit inquiet i inestable d’un teatre cultural que defugia representar comedietes i vodevils, hi destacaven –entre d’altres- les companyies de Joglars i Comediants. En el del teatre interpretat per titelles i amb similars ambicions culturals, cal mencionar les companyies de Putxinel·lis Claca, L’Estaquirot, Marduix, Grupo-Taller de Marionetas de Pepe Otal, La Fanfarra…
L’ampli espai del bar Zeleste s’omplia a diari amb una clientela fidel i progre. Majoritàriament, més amiga dels viatges al·lucinògens proporcionats per l’LSD, que no pas de les lectures ideològicament doctrinàries de El Capital de Karl Marx.
En el camp de la música de tendència folk i rock, Pau Riba i Jaume Sisa composaven i interpretaven cançons que parlaven d’angoixes, fites, somnis i peripècies vitals, desinhibides, existencials, oníriques, hippies, d’amors i desamors.
El titella dona, sembla esperar o pensar en les seves coses… o pensar en les seves coses i alhora esperar… Foto: T.R.
En els inicis, Ocaña es guanya la vida com a pintor de parets, però ben aviat es posa a dibuixar, pintar i modelar figures en paper maixé. Ocaña no té escola tècnica, però té un particularíssim talent. El seu art és naïf, colorista, vital. Inspirat –des d’una intencionalitat romàntica i popular- en certs aspectes i litúrgies de les tradicions religioses d’Andalusia.
És o seria un titella amb aires de tragèdia: clamant i reclamant, o demanant, o reivindicant… Foto: T.R.
Ocaña adquireix –alhora que un assentament pictòric-artístic- un reconeixement contracultural com a activista i exhibidor d’un transvestisme defensor dels drets LGBTI
A jutjar pel barret, la figura ens procura un titella Torero o un titella Guardia Civil? A jutjar per les patilles, també pot ser l’un o pot ser l’altre? Despullat com està, és impossible orientar-se del tot… Foto: T.R.
Sovint, Ocaña, es passeja per les Rambles –zona del Liceu- lluint un vestit femení d’estil flamenco , llarg i amb volants, un pentinat rematat per una peineta i un rínxol de pels al front, com aquell que duia la cantant Estrellita Castro.
Aquestes passejades no són pas frivolitats, suposen una acció pública de caràcter reivindicatiu. Van en contra de la marginació que pateix el col·lectiu homosexual. La majoria de gent, aplaudeix les passejades. En alguna lamentable ocasió, l’autoritat policial les reprimeix amb una injustificable contundència.
En aquesta figura-titella podem detectar-hi un cert aire de Menina, però no de Velázquez, sinó de Picasso. Foto: T.R.
Una altra vestimenta molt habitual i particular de l’Ocaña, -aquesta li atorgava un cert aire de poeta romàntic- consistia en un barret bombí de color negre, un abric llarg també negre i unes gruixudes botes de cordons. Com a complement, un petit maletí estil segle XIX, de cuir marró.
L’any 1977, amb la dictadura extingida i la democràcia començant a treure el cap…, es posa en funcionament el Saló Diana, regentat per un sector teatral barceloní amb adscripció -directa o aproximada- als idearis de l’anarquisme llibertari. De tant en tant, Ocaña visita el Saló Diana dels anarquistes, en qualitat d’espectador i simpatitzant
Aquest titella sembla reconcentrar-se en sí mateix, la mirada baixa, s’autoabraça com en actitud defensiva. Foto: T.R.
El seu apropament a les idees anarquistes el duen a participar, també en el 1977, a les Jornadas Libertarias del Parque Güell. La seva imatge i actitud del tot lliures i transgressores, no acaben de ser ben rebudes pels circumspectes organitzadors militants de la CNT.
En aquell mateix any, Ocaña participa en la manifestació del Día del Orgullo Gay, celebrat a Barcelona per primera vegada.
El cinema s’ha aproximat a Ocaña en diverses ocasions, volent deixar testimoni de la seva figura. Destacable la pel·lícula de caire documental biogràfic: “Retrat Intermitent”, dirigida per Ventura Pons.
Cas que fos un titella, ompliria l’escenari amb la seva mirada neta i clara, com dient: Què hem de fer? Foto: T.R.
També els llibres, han deixat constància del pas d’Ocaña pel món de la cultura. Destacable el titulat: “El eterno brillo del Sol de Cantillana”, de creació col·lectiva sota la coordinació de Carlos Barea. Editorial: Dos Bigotes.
Al llarg dels anys, al voltant d’una dotzena d’exposicions amplies, han anat mostrant les creacions plàstiques i pictòriques d’Ocaña. Des de la primera celebrada a la Galeria Mec-Mec l’any 1977, fins la que en aquest 2024 s’exposa a la Galeria Mayoral, amb el títol de: La Ocaña, i exhibint una quarantena d’obres.
Aquí, en el sí d’aquest article: Asunción Gloriosa, continua immersa en el seu procés de desconstrucció, visible a les pantalles de tots aquells ordinadors, tabletes i mòbils que en aquest moment visiten digitalment putxinelli.cat
Estaríem davant d’un titella àngel? Un àngel amb sexe? El sexe dels àngels? Foto: T.R.
Ocaña, mor l’any 1983, víctima d’un accident (incendi) i d’una malaltia agreujada per les cremades que va patir (hepatitis)
Homenatjant la seva memòria i els seu llegat artístic i activista, Ocaña troba ampli ressò pòstum, tant públic com privat. Entre d’altres reconeixements: una cançó de Carlos Cano dedicada, una historieta en forma de còmic creació de Nazario, dues peces de teatre dirigides per Marc Rosich, etc., etc. Actes diversos que donen fe de la petjada cívica i cultural deixada per l’irrepetible Ocaña.
Un titella decididament a favor de la integració racial! Amb aire simpàtic i entranyable, resultaria adequat per a interpretar la Mammy de “Lo que el viento se llevó”. I en una escena afegida, rebel·lar-se contra la seva condició de personatge criada i esclava! Foto: T.R.
Al poble de Cantillana, amb el suport municipal, funciona el museu: Centro de Interpretación de la Obra de Ocaña. Ubicat a l’antic convent de San Francisco, el seu fons disposa de 54 obres de l’artista.
A Sevilla, l’Ajuntament l’ha perpetuat posant el seu nom a un carrer i erigint-li un monòlit. A Murcia, una placa instal·lada a la plaça de La Diversitat, el recorda permanentment.
Des del 2010, l’arxiu Ocaña es troba dipositat al Museu Reina Sofía.
Titella dotat d’una energia intensa, d’una majúscula expressivitat teatral! Foto: T.R.
A la Galeria Mayoral, a més de l’escultòrica Asunción Gloriosa, -protagonista d’aquest article- hi trobem exposades dues obres més també tridimensionals i corpòries, també susceptibles d’una transversalitat que podria aconduir-les fins un escenari de titelles…
“Plañidera”. Any 1977. Tècnica mixta sobre figura modelada en paper maixé. Si aquesta figura fos titella, possiblement la trobaríem a l’escenari, protagonitzant “La casa de Bernarda Alba”, de García Lorca. Foto: T.R.
Sin título” (Sol) Any 1983. Tècnica de pintura acrílica i guaix sobre un modelat de paper maixé. Aquest sol, que sembla una mica contrariat, tal vegada trist…, en una representació de titelles faria una entrada sorprenent i espectacular des de la part més alta de l’escenari. Foto: T.R.
Si existís la possibilitat de preguntar a l’Ocaña, si cediria les seves figures per a ser utilitzades en un espectacle de titelles, puc aventurar-me a pensar que guiat per la seva generositat d’artista, no hi posaria inconvenient. Fins i tot, és possible que la idea l’entusiasmes, que volgués col·laborar-hi d’alguna manera. Més encara, si la proposta partís del titellaire Toni Rumbau, amb qui a principis dels anys 70 del passat segle, Ocaña va compartir veïnatge, paret per paret, en un edifici de la Plaça Reial.
Entre les diverses pintures i dibuixos que mostra l’exposició de la Mayoral, hi trobem un retrat que Ocaña va fer a un dels seus grans amics: el dibuixant i creador de còmics Nazario.
El retrat de Nazario, fet per Ocaña. Foto: T.R.
Senyores i senyors, amb intenció de perllongar i culminar al cent per cent, l’interès i expectació que aquest senzill article hagi pogut despertar-los, els recomano una passejada per l’agradable, peatonal i arbrat carrer Consell de Cent de Barcelona. Hauran d’aturar-se davant el número 286 –costat mar, entre Rambla Catalunya i Balmes-, i creuar la porta que dóna accés a l’interior de la galeria Mayoral. Durant una estona, podran retrobar-se amb l’inoblidable artista-pintor i defensor dels drets LGBTI: José Pérez Ocaña!
Ocaña! Foto: Colita.Propietat del Museu Centro de Interpretación de la Obra de Ocaña. Cantillana (Sevilla)